Horses into the night

by Baltasar Porcel, John L. Getman (Translator)

A man that lives in Paris finds a book that talks about his ancestors in Majorca. This makes him remember some of the chapters of their family saga and also his own childhood, plenty of strange stories, bitter passions and rivalirities between family members that, at the end, has left him as the last one of Vadell family.

Genres: Fiction

240 pages, Hardcover

First published January 1, 1975

About the author

Baltasar Porcel (1937-2009) was a prominent Spanish writer, journalist, and cultural figure, best known for his contributions to Catalan literature. Born in Andratx, on the island of Mallorca, Porcel developed a deep connection with the Mediterranean culture that would heavily influence his work.

He began his literary career in the 1960s, quickly gaining recognition for his novels, essays, and journalistic pieces. His writing is characterized by its rich, evocative language and its exploration of themes such as identity, power, and the complexities of human nature. Among his most celebrated works are "Cavalls cap a la fosca" (Horses into the Dark), "Les primaveres i les tardors" (The Springs and the Autumns), and "El cor del senglar" (The Heart of the Wild Boar).

Porcel's novels often depict the tensions and contradictions of Mallorcan society, blending myth, history, and personal experience. His ability to create complex, layered narratives earned him numerous literary awards, including the prestigious Ramon Llull Prize and the National Prize for Catalan Literature.

In addition to his literary achievements, Porcel was a prominent journalist, writing for major Spanish newspapers like La Vanguardia and El País. His insightful and often provocative commentary on cultural and political issues made him a respected voice in Spanish media.

Baltasar Porcel's legacy is that of a master storyteller who captured the spirit of the Mediterranean and the nuances of human existence, leaving an indelible mark on Catalan literature and culture. His works continue to be studied and celebrated for their artistic merit and their deep connection to the Mallorcan landscape and identity.

Reviews

[Pau de Luis · Rating 4 out of 5]

Avorrit i molt irregular, però BONÍSSIM

[Aucadellibres · Rating 4 out of 5]

Premi Prudenci Bertrana l’any 1975. La novel.la té doncs ja més de 45 anys i continua fresca i viva com una rosa. Té elements de relat biogràfic, de novel.la històrica, fins i tot, episodis de novel.la gòtica.

El narrador , talvegada un alter ego de Porcel, ens narra la història de la seva nissaga, la dels Vadell, nadius , com no, d’Andratx. Cal dir que vaja colla la dels Vadell. Els primers avantpassats son del XVII. La història del fundador de la saga és genial, per brutal i maléfica. Poc a poc, sense un ordre cronològic rigurós, van apareixen diferents històries de familiars fins arribar a la figura del pare del narrador. El punt comú de totes les histories el trobariem en una sensació de constant decadència i fins i tot putrefaccio, i com diu el títol tots ells cavalquen com cavalls cap al fosca, cap a la mort.

Trama a part el millor de la novela és el català de Baltasar Porcel . És clar, ric , petri , les seves descripcions i metàfores són bellíssimes . Sense cap mena de dubte un dels millors escriptors de tots el temps en llengua catalana i tinc la sensació que poc llegit i valorat.

[Txe Polon · Rating 4 out of 5]

Molt recomanable, una lectura que requereix l'atenció del lector per tal que pugui endinsar-se en les fragmentàries glosses d'una nissaga que van més enllà del temps, de la tergiversació històrica i de la pròpia memòria, en un exercici estilístic i narratiu encomiable. El simbolisme del títol és excel·lent i va sent desentrellat al llarg de la pròpia novel·la, de tal manera que acaba donant unitat a allò que podria semblar aïllat i anecdòtic. Un clàssic per redescobrir.

[Vicent · Rating 2 out of 5]

Obra que relata la història, al llarg dels segles, de la nissaga Vadell. En daré unes característiques que poden parèixer contradictòries, però només aparentment. Quan un llegeix la novel·la, veu que no ho són.

En el cantó positiu, el text té una riquesa lèxica impressionant, i es nota (no tan sols en el lèxic) que en Porcel era un home d'una cultura vastíssima. Els referents culturals de la novel·la són inacabables.

L'estil, en canvi, pateix mancances molt greus. La pitjor de totes, l'adjectivació: la quantitat d'adjectius és insofrible, i molts d'ells són avantposats als substantius, cosa que enfarfega encara més la lectura. I les digressions, un no parar; i les descripcions, interminables i prescindibles.

Però la característica que m'ha sorprès més de la novel·la és el nombre de castellanismes i errors ortogràfics, morfològics i sintàctics: pleonasmes amb relatius, pleonasmes amb possessius, gerundis de posterioritat, ús de estar en comptes de ser...

Pel que fa al vocabulari erroni, vos en faig una llista desordenada (no exhaustiva) perquè si no no vos podreu fer una idea de la quantitat escandalosa que n'hi ha. A l'esquerra, la forma defectuosa; a la dreta, la correcta.

