Among the tantilizingly unfinished works of the great French writer Stendhal are the opening chapters of 'The Pink & The Green', which tell of the obsessions of Mina Wanghen, a young, intelligent Prussian heiress from Konigsberg. Enamoured of everything French and determined not to be forced into marriage with any one of her countless German suitors, she decamps to Paris, where her illusions meet with Gallic realities.
Marie-Henri Beyle, better known by his pen name Stendhal, was a 19th-century French writer. Known for his acute analysis of his characters' psychology, he is considered one of the earliest and foremost practitioners of realism in his two novels Le Rouge et le Noir (The Red and the Black, 1830) and La Chartreuse de Parme (The Charterhouse of Parma, 1839).
Δεν είχα ξαναδιαβάσει Σταντάλ και ομολογώ ότι με εντυπωσίασε αυτή η μικρή και καλογραμμένη νουβέλα. Συμπυκνωμένος λόγος, συνεκτικός, ωραία εικόνα της προεπαναστατικής Γαλλίας. Ιδιαίτερη εντύπωση μου έκανε η συνεχής αντιπαραβολή της γερμανικής με τη γαλλική κουλτούρα και της αστικής τάξης με εκείνη των ευγενών όπως αντιμετωπίζονται σε κάθε μία από τις δύο χώρες.
Το συμπέρασμα είναι ότι πρέπει σίγουρα να βρω και κάτι πιο εκτενές του Σταντάλ να διαβάσω για να αποκτήσω καλύτερη εικόνα για αυτόν τον οψίμως ανακαλυφθέντα από εμένα συγγραφέα [προτάσεις δεκτές].
"Había un tremendo reparo: las alemanas, incluso las jóvenes ricas, creen que una mujer sólo puede casarse con un hombre al que adore ..."
"Rosa y Verde" y "Vida y muerte de Mina de Vanghel" son dos novelas cortas inacabadas de Stendhal. Ambas tocan el tema de Mina Vanghel o Mina Wanghen, alemana de la ciudad de Koenigsberg (ciudad que consideraba Stendhal la cuna de la cultura prusiana), joven acaudalada que no encontrando en la procacidad de los galanes interesados de su ciudad natal ese amor sincero y apasionado que tanto desea saldrá rumbo a París con su madre a descansar del asedio de sus pretendientes en una ciudad donde tendrá muchas aventuras. Ambas historias son argumentos que difieren de manera regular sobre una novela que Stendhal nunca llegó a terminar, es decir en ambas Mina es manejada de manera relativamente diferente. "Rosa y verde" tiene más páginas pero cuenta menos de la historia que Stendhal pretende relatar, pero se ve más construida, más entretenida y relativamente más descriptiva, aquí me gustó mucho los apuntes de Stendhal sobre las tradiciones francesas de la Restauración pero también del "carácter alemán" que me parece pinta muy bien a través de Mina y sus compatriotas y luego el contraste con las actitudes francesas y los pensamientos de la época. En "Vida y muerte de Mina Vanghel" hay una historia acabada pero muy breve del destino de Mina, que igual que en la otra obra va a París escapando de su Prusia natal pero es más descriptiva, e incluso, parece que se cambia de nombre al hombre con el cual estará interesada, sin embargo se cuenta mucho más sus aventuras y decisiones. Me gustó en general por la manera de contar las cosas de Stendhal, son novelas sin demasiados aspectos históricos y políticos, pero aún así, tienen una trama, no cayendo en los vacíos propios del romanticismo. También me pareció muy interesante encontrar en Stendhal una protagonista femenina (lástima que la novela "Rosa y Verde" no la concluyó), aunque se pueden ver sólo algunas en las "Crónicas Italianas", con tantas páginas en la historia y retratada de una manera tan profunda y apasionada propias del autor.
"Dans ce moment, le général disait beaucoup de mal de la société française composée d'être secs chez lesquels le plaisir de montrer de l'ironie étouffe le bonheur d'avoir de l'enthousiasme."
