L’enveja

Pecats Capitals

by Marina Porras Martí

L’enveja és una mala mirada: una mirada rancorosa, plena de verí. És relacional i relativa, necessita els altres per existir. Si estem tacats per l'enveja, allò que tenim o allò que som es mesura a partir del valor de l'altre i, com més a prop som d'allò que envegem, més forta es torna la pulsió. Tot en aquest pecat comença als ulls. Si l'enveja provoca una apatia que porta cap al no-res, la gelosia condueix cap a l'angoixa més obsessiva. Si l'enveja neix del desig de posseir allò que no posseïm, la gelosia neix de la por de perdre allò que ja es té.

Marina Porras s'aproxima a l'enveja a tra­vés de grans veus de la literatura (Dante, Cervantes, La Rochefoucauld, Austen, Balzac, Proust, Valéry, Faulkner, Pla, Rodoreda, Ferrater), sense oblidar la rondallística tradicional ni les aportacions de la filosofia (Kant, Kierkegaard, Nietzsche).

Genres: Nonfiction

89 pages, Paperback

First published January 1, 2019

About the author

Marina Porras Martí (Rubí, 1991) és una crítica literària, llibretera catalana i professora associada del departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Es va graduar en història de l'art i en filologia catalana, i va completar els seus estudis amb un màster en teoria de la literatura i literatura comparada. Forma part del grup de recerca Literatura Comparada en l'Espai intel·lectual Europeu de la Universitat de Barcelona, com a investigadora en formació. Treballa en una tesi sobre els assaigs de Gabriel Ferrater. També es dedica al periodisme cultural, col·laborant amb diversos mitjans (Ara, El Nacional, RAC1, Catalunya Ràdio, Serra d'Or, Revista de Catalunya, El Temps o El Tribú).

Photo credit © Carlos Moreno

Reviews

[Luna Miguel · Rating 5 out of 5]

Qué brillante la prosa, el ritmo, las ideas, las lecturas y la ternura. Por favor, leedlo.

[AuDiggory · Rating 4 out of 5]

4.5

Marina Porras és la millor crítica literària catalana. Sinó, que baixi Rodoreda i que ho vegi.
Acabo amb la sensació que ha escrit aquest assajet sense despentinar-se, abans d’esmorzar, com qui fa una xerrada d’una disciplina de la qual n’és expert. Sap com trobar l’opinió que tenen els seus autors preferits sobre l’enveja i les lliga amb força elegància i continuïtat.
A banda, sembla que gaudeixi, que jugui amb el lector i amb ella mateixa. De regal, ens explica de dalt a baix La plaça del diamant.
Voldríem ser amiga seva.

[Rosa · Rating 2 out of 5]

M'ha faltat una perspectiva de gènere i m'han sobrat unes quantes afirmacions rocambolesques de la mà de filòsofs del segle XIX. M'ha motivat a llegir-me 'Mirall Trencat', i m'ha fet relacionar l'episodi XIV 'un país de rates' en lo vídeo de la Pringada explicant 'los ojos de rata'.

[Laia Terré · Rating 3 out of 5]

N'havia escoltat la presentació i m'havia meravellat. Suposo que per això esperava molt del llibre i de l'autora i se m'ha quedat una mica fluix. No obstant, m'ha agradat i m'ha semblat interessant.

[María Travé Castarnado · Rating 3 out of 5]

me gustó!! aunque tampoco te cambia la vida y yo no sé por qué lo esperaba un poco (?) también me ha hecho pensar un poco en mi vida y darme cuenta que desde que soy más feliz envidio menos !! es obvio no? pero amor cuando estás en el pozo no te das cuenta del fantasma que es

[Pablo Mallorquí · Rating 4 out of 5]

Un llibre més de la sèrie de pecats capitals de Fragmenta i, en aquets cas, la Marina Porras m'ha sorprès tant pel seu estil com per la capacitat d'entrellaçar obres que dialoguin entre elles. L'enveja no fa la sensació de llibre d'encàrrec com d'altres de la col·lecció i demostra l'agudesa de l'autora per copsar una emoció tan inestable com és aquesta. M'ha agradat molt el fil conductor de Mirall trencat i la metàfora del mirall distorsionat de la persona que ha caigut sota l'encís de l'enveja. Em sorprèn, això sí, la omissió de Valle-Inclán al text ja que els seus miralls còncaus i convexos són el contrapunt dels miralls trencats de Rodoreda.

Una obra notable que mostra des de diferents perspectives els efectes i les causes de l'enveja on només trobo a faltar més conclusions a partir de les referències desplegades.

[Ariadna · Rating 4 out of 5]

M'ha encantat! Com ho ha anat explicant tot i ho ha filat tot fins al final i lu bé que li ha quedat i tot! Tenia moltes ganes de llegir la Marina Porras i ole!

"Una de les estratègies per sortir-se'n en aquest ambient decadent on es premia la mediocritat i es castiga la distinció és fer-se el boig per no haver de fer mitjana."

