Carme Riera i Guilera (Palma, 12 de gener de 1948) és una catedràtica de literatura espanyola i escriptora mallorquina en llengua catalana. Es donà a conèixer l'any 1975 amb la publicació del llibre Te deix, amor, la mar com a penyora, considerat un best-seller de la literatura catalana.[1] Va ser escollida membre de la Real Academia Española a l'abril de 2012.
4,5 estrellas No soy objetiva con este libro, ni puedo serlo: porque está ambientado en mi tierra, Mallorca, y en la ciudad en la que nací y en la que vivo, Palma. Y porque narra unos hechos verídicos, que marcaron una de las páginas más negras de nuestra historia, y que afectó a los antepasados de amigos y conocidos míos, portadores de apellidos que durante generaciones, y hasta bien entrado el s.XX, fueron estigmatizados. A las personas de mi generación ya no nos tocó vivirlo, pero en la generación de mis padres, aún se conocía perfectamente todo el glosario de apellidos "xuetes", y se les seguía mirando con resquemor y, por qué no decirlo, discriminando. Pero, contenido emoicional aparte, debo decir que esta novela de Carme Riera me parece sencillamente maravillosa: Carme Riera es una virtuosa de las palabras, y logra transmitir, con ese lenguaje que muchas veces es pura poesía, las emociones y sentimientos de los integrantes de esa comunidad tan injustamente tratada, logra que sintamos su miedo, rabia, impotencia, frustración y, sobre todo, su sensación de claustrofobia, cada vez más acrecentada a medida que va avanzando el relato. Porque mi isla será un paraíso... pero si te sientes amenazado y ves que no puedes salir de ella... entonces el paraíso se convierte en una terrorífica prisión, cuando no en un infierno. Mención aparte merece la magnífica ambientación histórica, que logra que veas, sientas, y hasta huelas esa Palma del s. XVII. En fin, he leído varias veces esta novela, tanto en su versión original en catalán, "Dins el darrer blau", como en la castellana. Desde luego, si sabéis catalán, recomiendo encarecidamente leerla en dicho idioma, porque recoge los modismos y peculiaridades dialectales del mallorquín del S. XVII. Pero, si no, quedaos tranquilos, porque la traducción al castellano (si no recuerdo mal, de mano de la propia autora, pero de esto último no estoy segura al 100%) también es excelente.
Excelente novela histórica que nos acerca a los hechos acaecidos a finales del siglo XIII en Ciutat, actual Palma de Mallorca con un grupo de judíos conversos.
Carmen Riera comienza acercándonos a los personajes principales. Retrata a cada uno y su entorno y de manera hábil consigue que los palpemos y entremos en su vida.
Es admirable como consigue hacerlos carne y la forma de ponerlos en movimiento sin caer en juzgar a ninguno de ellos pero siendo muy clara explicitando las vivencias de cada uno, sean del tipo que sean.
Advierto que la historia es dura pero la autora sabe dosificar muy bien los tiempos y la tension añadiendo algún personaje literario que facilita el inicio y el final.
La escritura rica, precisa y sugerente, acordé con lo narrado.
Se aprecia una amplia documentación que nos facilita entrar de manera segura en los lugares y los hechos ocurridos.
Los diálogos y los soliloquios, sin ser abusivos nos acercan bien a los personajes principales.
Es, sin duda, una novela que invita a la reflexión personal y social sobre la tolerancia, el respeto y el fanatismo del que como humanidad todavía no andamos sobrados.
Genial novel·lització d'uns fets històrics que de per si resulten colpidors, però que gràcies a la ploma de Carme Riera encara ho resulten més, ja que l'autora és capaç de fer-nos entrar dins de tots aquests personatges i fer-nos sentir el que ells senten, configurant una obra coral i polifònica que és un dels cims de la literatura catalana. A més a més, la tasca lingüística és envejable, ja que l'autora fa gala d'un maneig de la llengua i dels dialectes clarament encomiable.
Para mi juicio, un poco más denso de la cuenta, y el vocabulario (leído en mallorquín) bastante complicado. De todas formas te sientes bastante introducido en la historia y puedes conectar con el ambiente general de la Mallorca de aquella época.
