What do you think?
Rate this book
La Maternitat d'Elna. NE 2022
La Maternitat d'Elna, NE 2022 [Próxima aparición]
- GenresNonfictionWomens
200 pages, Paperback
First published October 1, 2005
17 people are currently reading
301 people want to read
About the author
Assumpta Montellà i Carlos
14 books6 followersAssumpta Montellà i Carlos és una historiadora i escriptora catalana.
Nascuda a Mataró l'any 1958, estudià Història. El seu primer llibre, La Maternitat d'Elna és un dels llibres més venuts a Catalunya, motiu pel qual ha estat traduït al castellà i al xinès, i se n'ha fet una adaptació teatral, una de televisiva i una de cinematogràfica. El setè camió també es convertí en un èxit de vendes fet que demostra la reimpressió de quatre edicions en vuit mesos i la traducció de l'obra al francès. L'any 2012 publicà El silenci dels telers, un recull d'històries sobre les dones a les colònies tèxtils catalanes durant la Revolució Industrial.
Nascuda a Mataró l'any 1958, estudià Història. El seu primer llibre, La Maternitat d'Elna és un dels llibres més venuts a Catalunya, motiu pel qual ha estat traduït al castellà i al xinès, i se n'ha fet una adaptació teatral, una de televisiva i una de cinematogràfica. El setè camió també es convertí en un èxit de vendes fet que demostra la reimpressió de quatre edicions en vuit mesos i la traducció de l'obra al francès. L'any 2012 publicà El silenci dels telers, un recull d'històries sobre les dones a les colònies tèxtils catalanes durant la Revolució Industrial.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 61 reviews
February 8, 2025
Gràcies Assumpta per posar per escrit la veu del dolor, per posar en evidència els mals del món (que per desgràcia encara existeixen) i per ensenyar que sempre hi ha algú que mira més enllà, algú humà, algú com l'Elisabeth.
El tema de la guerra civil i la maternitat sempre són del meu interès. Coneixia molt bé la història, però m'ha emocionat una altra vegada.
El tema de la guerra civil i la maternitat sempre són del meu interès. Coneixia molt bé la història, però m'ha emocionat una altra vegada.
September 11, 2025
Tan necessari com cru. Els llibres com aquests són necessaris per allunyar-nos de l'oblit i per recordar-nos d'on venim i cap on no podem tornar.
May 1, 2022
L'havia de llegir, ja era hora o la meva filla no m'ho perdonaria!
Òbviament coneixia la història però no havia llegit els testimonis tan durs que s'hi relaten.
Tot i que no em vingués de nou no deixa de ser impressionant. Sobretot haver de caure en la penúria quan fuges de l'horror. El no trobar ajuda ni refugi. Marxar de casa teva i només trobar l'aspror de la sorra i la sal. I en aquesta foscor una mica de llum.
Una lliçó, part de la nostra història, que no tenim apresa després de tants anys, quan érem nosaltres els que fugíem de la guerra.
Òbviament coneixia la història però no havia llegit els testimonis tan durs que s'hi relaten.
Tot i que no em vingués de nou no deixa de ser impressionant. Sobretot haver de caure en la penúria quan fuges de l'horror. El no trobar ajuda ni refugi. Marxar de casa teva i només trobar l'aspror de la sorra i la sal. I en aquesta foscor una mica de llum.
Una lliçó, part de la nostra història, que no tenim apresa després de tants anys, quan érem nosaltres els que fugíem de la guerra.
February 16, 2025
Imprescindible per conèixer la història de la Maternitat d’Elna dins de la Guerra Civil Espanyola i de tots els exiliats catalans. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer a l’Assumpta a Elna mateix, explicant aquesta història en primera persona. Unes hores més tard, vam anar a la platja d’Argelers per acabar de completar la visita. Va ser molt emotiu. El llibre m’ha ajudat per entendre de manera més detallada tota la història.
Lectura obligatòria!
Lectura obligatòria!
January 19, 2026
(5/5)
•
Gracias a este libro he conocido unos hechos que forman parte de la historia de España, de cuando la Guerra Civil Española, pero sobre todo he sabido de la existencia de Elisabeth Eidenbenz. Un ser de luz en aquella época. Una joven suiza, maestra de profesión, y con un curso de primeros auxilios sanitarios, que, con apenas 23 años se plantó, con el respaldo económico de su país y benefactores varios, en Elna (Francia) para salvar vidas de personas que no conocía de nada.
