Una intrigant trama d’aventures i una tràgica història d’amor. Espanya, 1791. Carles IV i Maria Lluïsa de Parma són els reis d'un gran imperi dominat per la Inquisició i la repressió de qualsevol idea progressista que arribi del país veí, la França revolucionària. Goya és el pintor de la cort, i entre els clients que volen retratar-se hi ha Lorenzo Casamares, un influent dominicà del Sant Ofici, i Inés Bilbatua, la filla d'un ric terratinent amic del pintor. En el mateix instant que Lorenzo veu un dels esbossos que el pintor ha fet d'Inés, els camins d'ells dos s'encreuen en una trepidant història d'amor i traïcions, de persecucions inquisitorials i presó, en una època de canvis que trasllada el lector fins a la invasió de les tropes napoleòniques, el regnat de Josep Bonaparte i l'arribada al tro de Ferran VII el 1814.A partir de l'univers pictòric obscur i fascinador d'un dels més grans pintors de la història, amb una intrigant trama d'aventures i una tràgica història d'amor, Milos Forman i Jean-Claude Carrière construeixen una esplèndida novel·la plena de matisos i excel·lents escenaris. Dirigida per Milos Forman, amb guió de Forman i Carrière, protagonitzada per Javier Bardem i Natalie Portman i amb el mateix títol, la trobarem a la gran pantalla a finals d'aquest any.Jean-Claude Carrière va néixer el 1931 al sud de França. Va començar a treballar al món del cine el 1957 de la mà de Jacques Tati i va col·laborar vint anys amb Luis Buñuel. És guionista de pel·lícules tan emblemàtiques com Belle de jour o El discreto encanto de la burguesía i ha col·laborat en diverses ocasions amb Milos Forman, entre elles a Valmont. Com a narrador és conegut per títols com El círculo de los mentirosos, i és autor d'una àmplia obra sobre cine.Milos Forman va néixer el 1932 a Cáslav (República Txeca) i els seus pares van morir a Auschwitz quan ell era molt petit. Va estudiar cinematografia a Praga i després es va traslladar a viure a Nova York. Ha dirigit pel·lícules tan conegudes i ja clàssiques com Alguien voló sobre el nido del cuco (1975), premiada amb 5 Oscars, Amadeus (1984), premiada amb 8 Oscars, i Valmont (1989), de la qual també és guionista.
Две легенди на Седмото изкуство, всеки поотделно носител на безбройни отличия - включая най-ценната златна статуетка - едва ли това е тандемът, който човек очаква да срещне на корицата на книга. В случая обаче не е чак толкова изненадващо, тъй като романът "Призраците на Гоя" излиза по същото време, по което и едноименния филм под режисурата именно на Милош Форман.
Действието на романа обхваща един доста интересен и наситен откъм събития период от европейската история - годините преди, по време и след Френската революция, разклатила сериозно устоите на закостенялата монархическа система на Стария континент, като в рамките му влиза и възкачването на Наполеон Бонапарт на имперския трон, заедно с многобройните му кампании и раздвижването, което предизвикват сред отделните народи. Както подсказва заглавието, обаче, това съвсем не е военноисторическа творба. В обхвата на широкия и размах влиза още може би последният опит на Римокатолическата църква силно да втвърди позициите си и да се завърне към положението си на върховен съдник, присъщо и през Тъмните векове - опит, в чиято арена се превръща Испания, при това на фона на разцвета на свободомислието, било то в политиката, изкуството, обществения или личния живот. Явление, главен виновник за което до голяма степен отново се явява Франция. Всичко това е пречупено отчасти и през погледа на големия испански художник Франсиско Гоя, чийто образ обаче се явява повече своеобразна призма, пречупваща действието и показваща цялата му пъстрота от идеи и персонажи, отколкото централна фигура, около която да се развива.
Всъщност романът с лекота се разделя на три отделни части, всяка с различно темпо, атмосфера и различна донякъде посока на размишление. Без обаче чрез това да губи плавност или компакност - нито когато визира главно Инквизицията, нито когато се обръща към наполеоновите подвизи или настъпващото просветление. И въпреки, че е изпълнен с множество герои, постоянно сменящи се декори и обилно количество информация, се възприема изключително леко и с голямо удоволствие.
На фона на всичко това, биографиите на двамата автори все пак не могат да бъдат пренебрегнати напълно. А чехът и френският му колега правят доста любопитен екип. Като сценарист, Форман няма на практика нито една историческа лента зад гърба си, т.е. никога не е писал подобен тип сценарий. Но, погледнато от друга страна, той е режисьорът, сътворил "Амадеус". А не можем да оставим настрана и факта, че една от може би най-добрите адаптации по литературна творба, при това далеч не лесна за пренасяне на белия екран - тази на "Полет над кукувиче гнездо" - е именно негово дело. В биографията на Жан-Клод Кариер, за сметка на това, се срещат изобилно исторически филми и без колебание можем да го признаем за един от наистина опитните сценаристи в това поприще. Като към тях могат да бъдат добавени и близо дузината му книги, макар и в различни жанрове.