[Nil Puiggròs · Rating 5 out of 5]

crec que mai havia llegit cap assaig que m'hagués obert tantes portes de pensaments diferents. no mentiré si dic que vaig agafar aquest llibre perquè considero que l'enveja és, de tots els pecats capitals, el que més m'identifica. aquest llibre, però, m'ha suposat un alleujament per permetre'm identificar tantíssimes emocions i permetre plantejar-me moltes coses. l'escriptora meravellosa.

[lena casanoves giol · Rating 4 out of 5]

marina, ara vull rellegir mirall trencat

«l'enveja és un atac que sempre acaba ferint-nos a nosaltres mateixos, és un sentiment que alimenta la pròpia derrota, la pròpia caiguda.»

[jana labró · Rating 4 out of 5]

Marina Porras perfecta 👏🏻👏🏻👏🏻

[J. Kselles · Rating 5 out of 5]

Ben escrit, amb bones idees, i interpretant el pecat a nivell local. Palomares, igual ara sí que em llig Mirall Trencat.

[Ainhoa · Rating 5 out of 5]

BONÍSSIM. L'heu de llegir, és ràpid i fàcil, la narració molt bonica, amb un munt de comparacions propera a nosaltres (com la brillant Rodoreda). Sense dubte me'l tornaria a llegir.
I m'ha fet pensar en el meu mirall trencat.

[Glòria Farrés · Rating 5 out of 5]

De lectura àgil i amb una prosa directa, aquest assaig parteix de la gran literatura (Rodoreda, Ferrater, Faulkner, Proust...) i els grans moralistes (La Rochefoucauld, Kierkegaard, Nietzsche...), enmig de referències a sèries (Mad men), pel·lícules (La bella dorment) o vivències personals, per fer-nos pensar l'enveja des dels seus aspectes més polièdrics.
És especialment interessant com parla del país, de la societat catalana, dels seus escriptors i periodistes, de totes les petites mesquineses que deriven d'aquest pecat capital.
Hi és central la Rodoreda. Hi ha un paràgraf que m'ha agradat especialment, quan explica la seva actitud davant del país: "Una de les estratègies per sortir-se'n en aquest ambient decadent on es premia la mediocritat i es castiga la distinció és fer-se el boig per no haver de fer mitjana. Rodoreda espantava tots els periodistes amb el seu riure esclatant i histriònic. Era un riure provocador, pensat per crear un espai ben ample entre ella i la normalitat. «El que més recordo —escriu Montserrat Roig després d’una entrevista amb ella— és l’alquímia del seu riure i la seva mirada estranya.» Era una mirada dura, que imposava distància, que no volia formar part de res."
Una sèrie de l'editorial Fragmenta molt interessant i una jove assagista molt prometedora.

[Mariona Folguera Blasco · Rating 4 out of 5]

Una interesantíssima i rica reflexió sobre l'enveja al llarg de la història i la cultura occidental de la Marina Porras. Potser l'únic que no m'ha acabat de convèncer és l'especial atenció i consideració que fa a l'obra vers Mercè Rodoreda i 'Mirall Trencat' ja que, en certs moments, sembla que el llibre parli només sobre l'obra d'aquesta autora; però seria per dir quelcom perquè m'ha semblat un assaig meravellós i n'hauria llegit 500 pàgines més!

[Mar +9 · Rating 4 out of 5]

Assaig sobre l'enveja (i sobre Mercè Rodoreda i Mirall Trencat) que he gaudit fort, sobre com mirem als altres per a canviar com ens veuen a nosaltres. "El drama comença quan veu que no és res per a ella mateixa, quan descobreix que no és ningú sense uns ulls que la mirin".

[Ferran Giol · Rating 5 out of 5]

Hora de rellegir Mirall Trencat, suposo

[abril torrelles · Rating 5 out of 5]

-és tan perfecta que ha nascut per ser envejada, i d'això en fa el seu poder. quan entra en una sala sembla que el temps se suspengui. tots els ulls es giren per mirar-la i aquest gest l'empeny a seguir sobrevivint. bettty viu de l'enveja als ulls dels altres, però s'adona que aquesta enveja l'acaba buidant per dins. només és algú perquè les altres dones s'hi comparen. el seu drama comença quan veu que no és res per ella mateixa, quan descobreix que no és ningú si no hi ha uns ulls que la mirin-

[Josep · Rating 5 out of 5]

Assaig molt ben escrit, sobre un dels pecats capitals més presents al nostre dia a dia. A partir de les referències literàries, sobretot amb Rodoreda i Mirall Trecat, però també d'altres com Ferrater, Proust, Pla o Nietzsche aconsegueix trenar un llibre que posa en un mirall la moral de la nostra societat, la catalana.

[Eva Ontiveros · Rating 4 out of 5]

Brillant, la millor manera de tancar el meu any de lectures.
Aquest llibre m'ha fet disfrutar com una bèstia: enveja, gelosia, Schadenfreude, ressentiment... o com diuen les adolescents angleses, “so jelly”.
I a sobre, de torna, na Marina Porras ens regala una llista de lectures de primera categoria per anar preparant el 2020: Rodoreda, Proust, Nietzsche, Faulkner, Scheler, Pla, Roig, Valéry, Kierkegaard, Byron, Balzac, Yeats, Shakespeare, La Rouchefoucauld...
Llegiu i disfruteu!

