What do you think?
Rate this book
Marx's Lost Aesthetic: Karl Marx and the Visual Arts
This book offers an original and challenging study of Marx's contact with the visual arts, aesthetic theories, and art policies in nineteenth-century Europe. It differs from previous discussions of Marxist aesthetic theory in looking at Marx's views from an art-historical rather than from a literary perspective, and in placing those views in the context of the art practices, theories, and policies of Marx's own time.
Dr Rose begins her work by discussing Marx's planned treatise on Romantic art of 1842 against the background of the philosophical debates, cultural policies, and art practices of the 1840s, and looks in particular at the patronage given to the group of German artists known as the 'Nazarenes' in those years, who are discussed in relation to both the English Pre-Raphaelites, popular in the London known to Marx, and to the Russian Social Realists of the 1860s. The author goes on to consider claims of twentieth-century Marxist art theories and practices to have represented Marx's own views on art. The book the conflicting claims made on Marx's views by the Soviet avant-garde Constructivists of the 1920s and of the Socialist Realists who followed them are considered, and are related back to the aesthetic theories and practices discussed in the earlier chapters.
—from the back cover
Dr Rose begins her work by discussing Marx's planned treatise on Romantic art of 1842 against the background of the philosophical debates, cultural policies, and art practices of the 1840s, and looks in particular at the patronage given to the group of German artists known as the 'Nazarenes' in those years, who are discussed in relation to both the English Pre-Raphaelites, popular in the London known to Marx, and to the Russian Social Realists of the 1860s. The author goes on to consider claims of twentieth-century Marxist art theories and practices to have represented Marx's own views on art. The book the conflicting claims made on Marx's views by the Soviet avant-garde Constructivists of the 1920s and of the Socialist Realists who followed them are considered, and are related back to the aesthetic theories and practices discussed in the earlier chapters.
—from the back cover
216 pages, Paperback
First published June 14, 1984
2 people are currently reading
362 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
September 29, 2019
Great study by Rose. Those were the times, when scholars were not afraid to look at young Marx's criticism of early 19th century Christian art and Prussia and at the same time offer an original interpretation of 1920s Soviet Constructivism.
I moved from this book to Stathis Kouvelakis' Philosophy and Revolution, and while the questions might not be the same, I find these two to weave a fine net of interconnected themes between young Marx, Heine, Hess, and Engels quite nicely. So an early recommendation to Kouvelakis on the same bill.
I moved from this book to Stathis Kouvelakis' Philosophy and Revolution, and while the questions might not be the same, I find these two to weave a fine net of interconnected themes between young Marx, Heine, Hess, and Engels quite nicely. So an early recommendation to Kouvelakis on the same bill.
February 25, 2023
Resumet:
En els primers escrits de Marx dels anys 40s (del sXIX) comencen a aparèixer elements estètics característics del saint-simonisme. Aquest considerava el paper de l'artista com a avantguarda en la construcció de la societat de la mà dels científics i tècnics. Ho podem entendre com un socialisme utopista tecnòcrata. Aquestes idees arriben a Marx a través de la lectura del mateix Saint-Simon i especialment via la crítica al cristianisme (i a l'art cristià, al natzarenisme) de Feuerbach i la poesia i estètica de Heine. Els fragments sobre art de Marx apuntarien cap a aquesta direcció. Per tant, en lloc de la lectura de Marx com un precursor teòric del qual serà el realisme socialista soviètic, l'autora troba en l'obra de l'alemany els fonaments per una crítica d'aquest moviment. Malgrat ser prou convincent considero que l'autora no pren prou consideració als escrits de Marx i Engels sobre literatura que sí que apunten cap a una defensa del realisme. Sigui com sigui, aquesta influència sant-simoniana serà represa pels constructivistes russos avançant en la dissolució entre art i ciència. Irònicament, serà la noció d'avantguarda leninista la que, a través de l'escissió d'una avantguarda teòrica respecte de les masses retornarà a la divisió entre treball manual i mental que tant Marx com els saint-simonistes (i els constructivistes!) pretenien superar. Tanmateix, durant els primers anys post Revolució Russa amb Lenin al poder el treball artístic i científic tenia autonomia respecte de l'Estat permetent l'aflorament d'un art avantguardista (en el sentit saintsimonià). Després de l'aplicació de la NEP (nova política econòmica,1921), els constructivistes perden el finançament estatal que els permetia una producció autònoma deslligada de les necessitats immediates del mercat. En canvi, els realistes de l'Akh(R)R (Association of Artists of Revolutionary Russia) van guanyant pes culminant amb l'establiment de la doctrina del Realisme Socialista de Stalin el 1932. Resumint, l'estudi dels textos de Marx sobre art, la seva relació amb els artistes de la seva època i la influència d'idees saintsimonianes desmenteixen, segon A. Rose, la idea de Marx com un 'realista' o un apologeta avant la lettre del realisme socialista.