Allí creó la Maternidad de Elna, para que las mujeres embarazadas pudieran alimentarse en condiciones y traer seguras al mundo a sus hijos. Estas mujeres eran españolas republicanas, que habían ido a Francia buscando refugio pero acabaron encerradas en campos de concentración. Elisabeth ayudó a nacer a casi 600 bebés; de estas madres refugiadas españolas, sobre todo, pero también de mujeres judías o gitanas que huían de la invasión nazi. Incluso llegó a festejar durante aquellos años tanto las Navidades como los cumpleaños o los santos, para motivarlas a seguir adelante y pensar en un futuro mejor.
La Maternidad estuvo funcionando desde 1939 hasta 1944; tenía, entre sus estancias, 5 habitaciones con nombres de ciudades españolas: Barcelona, Bilbao, Madrid, Santander y Valencia.
El libro cuenta con prólogo del historiador español Josep Maria Solé i Sabaté, y con una nota de la propia protagonista de esta historia, Elisabeth Eidenbenz. También hay algunas fotos de la Maternidad.
Mi único «pero» (por no entenderlo) es las varias veces que aparece en el texto «catalanas y españolas» o «catalanes y españoles», teniendo en cuenta el contexto del libro: que explica una historia real, la de Elisabeth, que salvó y ayudó a cientos de mujeres (y a sus criaturas) sin importarle dónde habían nacido. Y aún con ello creo que es un libro maravilloso, sencillamente porque Elisabeth lo fue.
Muy recomendable.
•
¿Qué encontraréis en este libro? La historia de 597 niños y niñas salvados de los campos de refugiados.
•
Erratas encontradas: 0 (#CeroNuloNegativoConjuntoVacío). Hay 2 pero no están en el texto de la escritora.
•
FRASES SUBRAYADAS:
«Ante hechos así te das cuenta de lo que es la guerra, de todo lo que te quita una guerra. Todo se pierde, y no solo las posesiones materiales, sino también la familia, los amigos, el presente, el futuro, todo…».
«Entonces me di cuenta de la importancia de las pequeñas cosas que te rodean y que no valoras».
«Cuando morían, como no los podíamos enterrar, los acomodábamos en la cuneta y con mucho dolor los dejábamos allí, hijos de sus padres, padres, de sus hijos».
«Así fue nuestro éxodo y así comenzó nuestro exilio…».
«Al norte alambradas, al sur alambradas, al oeste alambradas, al este… Aún nos queda el mar…».
«A mitad de la bajada, la gente de la Menera, el primer pueblecito francés, nos vino a recibir. Llevaban mantas secas y ayudaron a los más necesitados a seguir hasta sus casas. Una vez allí nos dieron sopa caliente. Nos calentaron el cuerpo y el corazón».
«Había otros que se suicidaban tirándose al mar mientras sus familiares los miraban con la vista perdida…».
«Para mí, encontrar a la señorita Elisabeth fue como un milagro. Después de haber perdido una guerra, de haber sufrido el exilio y de ver cómo nos trataban los franceses, aquella mujer parecía caída del cielo. Era como un ángel de la guarda».
«Las madres agradecían por carta las colaboraciones y se crearon lazos afectivos que estimularon una percepción positiva de la vida, e hicieron descubrir a más de uno que la solidaridad no es solo un concepto teórico».
«A veces podíamos aligerar el dolor solo tarareando una canción».
«La guerra había traído consigo la necesidad de encontrar mano de obra barata y cualquier ocasión era buena para salir del campo, aunque fuera como esclavo».
«¿Quién podía ser capaz de planear todo aquello, cada detalle, la comida, las guirnaldas…, digno de unas reinas, para nosotras, que no teníamos nada que ofrecer a cambio?».
«A primera vista no reconocí a mi madre. Estaba inmersa en una gran sala llena de camas alineadas y había envejecido mucho en los dos meses que llevaba sin verla. Las duras condiciones del campo y la pulmonía habían hecho estragos en su físico».
«Éramos ciudadanos españoles que no podíamos regresar por haber sido fieles a la República y tampoco podíamos vivir en libertad en otro país porque éramos unos indocumentados».
«La historia de toda una generación que sobrevivió a dos guerras y un exilio».
«¿Dónde estaba el límite entre salvar vidas y a la vez obedecer órdenes?».
«A veces es necesario desobedecer órdenes para salvar vidas».
«Soy del exilio, como si eso fuera un país».
