Relats: “La casa de encuentro”; “La chica babosa”; “El extraño cuento del túnel” i La estatua de bronce”.
Uuuuuhhh! A “La casa de encuentro” una noia acaba decapitada en ser estirada pel cap per una banda i pel cos per una altra per dues faccions rivals d’estudiants que es disputen no se sap ben bé què... És un relat macabre i inquietant, però en quant a argument no queda gaire acabat.
“La chica babosa” és bruuuuuuuutaaaalll!!! Un dels millors relats de Junji Ito, sensa cap mena de dubte!! Rodó, absolutament fastigós i terrorífic! Del seu estil més escatològic, més estrambòtic i dels que més juga entre allò sobrenatural i que conjuga allò més horripilant per a l’ésser humà amb el que mai t’imaginaries. Convertir-se en una babosa, i que aquesta et surti per la boca, que sigui la teva mateixa llengua... com es pot jugar més amb allò fastigós? És súper autèntic i cronenbergià total!!
“El extraño caso del túnel”. Relat bo un altre cop. Estrany, tètric, fantasmagòric... Un túnel construït sota un turó conegut pels vilatans com la muntanya del diable engoleix literalment a tothom que hi entra. En temps en que funcionava el tren es pensava que les persones es suïcidaven llençant-se a les vies, però després de deixar de funcionar aquell, la gent segueix desapareixent a la seva foscor. El fill d’una de les suïcides s’endinsa amb una amics i en el seus records, ja de gran rememora que un equip d’investigació que s’insta·la allà descobreix que són les parets les que s’empassen literalment la gent... i el túnel segueix allà... Boníssim!!
“La estàtua de bronce” no m’ha agradat. És una paranoia sense cap ni peus... i no és que els millors relats de Junji Ito tinguin cap mena de sentit “real”, és que aquest, no sé per què, no funciona. No sé ni com explicar l’argument. Una dona llença a un estanyol el cos del seu marit i li fa una estàtua juntament amb la seva pròpia, però aquesta la fa bella i preciosa, i hi instal·la un micro per detectar les dones que es fiquen amb ella. Parla així a travès d’ella amb els nens, i un dia que inaugura una nova figura els hi fa una trampa a les mares cotilles i les mata i els hi fa una figura. Però la poli la busca per assassina i de repent el marit parla per la seva estàtua i... jo què sé, un rotllo macabeu!!
El volum està molt bé, excepte aquesta darrera història. Li poso un tres, encara que hi ha la grandiosa història de “La chica babosa”!!