A partir d’actes de reunions, cartes, publicacions i altres documents, Sheila Fitzpatrick traça els primers anys del comissariat soviètic d’educació i les arts (Narkomprós) després de la revolució. Lunacharski, líder del Narkomprós i convençut que l’objectiu del comunisme era la il·lustració de les masses, navegarà constantment entre els actors culturals i polítics, tant del vell món burgès com del nou món revolucionari, per buscar l’equilibri entre ambdós en àmbits com la pedagogia, el teatre, la poesia, la pintura o el món editorial.
En tractar-se d’un llibre que fa història de les institucions, a parts és pesat, però alhora ajuda a aprofundir en alguns debats interessantíssims de l’època que mostren la complexitat de l’organització del poder soviètic i el component experimental de l’establiment del socialisme per part d'un estat.