«[…] el pan tirado desde los camiones para toda aquella gente del campo de Argelers como si fueran perros, que tenían hambre pero también querían conservar su dignidad».
«Quedé estremecido por los horrores de la guerra, por la crueldad de los franquistas y por la inhumanidad de los franceses hacia los republicanos en su retirada».
«Hoy todo el mundo sabe el significado de la palabra terrorismo, pero todo el mundo debería saber y tomar conciencia de que el primer terrorismo moderno fue practicado en la Guerra Civil Española».
«[…] moralmente nos sentíamos vencedores porque nadie nos había robado los ideales y sabíamos que el triunfo de Franco había sido un error de la historia».
«De mayor he comprendido que la Maternidad fue un faro en la oscuridad y mi nacimiento en aquel lugar, un privilegio».
«En la Maternidad de Elna mi madre me dio la vida y Elisabeth Eldenbenz, la confianza en el género humano».
«La historia no es patrimonio de nadie porque la historia la hacemos entre todos, nuestro presente será la historia de mañana, y eso es todo, así de sencillo».
•
Lectura para 12 de los #24retosdelectura:
1, 3, 4, 6, 9, 10, 14, 15, 16, 19, 20, 22
El reto de este año nos invita a interpretar palabras: El AMOR de Elisabeth hacia las personas, la humanidad, para meterse en la boca del lobo en medio de dos guerras que no iban con ella; CANCIÓN las que había de vez en cuando en la Maternidad (nanas, cumpleaños, las mañanitas, y hasta villancicos) con tal de mantener la fe y la esperanza de una próxima vida mejor; DRAGÓN como símbolo de fuerza/valor (bien porque hayan superado algo o bien porque estén en el proceso), y de eso va esta historia, de superación, de supervivencia, de arriesgar la vida; FEO como aversión a la crueldad sufrida por tanta gente en las guerras; INVIERNO porque estamos en él cuando lo he leído, y porque transcurren varios inviernos entre los años que estuvo operativa la Maternidad; JARDÍN tenían en la Maternidad; NUNCA debería pasar nadie por el horror de una de una guerra, de la privación de libertad solo por ideales, de los derechos humanos más básicos solo por decisión de un hombre; ORGULLO el que he sentido por Elisabeth y todos los supervivientes; PREMIO Elisabeth recibió varios por su labor y valentía; SOLEDAD la de las madres, por estar lejos de sus novios o maridos y familiares; TIEMPO mucho el que estuvieron retenidos y perseguidos y humillados, y que algunos no lograron aguantar; VICTORIA me quedo con el triunfo de la caridad y humanidad frente a la subyugación.
•
#LeoYComparto #bookish #DimeUnLibro #bookaholic #booklover #instalibros #bookworm #bookstagram #LeoAutoras #Libros #BlogLoQueLeo #Exilio #Éxodo #Refugiados #GuerraCivilEspañola #ÉxodoRepublicano #ElisabethEidenbenz #CamposDeConcentraciónFranceses #Argelers #SantCebrià #ElBarcarés #Ribesaltes #CruzRojaInternacional #CruzRojaSuiza
•
#LaMaternidadDeElna @nowbooks_ed @assumptamontella / Traducción: #CarlesMiró
•
Gracias a este libro he conocido unos hechos que forman parte de la historia de España, de cuando la Guerra Civil Española, pero sobre todo he sabido de la existencia de Elisabeth Eidenbenz. Un ser de luz en aquella época. Una joven suiza, maestra de profesión, y con un curso de primeros auxilios sanitarios, que, con apenas 23 años se plantó, con el respaldo económico de su país y benefactores varios, en Elna (Francia) para salvar vidas de personas que no conocía de nada.
Allí creó la Maternidad de Elna, para que las mujeres embarazadas pudieran alimentarse en condiciones y traer seguras al mundo a sus hijos. Estas mujeres eran españolas republicanas, que habían ido a Francia buscando refugio pero acabaron encerradas en campos de concentración. Elisabeth ayudó a nacer a casi 600 bebés; de estas madres refugiadas españolas, sobre todo, pero también de mujeres judías o gitanas que huían de la invasión nazi. Incluso llegó a festejar durante aquellos años tanto las Navidades como los cumpleaños o los santos, para motivarlas a seguir adelante y pensar en un futuro mejor.