―targes postals: targetes postals
―al mig any de...: al cap de mig any de...
―al millor: a la millor
―llinterna: llanterna
―estés, estéssim: estigués, estiguéssim
―el cabell: els cabells
―de + infinitiu: en cas de + infinitiu
―donar classes: fer classes
―donar passos: fer passos
―silló: butaca
―resplendors llunyans: resplendors llunyanes
―fetor a..., olor a..., fortor a...: fetor de..., olor de..., fortor de...
―despreciatiu: menyspreatiu
―inert (femení): inerta
―acoplament: acoblament
―per la tarda: a la tarda
―peregrí (persona): pelegrí
―oblicus: oblics
―parescut: paregut
―desfícia: desfici
―recorreguent: recorrent
―alcançar: abastar
―amortiguar: amortir
―un esplendor: una esplendor
―melancònic [sic]: malenconiós
―tindria (suposició): devia tenir
―mentre: mentrestant
―coterrani: conterrani
―fulles del seu dietari: fulls
―grassa (substantiu): greix
―carbuncle: carboncle
―protocolàriament: protocol·làriament
―calificador: qualificador
―graderiu: graderia
―melifluïtat: mel·lifluïtat
―donar pressa: fer pressa
―la noia sentada: la noia asseguda
―guirnalda: garlanda
―un ritus: un ritu
―làmpara: llum
―empapar: amarar
―inverosímil: inversemblant
―despedir-se: acomiadar-se
―rosicler: claror rosenca
―ripiós: amb moltes falques
―atemoritzat: atemorit
―xistera: copalta
―el flaire: la flaire
―casc (d'un vaixell): buc

De tot el que he llegit d'autors que han arribat a una certa fama, aquesta novel·la és, de bon tros, la que més m'ha decebut pel que fa a la quantitat d'errors de tots tipus. Quan l'autor la va escriure (entre el 1971 i el 1975), de diccionaris n'hi havia, i de correctors també. Es veu que la novel·la no en va veure, ni d'uns ni d'altres.

[Francesc Mesquita-Joanes · Rating 3 out of 5]

Llenguatge ric, de vegades inversemblantment ric posat en boca (vells textos escrits) de certs personatges antics. Històries sovint truculentes (assassinats, tortures...), principalment de familiars del passat (de fa segles o no tant temps) del narrador. Històries que en la majoria estan bastant inconnexes, o que es perd la connexió si no recordes bé qui era qui de la saga Vadell. Les pàgines finals m'han resultat més entenedores i captivadores. Un narrador perseguit per tots aquests espectres del passat familiar, en els que s'enfanga volent saber tota la història, però que el porten a la fi a voler oblidar-ho tot i viure. Bon final en eixe sentit, però ja a la darrera pàgina, després de tot el patiment, els records angoixants, les dures reflexions... Però li falta connexió entre històries, i una mica de ritme.

[Carles · Rating 4 out of 5]

Tot i que utilitza paraules que no he sentit en la meva vida i això fa que alguns passatges es compliquin, té ritme, enganxa i no pots parar de llegir fins que l'acabes del tot. Trobo que aporta un punt de vista diferent i "malvat" a les típiques novel·les que m'ha semblat curiós i interessant, i en recomano la lectura.

Te'l recomano especialment si vols associar Andratx amb alguna cosa més que corrupció immobiliària i si ets un pirata però no massa.

[Iván Ramírez Osorio · Rating 4 out of 5]

Un libro complicado, enredado. En términos generales el libro explica la búsqueda obsesiva de una persona por su pasado y el pasado de su familia. Mediante esta búsqueda, Porcel encuentra la forma de explicar diversos sucesos. Algunos aterradores y otros fascinantes.

[Henk · Rating 4 out of 5]

Although I had difficulty finding my way through the anecdotes the book amused me enough to keep reading. His style is rather baroque and I think the translator will have found it hard to translate.
His writing is colourfull and it is great to make your own image of the different anecdotes

[Yo]

Gestopt met lezen - kwam er niet doorheen.

[Albert · Rating 3 out of 5]

El llibre ressegueix el llinatge del Vadell d'Andratx a partir de documents, llibres, records i converses, descobrint els secrets d'un llinatge farcit de crueltat, engany i traïció.

[Rafel Socias · Rating 4 out of 5]

Aquesta novel·la va rebre el premi Prudenci Bertrana l'any 1975, el Premi Nacional de la Crítica Literària el 1976, el premi Crítica Serra d'Or també el 1976 i el premi Internazionale Mediterraneo el 1977. A més, la traducció a l'anglès de la seva obra va ser reconeguda per Publisher’s Weekly i The Critics Choice com el millor llibre no escrit en anglès de l'any 1995. És, per tant, una novel·la que va obtenir un gran èxit de crítica i que s'ha continuat reeditant fins al dia d'avui. Ens presenta un relat que reconstrueix, d'una manera no lineal, la història dels Vadell, família enriquida a Andratx des dels seus orígens fins a l'actualitat, en la que el narrador s'ha convertit en el darrer representant de la nissaga. Porcel construeix un relat marcat per la violència, la passió sexual i la mort, pel qual desfila una àmplia quantitat de personatges molt particulars, sovint éssers obsessionats i turmentats.

"Cavalls cap a la fosca", el títol elegit per l'autor, evoca perfectament la progressiva decadència dels Vadell, l'emblema dels quals són tres cavalls daurats sobre fons negre. És una narració marcada per un estil culte i solemne, capaç de transmetre tota la càrrega emotiva de les situacions al lector.

[Mark · Rating 2 out of 5]

Bought for me by a friend, I remember generally that this had some good stuff about family rivalry and Iberian intrigue, but the rest is very fuzzy, and I don't recall it making a big impact