Seria un tres i mig. Divers recull i interessant, amb una peça genial del Pol Alonso, que se m'ha fet curta i que fa pujar el nivell general amb aquest 4/5. Relat ben acompanyat pels de Francesc Cortès i Dani Roig. Els autors estrangers m'han rebaixat una mica el nivell, i per a mi especialment el d'Stanger que em sembla una mostra d'allò quan diuen que no sempre que utilitzes referents fantàstics, ha de ser de ciència-ficció o fantasia, i és un relat que es fa llarg i del que es veu venir el final d'una hora lluny. Però en conjunt un recull de bon nivell que no es pot deixar passar, si no et vols perdre la petita perla del Pol Alonso, i els seus acompanyants. Crec que amb això es demostra que a casa tenim bon nivell, actualment. I no puc deixar passar la portada de la Laia, una petita delicatessen del seu imaginari fantàstic que ens té a tots meravellats, i si no a tots, a una gran majoria, sempre hi ha rars.
«Un déu tramoista» 3,5/5 El text enganxa i té un ritme trepidant, amb un sorprenent gir final. Compleix tots els cànons d'una bona història i l'assaona amb les dosis precises de ciència-ficció. Efectiu i evocador en algunes parts, potser resulta un pèl precipitat en el seu final.
«Eudaimonia» 3/5 Relat d'una amistat al llarg del temps. Interessant però bastit amb elements poc esclaridors per resultar sòlid. La seva brevetat esdevé un llast per a una relació tan llarga, que potser necessita més recorregut per agafar cos i atrapar el lector. La traducció flueix d'allò més bé i resulta fàcil empatitzar amb la Nena i la Vaz.
«Caçadors de mentides» 4/5 Aquesta faula de fantasia funciona com un rellotge: a partir d'uns engranatges literaris simples però efectius, cinc personatges interpreten un ball de màscares que acaba amb una funesta revelació. Notable capacitat per construir els protagonistes i amb un final rodó. Bravo!
«Extinció» 5/5 Sublim relat que condensa una reflexió potentíssima en poc més d'una pàgina. Molt original i de rabiosa actualitat. El millor text d'aquesta Catarsi, el més sintètic i contundent. Una pena que, pel meu gust, la il·lustració no li faci honors.
«El mort anglès» 2,5/5 L'escalada a l'Everest com a punt de partida esdevé un garbuix de personatges, avatars i situacions temporals difícil de pair. Potser per voler ser massa ambiciós en la construcció no m'ha acabat de convèncer, i tota la terminologia muntanyenca m'ha deixat més aviat fred. Sens dubte el que menys he gaudit de la compilació.
Un número amb força diferència de qualitat entre els relats on destaca l'excel·lent Extinció d'en Pol Alonso Pernas qui, en a penes dues pàgines, construeix un futur apocalíptic per les llengües i la cultura. També cal destacar la portada de la Laia Baldevey, que fa agafar amb ganes la revista.