«En cada mot m'hi jugo l'existència (...) No n'escriuré ni un que no em complagui profundament» i així ho va fer Miquel Martí i Pol, i així ha quedat aquest preciós poemari.
El pròleg dona una visió més profunda dels poemes, què hi ha darrere de tots ells. M'ha semblat molt necessari. També m'ho ha semblat l'edició a cura de Pere Farrés que ajuda a entendre des d'un punt de vista extern la vida de Miquel Martí i Pol i el per què dels seus poemes.
El poemari "Estimada Marta" es divideix en tres apartats, els dos primers parlen més sobre ell i sobre la seva malaltia, els versos són tan tristos a voltes i també tan bonics. En ells es veu com ja ha acceptat la seva malaltia i com conviu amb ella.
L'últim apartat li dedica a la Marta, potser és l'apartat que m'ha deixat menys captivada perquè en cada un dels poemes parla només d'ells dos com un sol cos, de la seva passió. I, tot i que em sembla molt maco com ho explica i com deixa enrere la tristor dels altres poemes, no sento que hagi anat més enllà de l'idea més carnal, i potser esperava quelcom més sentimental en aquest apartat.
«Allò que he escrit no és, potser, exemplar,
però ho estimo amb un profund amor,
amb un amor —ho puc ben dir— exemplar.»