La Maternidad estuvo funcionando desde 1939 hasta 1944; tenía, entre sus estancias, 5 habitaciones con nombres de ciudades españolas: Barcelona, Bilbao, Madrid, Santander y Valencia.
El libro cuenta con prólogo del historiador español Josep Maria Solé i Sabaté, y con una nota de la propia protagonista de esta historia, Elisabeth Eidenbenz. También hay algunas fotos de la Maternidad.
Mi único «pero» (por no entenderlo) es las varias veces que aparece en el texto «catalanas y españolas» o «catalanes y españoles», teniendo en cuenta el contexto del libro: que explica una historia real, la de Elisabeth, que salvó y ayudó a cientos de mujeres (y a sus criaturas) sin importarle dónde habían nacido. Y aún con ello creo que es un libro maravilloso, sencillamente porque Elisabeth lo fue.
Muy recomendable.
•
¿Qué encontraréis en este libro? La historia de 597 niños y niñas salvados de los campos de refugiados.
•
Erratas encontradas: 0 (#CeroNuloNegativoConjuntoVacío). Hay 2 pero no están en el texto de la escritora.
•
FRASES SUBRAYADAS:
«Ante hechos así te das cuenta de lo que es la guerra, de todo lo que te quita una guerra. Todo se pierde, y no solo las posesiones materiales, sino también la familia, los amigos, el presente, el futuro, todo…».
«Entonces me di cuenta de la importancia de las pequeñas cosas que te rodean y que no valoras».
«Cuando morían, como no los podíamos enterrar, los acomodábamos en la cuneta y con mucho dolor los dejábamos allí, hijos de sus padres, padres, de sus hijos».
«Así fue nuestro éxodo y así comenzó nuestro exilio…».
«Al norte alambradas, al sur alambradas, al oeste alambradas, al este… Aún nos queda el mar…».
«A mitad de la bajada, la gente de la Menera, el primer pueblecito francés, nos vino a recibir. Llevaban mantas secas y ayudaron a los más necesitados a seguir hasta sus casas. Una vez allí nos dieron sopa caliente. Nos calentaron el cuerpo y el corazón».
«Había otros que se suicidaban tirándose al mar mientras sus familiares los miraban con la vista perdida…».
«Para mí, encontrar a la señorita Elisabeth fue como un milagro. Después de haber perdido una guerra, de haber sufrido el exilio y de ver cómo nos trataban los franceses, aquella mujer parecía caída del cielo. Era como un ángel de la guarda».
«Las madres agradecían por carta las colaboraciones y se crearon lazos afectivos que estimularon una percepción positiva de la vida, e hicieron descubrir a más de uno que la solidaridad no es solo un concepto teórico».
«A veces podíamos aligerar el dolor solo tarareando una canción».
«La guerra había traído consigo la necesidad de encontrar mano de obra barata y cualquier ocasión era buena para salir del campo, aunque fuera como esclavo».
«¿Quién podía ser capaz de planear todo aquello, cada detalle, la comida, las guirnaldas…, digno de unas reinas, para nosotras, que no teníamos nada que ofrecer a cambio?».
«A primera vista no reconocí a mi madre. Estaba inmersa en una gran sala llena de camas alineadas y había envejecido mucho en los dos meses que llevaba sin verla. Las duras condiciones del campo y la pulmonía habían hecho estragos en su físico».
«Éramos ciudadanos españoles que no podíamos regresar por haber sido fieles a la República y tampoco podíamos vivir en libertad en otro país porque éramos unos indocumentados».
«La historia de toda una generación que sobrevivió a dos guerras y un exilio».
«¿Dónde estaba el límite entre salvar vidas y a la vez obedecer órdenes?».
«A veces es necesario desobedecer órdenes para salvar vidas».
«Soy del exilio, como si eso fuera un país».
«[…] el pan tirado desde los camiones para toda aquella gente del campo de Argelers como si fueran perros, que tenían hambre pero también querían conservar su dignidad».
«Quedé estremecido por los horrores de la guerra, por la crueldad de los franquistas y por la inhumanidad de los franceses hacia los republicanos en su retirada».
«Hoy todo el mundo sabe el significado de la palabra terrorismo, pero todo el mundo debería saber y tomar conciencia de que el primer terrorismo moderno fue practicado en la Guerra Civil Española».
«[…] moralmente nos sentíamos vencedores porque nadie nos había robado los ideales y sabíamos que el triunfo de Franco había sido un error de la historia».