Me ha gustado mucho descubrir más sobre la historia de mi casa y de las familias que han vivido desde siempre en la isla, pero me ha dado mucha pena ver las condiciones en las se vivía y las barbaridades que se hacían en nombre de la fe. Aunque el principio y el final me han atrapado bastante, se me ha hecho un poco bola la lectura. Me hubiera encantado leerlo en mallorquín, mea culpa. 3,5/5
A nes principi me costava una mica, perquè hi ha molts de personatges diferents i no m'acabava d'enterar. Però a nes moment a nes que li vaig agafar es fil... a tope.
També m'ha agradat veure, encara que sigui ficcionat, com era mallorca, palma, fa quatre segles, i aprendre sobre s'inquisició a s'illa.
Molt entretinguda i ben escrita, sisi. Pentura un 3'5, però es 4 ja va be
Rafel Cortès, costura, jueu convers de la Ciutat de Mallorca, empès pel seu zel catòlic i per allunyar d'ell tota sospita de criptojudaisme està disposat a denunciar les activitats judaïtzants dels seus veïns, membres de la comunitat del Carrer al pervers pare Ferrando, un trepa que no aspira a altra cosa que a convertir-se en rector de Montision. Davant el perill que això comporta per la supervivència de la comunitat, els més prominents membres de la comunitat organitzen una fugida desesperada cap a Liorna, ciutat italina on els jueus conformen un grup respectat per tots els ciutadans.El fracàs d'aquesta funesta i desesperada fugida no fa més que accelerar el seu fatal destí.
"Dins el darrer blau", una de les grans novel·les mallorquines contemporànies, explora de manera magistral el moment fundacional d'un dels estigmes socials més transcendents i singulars de la nostra història, el dels descendents de jueus conversos anomenats "xuetes". Aquest fenomen resulta de la conversió dels llinatges dels darrers processats per la Inquisició per criptojudaisme en únics representants de l'avior jueva entre els mallorquins i portadors, per tant, de l'odi atàvic dels cristians. L'obra tracta, precisament, dels fets històrics que segellaren la dissort d'aquest col·lectiu a la Mallorca de finals del segle XVII, si bé s'han canviat els noms dels seus protagonistes. D'aquesta manera, el que se'ns ofereix és una visió de conjunt de tot el procés que ens permet conèixer no tan sols les vicissituds que afecten a cada un dels personatges sinó també obtenir una visió del que era la societat de l'època des de múltiples punts de vista: les difícils relacions entre els representants del poder civil i les autoritats eclesiàstiques, la hipocresia de la noblesa mallorquina en els seus tractes vers la comunitat del Call, la brutalitat dels mètodes de la justícia civil i sobretot de la justícia inquisitorial, la mesquinesa de bona part dels clergues, la moralitat de les prostitutes, l'habitual persecució i escarni per part de la població als sospitosos de judaitzar... Per tot plegat, podem afirmar que aquesta novel·la no és tan sols el retrat d'un fet històric, sinó més aviat el retrat de tota una època i de les seves infinites crueltats.
L'estil de la novel·la és un estil àgil, trepidant per moments, que ens fa moure entre múltiples històries i escenaris diferents sense perdre mai el fil del procés central. És una novel·la coral, atès que no hi ha cap personatge que sobresurti en importància per la trama per sobre de la resta i tots ells carreguen amb la seva part de culpa o responsabilitat en el dramàtic desenllaç del procés.
En definitiva, és una novel·la molt ben escrita, amb uns personatges plens de matisos i situacions colpidores que a més té el valor de recordar un episodi negre de la nostra història que a més va tenir unes conseqüències molt negatives gairebé fins als nostres dies.
Molt bon llibre que més fama hauria de tenir. Malgrat que el text a vegades és lent i molt florit en arcaïsmes (per altra banda un punt a favor segons com es miri) realment l’història atrapa, i no sols pel fet d’estar basada en història real. La detallada construcció de tot un elenc de personatges amb les seves maneres de viure, pors i desitjos fan que cobrin vida i sigui molt colpidor el final on, encara desitjós que trobin la salvació, troben tots la perdició en les flames de la Inquisició. Agraeixo la lliçó en història que aquest llibre representa i la presentació tan ben executada amb que està presentat.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Una novela que permite conocer aspectos fundamentales de nuestro pasado. No obstante, esperaba más profundidad en las descripciones y en la caracterización de los personajes, aunque quizá lo que se pretendía era precisamente hablar un poco de todos los criptojudíos que pretendieron zarpar en aquel jabeque. Aun así, me quedé con ganas de saber más de Rafael Onofre, María Pomar y la Coixa.