Може би всичко това придава на "Призраците на Гоя" един малко по-особен облик - докато четеш книгата, действието сякаш минава пред очите ти като на лента. В никакъв случай усещането не е неприятно, но е малко чудновато, и заедно с малко особената формулировка, използвана от авторите, изисква няколко страници за адаптация. Което обаче не променя по никакъв начин факта, че настоящият роман е наистина великолепна историческа творба, която ценителите на жанра не бива да пропускат в никакъв случай.
Nu este o biografie in adevaratul sens al cuvantului, dar aceasta fictiune bazata pe viata celebrului pictor spaniol Francisco Goya, trezeste in cititor un interes pentru picturile marelui artist. Expresivitatea tablourilor sale i-au atras deopotriva admiratia si ura, viata sa fiind adesea in pericol. Pe langa viata artistului, aceasta carte reda viata din Spania de la sfarsitul secolului al XVIII-lea, obiceiurile familiei regale si ale nobililor de la curte, jocurile de putere si nu in ultimul rand excesele clerului si controversata Inchizitie. Am aflat ca exista si o ecranizare a acestei carti.
En esta apasionante novela llena de aventuras, el célebre guionista Jean-Claude Carrière y el director Milos Forman dan vida al universo pictórico de Goya. A través del ambiguo Lorenzo Casamares, nos ofrece un retrato del hombre de acción atrapado entre el pasado y el futuro, y a través de Inés, la figura de una mujer cuyo trágico sino parece haber salido de los más oscuros sueños del autor de Los caprichos.
Este o carte plina de mister si istorie.In acelasi timp,aceasta carte ne arata ipocrizia si indiferenta statului spaniol fata de modul in care religia este tratata.Cum poti tortura oamenii fara probe?Animalic.
Ένα καταπληκτικό βιβλίο! Με υπέροχη πλοκή. Η αγωνία χτυπούσε κόκκινο σε κάθε σελίδα. Το απόλυτο page turner βιβλίο. Δεν με άφηνε να το αφήσω από τα χέρια μου. Μετά από αυτό θα ήθελα πολύ να δω και την ομότιτλη ταινία.
Una lectura que me atrapó desde la primera página, con su historia y personajes, incluidas las partes reales del libro. Sufrí con Lorenzo, Inés y Francisco por todo lo que pasan, alucinada quede con todo el poder de la iglesia y para que lo utilizaban pobres personas las que tuvieron que pasar en esas épocas. Y descubrí a Goya del que no sabía muchas cosas y de como surgieron algunas de sus obras. Me gustó mucho.
História boa com um final triste e merecido. Única ressalva são as partes que situam a história da Espanha que muitas vezes acaba ficando massante e chato, porém quando foca nos personagens fica bom. Lorenzo pnc podia ter levado a Inês junto e ficado no canto dele, ganancioso maldito.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Una historia muy de Dickens, con escenas que se marcan en la memoria (a veces un guión de cine no funciona en libro, no es el caso).
Por ritmo y ambiente histórico Los fantasmas de Goya me ha recordado a Historia de dos ciudades de Dickens. Ambas te sumergen de forma viva en los horrores de la revolución y guerra contra Francia. En las dos hay locos que lo son por atrocidades cometidas en nombre del terror. Pero mientras Dickens cuenta una maravillosa historia de amor y entrega, Carrière y Forman hablan de una historia de supervivencia.
Dice Julian Barnes que la historia no la escriben los vencedores sino los que sobreviven. Este libro presenta a Goya como uno de ellos. ".. Lo suyo era mirar, dibujar, grabar, pintar y mostrar lo que veía; que otros discutieran lo que convenía hacer. Y Europa entera discutía, interminablemente. Pero cuando se habla, no se mira. Los charlatanes nunca ven nada. Todo el mundo emitía dictámenes y hacía predicciones (...) El futuro (...) había de ser una sorpresa".
Es la historia también del origen de la serie de grabados de Goya más realistas y oscuros: La serie de Los caprichos y la de Los desastres de la guerra.
En la primera parte también hay un cuadro con gran protagonismo, el retrato ecuestre de la reina María Luisa, que no es precisamente el más conocido del pintor, y sobre el que los autores se toman una pequeňa licencia literaria. Así le sitúan en 1793, pero no se pintó hasta 6 aňos después.
El libro me ha fomentado el interés por la obra del pintor, y como tal, es de aplaudir.
Retrata um dos impactos da inquisição de uma forma surpreendente. Leva-nos a entender a revolução francesa e a imaginar até onde o ser humano consegue ir.