«De mayor he comprendido que la Maternidad fue un faro en la oscuridad y mi nacimiento en aquel lugar, un privilegio».
«En la Maternidad de Elna mi madre me dio la vida y Elisabeth Eldenbenz, la confianza en el género humano».
«La historia no es patrimonio de nadie porque la historia la hacemos entre todos, nuestro presente será la historia de mañana, y eso es todo, así de sencillo».
•
Lectura para 12 de los #24retosdelectura:
1, 3, 4, 6, 9, 10, 14, 15, 16, 19, 20, 22
El reto de este año nos invita a interpretar palabras: El AMOR de Elisabeth hacia las personas, la humanidad, para meterse en la boca del lobo en medio de dos guerras que no iban con ella; CANCIÓN las que había de vez en cuando en la Maternidad (nanas, cumpleaños, las mañanitas, y hasta villancicos) con tal de mantener la fe y la esperanza de una próxima vida mejor; DRAGÓN como símbolo de fuerza/valor (bien porque hayan superado algo o bien porque estén en el proceso), y de eso va esta historia, de superación, de supervivencia, de arriesgar la vida; FEO como aversión a la crueldad sufrida por tanta gente en las guerras; INVIERNO porque estamos en él cuando lo he leído, y porque transcurren varios inviernos entre los años que estuvo operativa la Maternidad; JARDÍN tenían en la Maternidad; NUNCA debería pasar nadie por el horror de una de una guerra, de la privación de libertad solo por ideales, de los derechos humanos más básicos solo por decisión de un hombre; ORGULLO el que he sentido por Elisabeth y todos los supervivientes; PREMIO Elisabeth recibió varios por su labor y valentía; SOLEDAD la de las madres, por estar lejos de sus novios o maridos y familiares; TIEMPO mucho el que estuvieron retenidos y perseguidos y humillados, y que algunos no lograron aguantar; VICTORIA me quedo con el triunfo de la caridad y humanidad frente a la subyugación.
•
#LeoYComparto #bookish #DimeUnLibro #bookaholic #booklover #instalibros #bookworm #bookstagram #LeoAutoras #Libros #BlogLoQueLeo #Exilio #Éxodo #Refugiados #GuerraCivilEspañola #ÉxodoRepublicano #ElisabethEidenbenz #CamposDeConcentraciónFranceses #Argelers #SantCebrià #ElBarcarés #Ribesaltes #CruzRojaInternacional #CruzRojaSuiza
•
#LaMaternidadDeElna @nowbooks_ed @assumptamontella / Traducción: #CarlesMiró
October 12, 2020
El motiu pel que avui sóc metge
February 5, 2023
Historias que no se pueden olvidar.
October 17, 2025
Mai no he imaginat tot el que he viscut llegint el llibre, gràcies a aquest he aconseguit conèixer una versió que mai no m'hi havien explicat, crec que tothom hauria de donar una oportunitat a aquesta lectura i conèixer part de la història no ensenyada pels llibres d'història.
January 16, 2024
La Maternitat d’Elna no es pot explicar: s’ha de llegir i s’hi ha d’anar. L’autora ha donat veu a les autèntiques protagonistes d’aquesta crua realitat des d’un punt de vista molt emotiu i humà, però sense descuidar la contextualització històrica. M’ha agradat moltíssim i m’ha permès aprendre moltes coses més que m’havien quedat curtes amb l’exposició de la Maternitat.
June 26, 2025
Per desgràcia em sembla un llibre d'actualitat. Caldria recordar cada dia el que significa ser un exiliat, en especial néixer i passar els primers anys de la teva vida en aquesta situació tan precaria
March 22, 2015
És bo saber que enmig de tanta misèria, hi havia un racó de felicitat a Elna.
May 18, 2016
Preciós dins la desgràcia...
Una mica repetitiu. Tots els testimonis expliquen si fa no fa el mateix i sembla que faltin experiències.
Una mica repetitiu. Tots els testimonis expliquen si fa no fa el mateix i sembla que faltin experiències.
May 1, 2023
És un llibre que està molt bé, tot i que és basat en una història real i no segueix un fil. Però m'ha agradat ja que he pogut aprendre moltes coses que no sabia dels exiliats.
January 10, 2024
Pell de gallina a cada pàgina que passes, quanta valentia junta
January 12, 2025
"soc de l'exili, com si això fos un país."