[Candela Reguero · Rating 4 out of 5]

Tothom està d'acord que Marina Porras és una gran crítica literària i una reconeguda i important especialista en l'obra i en la figura de Mercè Rodoreda. Estic convençuda que aquest assaig hagués sigut un molt bon llibre si es tractés d'una anàlisi del sentiment de l'enveja en la carrera literària de Mercè Rodoreda, però no era el cas. I aquí és on per mi rau el problema de l'obra. M'esperava un assaig molt més generalista en què analitzés aquest pecat capital en la literatura, una mica seguint les pautes del que fa en el programa El Suplement de Catalunya Ràdio. Però no ha estat així, ens trobem davant d'una altra obra sobre Mercè Rodoreda i això em va decebre bastant. Tot i això, he de confessar que es tracta d'un assaig molt ben escrit i molt ben narrat, ja que en el CV també se li suma el de bona escriptora.

[Laia Lladó · Rating 3 out of 5]

la marina està completament boja amb la mercè rodoreda i m'encanta. tota l'estona tornava a mirall trencant, a les entrevistes amb la montserrat roig, a l'autobiografia i a les metàfores dels miralls. poder és una senyal per a llegir-se mirall trencat, tot i que m'encantaria que algú tant boig com la marina m'expliqués més coses de la mercè perquè va ser una senyora tant forta

[Ona · Rating 4 out of 5]

una crack la nostra profe, que bé expressa les idees que té <3

[jana · Rating 5 out of 5]

Mai hagués pensat que llegir sobre l'enveja fos tan interessant . M'ha agradat moltísssssssssssssssim. Un 10.Cal dir que llegir l'enveja desde el punt de vista de na Marina Porras és genial i el doble de guai.

[lady Carretero &#x1f940; · Rating 3 out of 5]

està bé i reflexions interessants però se’n va per les branques. una mica tastaülletes. volia més tralla.

[Francesc Brunés]

Després de llegir ‘La ira’ i ‘L’avarícia’, de la sèrie dels 7 pecats capitals que publica Fragmenta Editorial, ara l’hi ha tocat el torn a ‘L’enveja’ de Marina Porras. Deixo a la llista de desitjos de lectura per al 2022: La mandra (Oriol Quintana), La gola (Adrià Pujol Cruells), La luxúria (Anna Punsoda) i La supèrbia (Jordi Graupera). L’enveja és mala companya. Un pecat capital que té molt a veure amb la mirada, la mala mirada, aquella que desitja el mal de l’altre, aquella que vol allò que no em pertany. És doncs un pecat que porta a l’angoixa, perquè impedeix el desenvolupament personal ple, mentre desitjo allò que no és per a mi, allò que no soc jo. L’autora ens apropa a l’enveja a través de grans veus de la literatura: Dante, Cervantes, La Rochefoucauld, Austen, Balzac, Proust, Valéry, Faulkner, Pla, Rodoreda, Ferrater. El llibret procura intensos moments de reflexió personal, sempre recomanables.

[Paula · Rating 4 out of 5]

La Marina sempre perfecta. El llibre gira al voltant de l'enveja amb exemples clars de novel·les com Mirall trencat, de Rodoreda.


Aquí les meves frases preferides: "l'enveja t'empeny a desitjar sense aconseguir", "a còpia de reprimir-se, Sofia, s'ha convertit en una noia eixuta, sense ànima", "durant temps vaig creure que no es podia estimar sense el patiment d'estar a punt de perdre-ho tot a cada minut. Ens vam enamorar de seguida perquè ell tenia molta força però estava molt desemparat, una combinació perfecta per a algú amb vocació de salvar homes interessants que tenen ferides obertes.", "L'enveja ens fa allunyar del centre allò que volem ser. Si envejem alguna cosa és perquè en realitat no sabem ben bé el que volem. Diria que l'antídot contra l'enveja és saber què vols i no tenir mandra de fer-ho."

[Margo · Rating 4 out of 5]

En general m'ha agradat força. M'ha semblat molt interessant la comparativa entre l'enveja i el món de Mercè Rodoreda i Mirall Trencat. Penso que el seu fil conductor ha estat l'idoni. Per altra banda, l'escriptura de Marina Porras és molt neta i cuidada, el que facilita i fa amena la lectura.

[Edgar Cotes Argelich · Rating 4 out of 5]

Amb el fil conductor de “Mirall trencat” de Rodoreda, Porras ens demostra la seua sagacitat per parlar d’un sentiment tan difícil de definir com l’enveja. De moment, m’ha semblat el pecat més brillantment presentat.

[Roger Buendia · Rating 5 out of 5]

Un cop directe a l'enveja per pensar-hi, 5/5.

[Gonzaga Escauriaza · Rating 3 out of 5]

La colección de los pecados capitales no me ha enamorado mucho, pero la de la envidia me ha divertido un poco más.