Aquest llibre d’Enric Casasses consta de tres assajos en vers sobre tres personatges il·lustres que han influït Casasses: Antoni Gaudí, Niccolò Paganini i Josep Blanch i Reynalt. Tres petites obres que repassen tres universos creatius vistos a ulls d’un poeta que els coneix a fons.
En el primer assaget, Casasses repassa l’única peça “religiosa” de Paganini, i a través del vers ens condueix pels diversos moviments de l’obra, amb canvis d’intensitat i de melodia. Alhora, fa un repàs per la vida del compositor italià i pel seu temps.
En el segon, trobem una visió molt personal de Gaudí i de la influència que ha tingut en el poeta català. Els versos de Casasses estan esquitxats per notes de Gaudí que ens apropen el personatge i ens en descobreixen aspectes creatius que potser no són tan coneguts.
Finalment, el tercer és un passeig per la sardana “amb el porró en fresc” de Josep Blanch i Reynalt, on s’hi entremescla una reflexió sobre les tradicions de les classes populars que mica en mica es van perdent, la figura del sardanista i les diverses peces que va compondre, tot acompanyat de fotografies antigues i alguna partitura.
Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951) és un poeta i traductor català. També destaca en altres gèneres com l'assaig, assaig poètic, el periodisme, el drama i la narrativa. El seu nom de ploma és simplement Enric Casasses, tot i que de vegades també firma amb un pseudònim o un altre.
Els seus primers llibres daten de principis dels 70, i amb el temps ha anat assolint reconeixement dins el panorama poètic català. A la pàgina de la Biblioteca Virtual de Joan Lluís Vives, se'n fa aquesta valoració: "és un dels més interessants innovadors de la creació poètica dels últims anys. Compta amb una producció molt heterogènia i extensa, en la qual ha sabut adaptar a les seues necessitats expressives, de manera original, influències literàries tan dispars com la poesia medieval i el vers lliure. Actualment es troba experimentant amb formes inventades."
La seva obra es pot considerar transgressora, mentre que els seus espectaculars recitals han contribuït a la vivència de la poesia fora dels llibres. Es caracteritza per utilitzar una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d'una idea concreta per transformar-la i donar-li una visió particular.
L'any 2012 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura, concedit per la Generalitat de Catalunya.
La primera part no m'ha interessat. La segona sobre Gaudí és excel•lent. La tercera és "espurnejanta" com diu ell i fa enllorar el bon temps, la colla, i una taula parada per fer-hi xerinola al voltant.
Ohh com m'ha agradat. Original, divertit, interessant, autèntic, alegre i bonic. Ara vull menjar arròs amb fesols i naps i dinar a l'ombra i beure amb porró. Gràcies Casasses, si no existíssis t'haurien d'inventar.
Ara per ara, el que destacaria d’aquest llibre és la catalanitat que en desprèn respecte dels altres que he llegit d’Enric Casasses. Personalment, he entès que són uns “Assagets” que homenatgen a accions molt nostrades -menjar pa amb tomàquet o arròs amb fesols i naps, beure vi fresc amb el porró, viure plenament en català, vibrar amb Gaudí, escoltar i ballar sardanes- ja inventades que m’omplen el cor. És un llibre poc convencional, però Casasses és un especialista en inventar noves formes, com diuen els següents versos: “Lo romàntic no són ni les penes del viure propi ni el desempar ni els amors, lo romàntic, lo que rebenta el cor, és això, inventar formes.”
El millor és el del Reynalt, ganes d'empunyar la falç amb una mà, el porró amb l'altre i el fiscorn a la boca. Tanmateix us deixaré una frase del de Gaudí, sobre les influències entre diferents disciplines artístiques:
les coses que si que veus -com ara, tornant a reus, que gaudí (com verdaguer) en el vers de ferrater (gabriel) hi compta poc o no gens- no donen joc, són òbvies, o banals, i en canvi els rius o canals d'afluència profunds van per dins, i només d'uns puc afirmar que els conec perquè són els que jo bec:
Excel·lent. Precís en l’assaig i perfecte en el vers, Enric Casasses converteix un exercici en obra magistral. Imprescindible pels estudiants de lletres que es vulguin fer els interessants, el llibre ofereix tot allò que un amant de la cultura busca: història, bon gust i valentia; així com dona també allò que un lector atrafegat necessita: història, bon gust i valentia amb ritme.