April 26, 2024
"Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. (...) Les mantes que tenien encara eren xopes d'aquells dies dolents de febrer. Quan sortia el sol, la mare enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li fora tan sols el caparró. La sorra li feia de manta. Però al cap d'uns dies, el nen va morir de fred i de gana. (...) Després d'unes setmanes, a la barraca d'infermeria del camp vaig trobar la senyoreta Elisabeth o, més ben dit, ella em va trobar a mi. (...) El dia que va nàixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no vaig poder reprimir les llàgrimes.
Tothom es pensava que plorava d'emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d'Argelers." - Mercè Domènech, una mare d'Elna.
La vida és un constant aprenentatge i de vegades, quan et penses que sabies molt, trobes una història nova o un relat que ignoraves i que no saps com t'has fet amb no conèixer-lo fins ara. Això m'ha passat amb aquest llibret preciós que val el seu pes en or: La Maternitat d'Elna, és a dir, la història d'Elisabeth Eidenbenz, una jove suïssa que entre els anys 39 i 44 va crear un hospital maternoinfantil prop del camp d'Argelers, a França, perquè les refugiades espanyoles de la Guerra Civil pugueren donar a llum en condicions dignes i segures. Amb la seua acció, va salvar la vida de 597 xiquets. I de les seues mares, també.
En una investigació històrica exhaustiva, però encara no conclosa - aquesta edició és una revisió completada de versions anteriors, i ella admet que encara es podrà ampliar més, conforme vaja trobant més testimonis de supervivents - l'autora reconstrueix la magna obra d'aquesta cooperant suïssa que amb només 25 anys va crear un refugi segur per a mares i xiquets refugiats que fugien de la massacre franquista i que hagueren trobat una mort segura en els camps de concentració on els francesos els llençaren a malviure i morir. No només els oferí un sostre, una alimentació sana, un lloc segur on parir i criar els nadons els primers mesos de vida, també els oferí un racó de pau i tranquilitat, papers per poder fugir de l'infern i s'enfrontà tant als gendarmes francesos com als agents de la Gestapo. Salvà la vida de les espanyoles, salvà la vida de les jueves, salvà la vida de les gitanes i dels seus fills. I quan molts anys després l'autora trobà aquesta dona extraordinària i li va proposar de donar el seu testimoni per a aquesta recerca històrica, Elisabeth, ja molt major, es sorprenia de l'homenatge que se li volia tributar, diguent que, ella només havia fet el que calia fer!!
Així de senzill. Elisabeth Eidenbenz, que no era catalana, ni espanyola, ni republicana, ni francesa, ni jueva ni gitana, salvà moltíssimes vides perquè, simplement, era el que s'havia de fer. Va fer de l'ordinari - atendre parts i criar xiquets - allò extraordinari, quan ningú ho feia. Però així són les grans obres, les que marquen la diferència, quan tot és mort i destrucció. Només el que s'ha de fer.
He conegut una història preciosa gràcies a la iniciativa de Sentim Les Llibreries, un regalet d'una amiga invisible que no podria haver encertat més allò que jo buscava i que debia saber. Un episodi que tots deuríem conéixer, el de com una xica jove va preocupar-se dels refugiats espanyols, de les seues dones i els seus fills, quan ningú més ho va fer. 100% recomanable.
"A la Maternitat d'Elna la mare em va donar la vida i l'Elisabeth Eidenbenz, la confiança en el gènere humà." - Sergi Barba, un dels xiquets d'Elna.
Tothom es pensava que plorava d'emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d'Argelers." - Mercè Domènech, una mare d'Elna.
La vida és un constant aprenentatge i de vegades, quan et penses que sabies molt, trobes una història nova o un relat que ignoraves i que no saps com t'has fet amb no conèixer-lo fins ara. Això m'ha passat amb aquest llibret preciós que val el seu pes en or: La Maternitat d'Elna, és a dir, la història d'Elisabeth Eidenbenz, una jove suïssa que entre els anys 39 i 44 va crear un hospital maternoinfantil prop del camp d'Argelers, a França, perquè les refugiades espanyoles de la Guerra Civil pugueren donar a llum en condicions dignes i segures. Amb la seua acció, va salvar la vida de 597 xiquets. I de les seues mares, també.
