What do you think?
Rate this book
Books against Tyranny: Catalan Publishers under Franco
Catalan-language publishers were under constant threat during the dictatorship of Francisco Franco (1939–75). Both the Catalan language and the introduction of foreign ideas were banned by the regime, preoccupied as it was with creating a "one, great, and free Spain." Books against Tyranny compiles, for the first time, the strategies Catalan publishers used to resist the censorship imposed by Franco's regime.
Author Laura Vilardell examines documents including firsthand witness accounts, correspondence, memoirs, censorship files, newspapers, original interviews, and unpublished material housed in various Spanish archives. As such, Books against Tyranny opens up the field and serves as an informative tool for scholars of Franco's Spain, Catalan social movements, and censorship more generally.
Author Laura Vilardell examines documents including firsthand witness accounts, correspondence, memoirs, censorship files, newspapers, original interviews, and unpublished material housed in various Spanish archives. As such, Books against Tyranny opens up the field and serves as an informative tool for scholars of Franco's Spain, Catalan social movements, and censorship more generally.
- GenresHistory
214 pages, Hardcover
First published February 29, 2016
11 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
April 19, 2025
Primer de tot, vaig llegir aquest llibre perquè vaig sentir Anna Rosich (@traduintdesdecalella) li parla sobre en un episodi del pòdcast Llegiu, que el món s’acaba. Vaig trobar-ho interessant i vaig demanar-ho en préstec a la biblioteca. És un recull de les presentacions a la conferència “Traducció i censura durant la dictadura franquista” en 2013 a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
Alguns dels articles són sobre solament la censura durant el franquisme i algunes són sobre les traduccions i com van ser censurat per un règim què tenir por de la llibertat. La censura del franquisme va ser regit per dues lleis: un de 1938 on estava obligatòria de passar per censura prèvia abans de publicació. I un altre de 1966 on un editorial amb un número editorial podria passar per censura prèvia 'voluntàriament' o publicar sense censura prèvia i arriscar la confiscació dels llibres. Els editorials sense un número editorial havia de passar per censura prèvia.
L'edició de llibres en català va ser molt difícil abans dels anys 60 i després de llavors encara va ser força difícil. Els articles parlen sobre l'arbitrarietat de la censura i les dificultats de publicar sobre les dues lleis.
Potser l’article que més em va agradar és “Dos clàssics del feminisme censurats” de Pilar Godayol sobre el procés de la censura de “La mística de la feminitat” de Betty Friedan i “El segon sexe” de Simone de Beauvoir. El primer no va tenir cap problema amb la censura i en va ser publicat 1965. La segona va tenir molts problemes amb la censura i no va veure la llum fins a 1968.
La segona article que em va agradar més és “El terratrèmol de les lletres catalanes: traducció, censura i mercat del llibre en català als anys 60” de Jordi Cornellà-Detrell. Hi havia un boom fort d’editorial publicat llibres en català durant els anys 60 amb un percentatge molt alt de les traduccions. Després, les traduccions van col·lapsar i les originals en català va créixer força. Per què? En part, perquè els traductors van guanyar més diners i els autors d’originals van guanyar molt poc. Va trigar molts anys per la recuperació de les traduccions i ara si mires solament a Instagram, sembla que gaire tots els llibres llegits són traduccions.
Són més llegits les traduccions o els llibres originals en català ara? Qui és remunerat millor ara: els escriptors o els traductors?
Moltes gràcies!
Alguns dels articles són sobre solament la censura durant el franquisme i algunes són sobre les traduccions i com van ser censurat per un règim què tenir por de la llibertat. La censura del franquisme va ser regit per dues lleis: un de 1938 on estava obligatòria de passar per censura prèvia abans de publicació. I un altre de 1966 on un editorial amb un número editorial podria passar per censura prèvia 'voluntàriament' o publicar sense censura prèvia i arriscar la confiscació dels llibres. Els editorials sense un número editorial havia de passar per censura prèvia.
L'edició de llibres en català va ser molt difícil abans dels anys 60 i després de llavors encara va ser força difícil. Els articles parlen sobre l'arbitrarietat de la censura i les dificultats de publicar sobre les dues lleis.
Potser l’article que més em va agradar és “Dos clàssics del feminisme censurats” de Pilar Godayol sobre el procés de la censura de “La mística de la feminitat” de Betty Friedan i “El segon sexe” de Simone de Beauvoir. El primer no va tenir cap problema amb la censura i en va ser publicat 1965. La segona va tenir molts problemes amb la censura i no va veure la llum fins a 1968.
La segona article que em va agradar més és “El terratrèmol de les lletres catalanes: traducció, censura i mercat del llibre en català als anys 60” de Jordi Cornellà-Detrell. Hi havia un boom fort d’editorial publicat llibres en català durant els anys 60 amb un percentatge molt alt de les traduccions. Després, les traduccions van col·lapsar i les originals en català va créixer força. Per què? En part, perquè els traductors van guanyar més diners i els autors d’originals van guanyar molt poc. Va trigar molts anys per la recuperació de les traduccions i ara si mires solament a Instagram, sembla que gaire tots els llibres llegits són traduccions.
Són més llegits les traduccions o els llibres originals en català ara? Qui és remunerat millor ara: els escriptors o els traductors?
Moltes gràcies!
Displaying 1 of 1 review