En una distancia tan corta que debería ser ilegal en tiempos de pandemia, el metauniverso del maestro de la ficción breve Sergi G. Oset está plagado de mundos demasiado ricos para ser contenidos en una sola página y que se te quedan aferrados al subconsciente durante mucho más tiempo del que tardarás en leerlos. Por su trituradora cultural desfilan ciudades vacacionales donde el Horror Cósmico cohabita con la gentrificación turística, ciclones que saben a infusión de té, vampiros calderonianos, alienígenas con una bola de cañón por cabeza, kaijus masturbatorios, muñecos de nieve animados, plasticoides marinos con apéndices tentaculares, libros cerdos y revistas de literatura barata, bebés rata, sirénidos suicidas, enemas egipcios, yonquis de droga-especia, ajusticiados de jabón Lagarto, licores amargos con la mala hostia de un cantante de heavy metal, mendicantes de Midian, poetas bajo el influjo de Hastur, lapiceros que llevan a Omega Centauri, diosas tortuga, estatuas enfermas de sífilis, limacos nazis, ciclistas vampiros, planetas de clase porno, saurios lascivos, pasteles de uñas, seres diminutos hambrientos, niños gusano.
Todos ellos, salvajes, sucios, bellos, horripilantes, desgraciados, incomprendidos. Todos ellos, cuentos heridos.
Sergi G. Oset es declara damnat pel pensament filosòfic esbiaixat d’autors com En$i On$i, Stergin Osetkinj i S. G. Osecraft. En els pocs moments de lucidesa que li queden s’endinsa pels camins plens de paranys del necrotrap, l’splatterpunk o el Bizarro. Ha publicat els reculls de Microrelats "El último vuelo del Microraptor" (Editorial Nazarí), "Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund" i "El Tritón que me trituró" (Orciny Books), la novel·la "Adzum i els Monoculars: Fusió!" (Edicions SECC) i ha traduït al català el recull de microrelats splatterpunk "Nines, linxs, nais" (Pathosformel Editorial).
Con centenares de recursos fantásticos que hacen que cada cuento se convierta en un universo enterno que se desvanece al momento, a veces con carcajadas y otras con perplejidad. En la justa línea del bizarro en que sigue remitiendo a lo más humano. Mi favorito creo que ha sido "Porque lloro cuando como pastel de uñas".
Un recull força original i divertit, esbojarrat i una mica bizarro. Com tot recull de relats n'hi ha de bons , de millors i d'altres. Una altra meravella d'aquest mestre relataire que és en Sergi G. Oset, plena d'enginy, de locura, de fantàstic i de bizarro i del que a ell li dona la gana, com ha de ser. Trobareu moltes referències del fantàstic i del terror, i d'altres coses. I trobareu enginy i 'locura' i fins i tot surrealisme. Passareu una bona estona si el llegiu.
Potser hauríem de convenir que aquest recull de relats "bizarros" tenen un aire entre gòtic i poètic estrany, no tots són poètics, però sí que són gòtics, i pura poesia. Alguns m'han remogut l'estómac, però en general estan molt ben escrits, fins i tot el del banquer que m'ha fet posar els ulls guenyos. En recomano la seva lectura, té referències molt enginyoses, girs ben trobats i contraposicions humanes gens humanes que cal conèixer. Es pot llegir en una tarda tranquil·lament.
Espero que us vingui de gust un saborós pastís d'ungles... qwak!