En una investigació històrica exhaustiva, però encara no conclosa - aquesta edició és una revisió completada de versions anteriors, i ella admet que encara es podrà ampliar més, conforme vaja trobant més testimonis de supervivents - l'autora reconstrueix la magna obra d'aquesta cooperant suïssa que amb només 25 anys va crear un refugi segur per a mares i xiquets refugiats que fugien de la massacre franquista i que hagueren trobat una mort segura en els camps de concentració on els francesos els llençaren a malviure i morir. No només els oferí un sostre, una alimentació sana, un lloc segur on parir i criar els nadons els primers mesos de vida, també els oferí un racó de pau i tranquilitat, papers per poder fugir de l'infern i s'enfrontà tant als gendarmes francesos com als agents de la Gestapo. Salvà la vida de les espanyoles, salvà la vida de les jueves, salvà la vida de les gitanes i dels seus fills. I quan molts anys després l'autora trobà aquesta dona extraordinària i li va proposar de donar el seu testimoni per a aquesta recerca històrica, Elisabeth, ja molt major, es sorprenia de l'homenatge que se li volia tributar, diguent que, ella només havia fet el que calia fer!!
Així de senzill. Elisabeth Eidenbenz, que no era catalana, ni espanyola, ni republicana, ni francesa, ni jueva ni gitana, salvà moltíssimes vides perquè, simplement, era el que s'havia de fer. Va fer de l'ordinari - atendre parts i criar xiquets - allò extraordinari, quan ningú ho feia. Però així són les grans obres, les que marquen la diferència, quan tot és mort i destrucció. Només el que s'ha de fer.
He conegut una història preciosa gràcies a la iniciativa de Sentim Les Llibreries, un regalet d'una amiga invisible que no podria haver encertat més allò que jo buscava i que debia saber. Un episodi que tots deuríem conéixer, el de com una xica jove va preocupar-se dels refugiats espanyols, de les seues dones i els seus fills, quan ningú més ho va fer. 100% recomanable.
"A la Maternitat d'Elna la mare em va donar la vida i l'Elisabeth Eidenbenz, la confiança en el gènere humà." - Sergi Barba, un dels xiquets d'Elna.
Read
March 2, 2023Per mi la maternitat d´Elna és un llibre que em va fer canviar el pensament , ja que és molt dur com explica el que han hagut de passar moltes mares. Hi havia una dona anomenada Elisabet que ajudava a totes aquelles mares embarassades , ella era molt bona persona perquè ho feia a canvi de res.
Estaven a una platja d'Argeles tancats com si fossin animals només els i tiraven un troç de pa per menjar el dia i les mares per aconseguir aliments i medicaments pels seus fills s´havien de prostituir amb els guàrdies, una cosa curiosa és que portaven un xiulet totes les noies per avisar si passava algú i que s´apeguessin que estan en a purs.
Tot aquest llibre està basat en fets reals és molt trist , et recomano aquest llibre si t´agraden les històries antigues i les tragèdies que ocorrien en el passat.
Estaven a una platja d'Argeles tancats com si fossin animals només els i tiraven un troç de pa per menjar el dia i les mares per aconseguir aliments i medicaments pels seus fills s´havien de prostituir amb els guàrdies, una cosa curiosa és que portaven un xiulet totes les noies per avisar si passava algú i que s´apeguessin que estan en a purs.
Tot aquest llibre està basat en fets reals és molt trist , et recomano aquest llibre si t´agraden les històries antigues i les tragèdies que ocorrien en el passat.
November 27, 2024
He tingut la sort de poder connectar amb totes i cada una de les testimonis que apareixen en aquest llibre.
Entenc perfectament la hospitalitat, tendresa, empatia i bona fe de Elizabeth.
Les persones amb una sensibilitat especial entenem el món d'una manera diferent i això, de vegades, ens permet canviar vides. Ella ho va aconseguir.
No és una lectura fàcil; tenia el nus a la gola a cada línia que llegia, però la seguretat que això tenia un final feliç em feia voler continuar amb el llibre.
Per últim, m'agrada que inclogui elements anteriors i posteriors a la maternitat, com cartes o actualitzacions d'infants <3
Entenc perfectament la hospitalitat, tendresa, empatia i bona fe de Elizabeth.
Les persones amb una sensibilitat especial entenem el món d'una manera diferent i això, de vegades, ens permet canviar vides. Ella ho va aconseguir.
No és una lectura fàcil; tenia el nus a la gola a cada línia que llegia, però la seguretat que això tenia un final feliç em feia voler continuar amb el llibre.