Opinió:
Si volem construir una estètica marxista, hem d'abandonar els debats viciats sobre els pocs textos en els quals Marx i Engels aborden directament la qüestió de l'art. Hem de tenir la capacitat teòrica (i artística!) de desenvolupar una estètica que derivi del corpus teòric de Marx i especialment de la Crítica de l'Economia Política. Dit això, la crítica de l'autora al Realisme Socialista em sembla molt suggerent. Aquells que critiquen l'art abstracte constructivista per suposadament caure en un "art per l'art" contraposant-hi un art "al servei del partit" obliden que el constructivisme rebutjava "l'art per l'art" i partia sempre d'una posició política amb l'objectiu de construir un nou món i ampliar l'art a totes les esferes de la vida. El problema, potser, no és que l'art estigui subordinat a certs ideals polítics sinó a quins ideals respon.
Quina major obra de creació artística que la construcció del comunisme?
Un bisou a les meves revolucionàries<3
En els primers escrits de Marx dels anys 40s (del sXIX) comencen a aparèixer elements estètics característics del saint-simonisme. Aquest considerava el paper de l'artista com a avantguarda en la construcció de la societat de la mà dels científics i tècnics. Ho podem entendre com un socialisme utopista tecnòcrata. Aquestes idees arriben a Marx a través de la lectura del mateix Saint-Simon i especialment via la crítica al cristianisme (i a l'art cristià, al natzarenisme) de Feuerbach i la poesia i estètica de Heine. Els fragments sobre art de Marx apuntarien cap a aquesta direcció. Per tant, en lloc de la lectura de Marx com un precursor teòric del qual serà el realisme socialista soviètic, l'autora troba en l'obra de l'alemany els fonaments per una crítica d'aquest moviment. Malgrat ser prou convincent considero que l'autora no pren prou consideració als escrits de Marx i Engels sobre literatura que sí que apunten cap a una defensa del realisme. Sigui com sigui, aquesta influència sant-simoniana serà represa pels constructivistes russos avançant en la dissolució entre art i ciència. Irònicament, serà la noció d'avantguarda leninista la que, a través de l'escissió d'una avantguarda teòrica respecte de les masses retornarà a la divisió entre treball manual i mental que tant Marx com els saint-simonistes (i els constructivistes!) pretenien superar. Tanmateix, durant els primers anys post Revolució Russa amb Lenin al poder el treball artístic i científic tenia autonomia respecte de l'Estat permetent l'aflorament d'un art avantguardista (en el sentit saintsimonià). Després de l'aplicació de la NEP (nova política econòmica,1921), els constructivistes perden el finançament estatal que els permetia una producció autònoma deslligada de les necessitats immediates del mercat. En canvi, els realistes de l'Akh(R)R (Association of Artists of Revolutionary Russia) van guanyant pes culminant amb l'establiment de la doctrina del Realisme Socialista de Stalin el 1932. Resumint, l'estudi dels textos de Marx sobre art, la seva relació amb els artistes de la seva època i la influència d'idees saintsimonianes desmenteixen, segon A. Rose, la idea de Marx com un 'realista' o un apologeta avant la lettre del realisme socialista.
Opinió:
Si volem construir una estètica marxista, hem d'abandonar els debats viciats sobre els pocs textos en els quals Marx i Engels aborden directament la qüestió de l'art. Hem de tenir la capacitat teòrica (i artística!) de desenvolupar una estètica que derivi del corpus teòric de Marx i especialment de la Crítica de l'Economia Política. Dit això, la crítica de l'autora al Realisme Socialista em sembla molt suggerent. Aquells que critiquen l'art abstracte constructivista per suposadament caure en un "art per l'art" contraposant-hi un art "al servei del partit" obliden que el constructivisme rebutjava "l'art per l'art" i partia sempre d'una posició política amb l'objectiu de construir un nou món i ampliar l'art a totes les esferes de la vida. El problema, potser, no és que l'art estigui subordinat a certs ideals polítics sinó a quins ideals respon.
Quina major obra de creació artística que la construcció del comunisme?
Un bisou a les meves revolucionàries<3
October 30, 2022
This book barely talks about a marxist conception of aesthetics (if you've already read Marx's philosophical manuscripts and his Grundrisse, then there is nothing new on this text).
On the other hand, it does a pretty good job on the historical account of famous artistic currents that were popular when Marx was alive.
The really tragic downside are the last chapters: from out of nowhere, Rose initiates a "critique" (more like a slander) about Stalin and soviet art.
Pretty reactionary if you ask me.
On the other hand, it does a pretty good job on the historical account of famous artistic currents that were popular when Marx was alive.
The really tragic downside are the last chapters: from out of nowhere, Rose initiates a "critique" (more like a slander) about Stalin and soviet art.
Pretty reactionary if you ask me.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews