En el primer terç del segle xx, en una societat avançada com la britànica, el rol social de les dones encara estava limitat per convencions i models tradicionals. De les dones, només s'esperava que fossin esposes devotes i dòcils, mares exemplars i mestresses de casa abnegades, és a dir, tot allò que un poema famós havia batejat com «l'àngel de la casa». _Matar l'àngel_ agrupa sis textos que planen sobre aquest concepte. En articles i en conferències dirigides a dones treballadores, Woolf posa en valor la feina d'algunes escriptores i lluitadores pioneres i assenyala com n'és de difícil canviar la mentalitat, tant dels homes com de les dones, per avançar cap a la igualtat. «Eren dues de les aventures de la meva vida professional. La primera, matar l'Àngel de la Casa, crec que la vaig resoldre. Va morir. Però la segona, explicar la veritat sobre les meves pròpies experiències com a cos, crec que no l'he resolt. Dubto que cap dona encara ho hagi resolt.» EPÍLEG DE MIREIA VIDAL-CONTE.
(Adeline) Virginia Woolf was an English novelist and essayist regarded as one of the foremost modernist literary figures of the twentieth century.
During the interwar period, Woolf was a significant figure in London literary society and a member of the Bloomsbury Group. Her most famous works include the novels Mrs. Dalloway (1925), To the Lighthouse (1927), and Orlando (1928), and the book-length essay A Room of One's Own (1929) with its famous dictum, "a woman must have money and a room of her own if she is to write fiction."
òbviament, cap d’aquests discursos tenen la força i la personalitat de la prosa de Woolf perquè ÉS WOOLF. Però, sí que he sentit que estava mantenint una conversa amb ella, sentint-la xerrar de forma natural. “Homes i dones” i “pensaments de pau en un atac aeri” m’han semblat magnífics… (l’epíleg de la traductora alliçonant sobre el que el feminisme hauria de ser, fent al.lusió a un “femellisme”… m’ha tallat força el rotllo, però no estavem aquí per a ella, sinó per WOOLF<3)
3,5 Woolf és excel·lent sempre, però aquesta recopilació de textos ha estat més feixuga del que m’esperava. Torno a repetir, els textos són brillants, ara, potser per l’especificitat del context en què es van escriure (i el poc coneixement que tinc jo d’aquest?), no m’han arribat com esperava. Això sí, en destaco “Pensaments de pau en un atac aeri”, sens dubte el meu preferit.
M’abstinc de comentar l’epíleg de la traductora perquè massa sentiments contradictoris i alguna qüestió a rebatre-li també…
3,5 m’encanta la virgínia woolf i no hi ha res que llegeixi d’ella que no m’agradi. en aquest cas, m’he llegit el llibre molt espaiat (se m’ha fet bola) i no l’he pogut gaudir tot el que m’agradaria. el que està clar és que la virgínia és una bèstia i llegir-la és sempre un gust
Text que es podria considerar company a "Una habitació pròpia", sense profunditzar tant en les temàtiques. Així i tot, planteja alguna idea interessant sobre els estereotips femenins i l'escriptura.
« Desterrar i incorporar en una persona del sexe oposat tot el que trobem a faltar en nosaltres mateixos, els desitjos de l'univers i el que detestem de la humanitat és un instint profund i universal per part tant d'homes com de dones. Però, tot i que permet alleugerir-se'n , no porta a entendre-ho.»
"L'error més gruixut que pot cometre qualsevol persona que es proposi escriure és pensar en el seu sexe. És fatal ser només home o només dóna (...). És fatal que una dona és repengui en cap mena de greuge (...). Abans d'executar qualsevol acte creador, cal que a la ment es produeixi una certa col·laboració entre l'home i la dona. S'ha d'haver produït un cert maridatge de contraris"
UNA CAMBRA PRÒPIA. Virginia Woolf
Meravellós epíleg de la traductora Mireia Vidal-Conte. Aquest és un extracte:
"...necessitava un espai aliè a "la casa", a la llosa. Aquest era el meu àngel a matar. No només un tipus de dona, no només uns rols, també l'espai que ens hi ha sotmès. Jo havia de matar la casa i aconseguir un espai, a poder ser, sense cuina. De fet, diuen que així seran les cases del futur".
Jo també voldria tindre una "caseta al jardí" com habitació pròpia com tenia Virginia Woolf.