Per últim, m'agrada que inclogui elements anteriors i posteriors a la maternitat, com cartes o actualitzacions d'infants <3
July 25, 2025
Llibre brutalment impressionant i altament recomanable. Veu compartida entre l'autora, que ha investigat i realitzat una rigorosa investigació, i els seus testimonis directes, que amb nua valentia, revelen les seves més profundes i íntimes vivències a la veritat històrica, i a nosaltres, els presents i futurs lectors. Queda palesa en aquesta obra, la incoherent però possible coexistència entre la més miserable crueltat humana, amb l'amor més generós, humil i heroic, que servirà, per sempre, d'exemple i de regal, per a tots nosaltres.
July 31, 2023
Me resultó interesantísimo leer sobre la Guerra Civil española. Aprender de gente entregada al prójimo es también lo que cautiva de este libro.
Me quedo con el agradecimiento por lo que recibes en la vida, desde un pedazo de pan en plena guerra hasta reencontrarte con tus seres más queridos.
No importa lo que vivas, importa como lo vivas y cuál es tu motor para seguir.
Me quedo con el agradecimiento por lo que recibes en la vida, desde un pedazo de pan en plena guerra hasta reencontrarte con tus seres más queridos.
No importa lo que vivas, importa como lo vivas y cuál es tu motor para seguir.
November 3, 2023
Elisabeth Eidenbenz es una heroína anónima, una mujer increíble ella tuvo un papel activo en la salvación de cientos de mujeres y niños en la maternidad que fundó durante la guerra civil Española y segunda guerra mundial.
Una mujer que lucho por amor a su prójimo, una mujer altruista y llena de bondad.
Lo ame de principio a fin.
Una mujer que lucho por amor a su prójimo, una mujer altruista y llena de bondad.
Lo ame de principio a fin.
March 16, 2024
La Maternitat d'Elna suposa un cruent testimoni de l'exili en un més que necessari exercisi de memòria històrica, tot i així, capaç de retornar la confiança en el gènere humà mitjançant la figura d'Elisabet Eidenbenz, responsable de la maternitat, una lluitadora incansable que va salvar la vida de centenars de mares i fills en aquelles terribles circumstàncies.
April 18, 2024
Un llibre sobre el Camp d'Argelers i la Maternitat d'Elna, on l'Elisabeth va salvar moltes vides. Explica l'història d'un exili pel qual molta gent va haver de passar, i la bestiesa i duresa d'una Guerra, que l'Assumpta plasma a la perfecció en aquest llibre que emociona, i sobretot, és una història que s'ha de explicar tant com es pugui.
May 28, 2025
Moltes gràcies a l'Assumpta per fer-nos arribara aquesta història poc coneguda i tan important. Com a neta d'un avi nascut a França durant l'exili i sense la sort de conèixer els meus besavis que també van sobreviure a Argelers m'ha tocat porfundament sabent les penúries que van arribar a passar. Gràcies.
July 16, 2025
Un llibre super ben escrit i la escriptora molt ben informada previament.
Els testimonis, molt durs. Et fan dur a aquella època i viure-ho de molt aprop.
Molt necessari per no oblidar què ens va passar i d'on venim; els nostres avis van ser migrants maltractats i ho estem repetint amb ara immigrants al nostre país.
❤️❤️
Els testimonis, molt durs. Et fan dur a aquella època i viure-ho de molt aprop.
Molt necessari per no oblidar què ens va passar i d'on venim; els nostres avis van ser migrants maltractats i ho estem repetint amb ara immigrants al nostre país.
❤️❤️
January 22, 2026
es espectacular. me'l vaig haver de llegir a 4t d'ESO, no me'l vaig acabar i vam anar a la maternitat amb l'autora del llibre. vam acabar la majoria plorant, el discurs de l'Assumpta és increïble. es un llibre que abarca tantes experiències, tants plors. conèixer aquesta part de la història és fascinant.
January 18, 2024
Un libro con testimonios muy duros. Si el libro solo fuera con estos testimonios o con más, le hubiera dado las 5⭐️ pero desde mi punto de vista a la autora escribe bastante mal, desordenado y repetitivo… da la impresión de haberlo escrito muy rápido.
June 11, 2025
No tinc paraules. Me l’he llegit amb una tarda. Una història que tothom hauria de conéixer. Els testimonis m’han impactat molt. El que puc dir després de llegir aquest llibre és que la crueltat humana no té límits, però l’amor tampoc.
April 8, 2018
Història que hom hauria de conèixer, potser hauria d'estar més elaborada
Displaying 1 - 30 of 61 reviews