Leí esta novela en el marco de mi labor editorial para The Overlook Press en Nueva York. Mi principal motivación como lectora y editora era la firme intención de incluir a una gran autora catalana en nuestra línea latina, apostando por la diversidad de voces de la península.
Aunque recuerdo poco o nada de la trama hoy en día y la obra no llegó a entusiasmarme personalmente, se publicó bajo el título In the Last Blue. Fue un proyecto que respondió más a una estrategia de catálogo y al deseo de internacionalizar la obra de Carme Riera que a una conexión profunda con la narrativa del libro.
És el primer llibre de Carme Riera que llegeixo. Com sempre que obro un llibre en català tinc por d'haver de mirar al diccionari el significat de cinc de cada deu paraules. En aquest càs també ocorre el mateix. Tinc la sensació de que, per escriure en català, s'ha de possar el màxim de paraules complicades, que la majoria dels lectors no han escoltat mai. Ho sento molt, però les lectures tan jeroglífiques hem deixen extenuat. No he pogut acabar el llibre. De todas formes, la trama m'ha parescut força complicada, encara que l'ambientació històrica, fins el que he pogut llegir, està bastant bé.
Saps com quan acaba una peli de por que als crèdits surt "basado en hechos reales" i et deixa molt mal cos? Doncs una mica igual amb el final d'aquest llibre. Novel·la històrica molt ben executada, del nivell arxivístic al lingüístic (fins i tot, l'ús de dialectalismes dificulta la seva comprensió). Ara bé, per colpidor que sigui el desenllaç, opino que la manca d'un protagonista clar (potser Gabriel Valls) no deixa espai a una empatia gaire clara. El final és, sens dubte, devastador, però no he acabat de connectar amb cap dels personatges. Segurament tampoc era l'objectiu de l'escriptora.
In the Postscript the author explained why she dragged out the first half of the book and hurried the second. The reasons she gave were cogent, so I was grateful the denouement was not extended, as it was actually over several years.
According to the Wikipedia article on the author, an English translation has been made but not yet appeared. I truly hope it appears soon so more can read it.
But I am grateful I read this in Spanish, although it presented numerous challenges.
Una de las mejores novelas históricas que he leído. Y digo novela histórica sabiendo que está basada en hechos y personajes reales y no es simplemente un bestseller al que le ponen etiqueta de novela histórica pero que no es más que una novela de aventuras tipo Indiana Jones.
Libro muy interesante además para conocer un capítulo de la historia de España que por intereses varios de los poderosos que siempre terminan escribiendo la historia real de un país cayó en el ostracismo y en el olvido para no dejar constancia de las atrocidades realizadas por Reyes y Curia Eclesiástica contra los judíos españoles tres siglos antes de que los nazis horrorizaran al mundo.
Excelente. Fantástica ambientación, soy mallorquina y conozco bien la ciudad, Palma, antigua. La historia, triste, dura, real, que me toca el alma. La pluma de la autora, brillante en toda la historia.
La historia tiene potencial. Sin embargo, la falta de descripción de los personajes y de los lugares donde se sitúa cada momento hace que la novela no tenga la profundidad que podría haber tenido de haberla enfocado de otra manera.
Una història que atrapa, un estil amè, ple de dialectalismes interessants que val la pena conèixer i conservar, i, en definitiva, una altra producció meravellosa de Riera.
En las postrimerías del siglo XVII la Inquisición sigue persiguiendo a los criptojudíos. En este caso, en Ciutat (Palma de Mallorca) un grupo de conversos quiere escapar a Livorno, en Italia, para poder practicar su religión en libertad.
A well-written, entertaining, and gut-wrenching story of a failed attempt of a group of Majorcan Jews to flee in the inquisition in the late 17th century.
The first novel written in Catalan to win the Spanish National Prize for Literature (1995). Hands down the best novel out of Spain in the last 20 years.