Amb aquest llibre (que me va tocar al sorteig de Nadal que va organitzar @calcarre, des d'aquí vos torn a donar les gràcies 💕) m'estren amb Stendhal i amb Cal Carré i ja vos puc dir que no serà la darrera vegada per cap dels dos.
Aquesta novel·la breu que no arriba a les 200 pàgines i que es llegeix pràcticament d'una tirada, n'havia de tenir unes 900. Ara bé, no sabem per quin motiu no va acabar sent així. I, vaja, tota una llàstima la veritat perquè personalment no m'hagués importat gens.
La història se centra en el personatge de la Mina, una jove prussiana que acaba de perdre el pare i hereta una gran fortuna. Aquesta, que no volia un matrimoni per conveniència, ans al contrari, volia casar-se per amor, estava preocupada per si ara tots els joves que la volien festejar ho feien per la seva riquesa i no per la seva bellesa i intel·ligència. Així doncs, per tal d'evitar que això passi es trasllada a París amb la seva mare. Allà descobrirà la societat burgesa parisenca.
L'autor crea una gran construcció psicològica dels personatges, sobretot el de la Mina, una jove amb una personalitat molt definida que creu que els canvis socials són possibles. A més, també hi podem trobar una crítica a les societats francesa i alemanya del moment.
És una llàstima que la novel·la estigui inacabada, ja que cap als últims capítols apareix un personatge que m'ha deixat amb la mel als llavis. M'hauria encantat saber com continua aquesta història. S'hauria acabat casant amb algú la Mina? Hauria sucumbit a l'alta societat francesa? Cadascú que pensi el què vulgui.
A saber abans de posar-nos les mans al cap que aquest llibre és breu, però no a consciència. L'autor en tenia plantejades unes 900 pàgines i ens arriben de la mà d'una cuidadíssima edició unes 200. On estan la resta i per què finalment no les va escriure és un misteri. Però no importa. El llibre que ens arriba és tan complet i passen tantes coses que és més que suficient per enamorar-se del seu estil i dels seus personatges.
El pes fort el duu la Mina Wanghen. Una jove molt guapa i plena de llibertat. El seu pare, un ric banquer prussià, mor i l'herència que rebrà és tan desorbitada que ella -que es vol casar per amor- pateix perquè a causa de tal dineral no sabrà si la gent que se li acosta és realment per ella o per la seva butxaca. La solució? Posa terra pel mig i marxar, amb la també jove mare, a París. Ella que vivia embogida per les històries parisenques que escoltava, comprova que diferents són les convencions socials als dos països. Habituals dels salons de l'alta societat parisenca, mare i filla coneixeran grans personatges que a nosaltres -estimats lectors- ens faran riure i reflexionar. Perquè si, aquest llibre amaga molta crítica i ironia.
[Κάθε άντρας που διηγείται τον έρωτά του, είπε η Κυρία Στρόμπεκ, αποδεικνύει, μ' αυτό το γεγονός και μόνο, ότι δε νιώθει κανέναν έρωτα και συγκινείται μονάχα από τη ματαιοδοξία.]
[Γεγονός ήταν ότι η πνευματική ανωτερότητα της Μίνα, σε συνδυασμό με την τέλεια αδιαφορία της για το καθετί έκαναν όλη τη συμπεριφορά της να φαίνεται υπερβολικά υπεροπτική, πράγμα που της έδινε την εμφάνιση, τις χειρονομίες και το βλέμμα μιας πριγκίπισσας συνηθισμένης να την καταλαβαίνουν και να την υπακούν σ'ένα μόνο νεύμα. Όλα τα κοινότοπα πράγματα της ζωής άφηναν αδιάφορη αυτή την ψυχή που πετούσε και την οποία τίποτε ως τώρα δεν είχε συγκινήσει βαθιά.]
Desconhecia esta obra de Stendhal que foi publicado postumamente em 1928. O livro é composto por A Rosa e o Verde, Mina de Vanghel e outras novelas e torna-se numa leitura frustrante pelo facto de estar-se a ler algo nunca terminado. Apesar disso vale a pena mergulhar neste Stendhal.
És només un esbós de novel·la i com a tal li manca solidesa, però m'encanta com deixa veure l'esperit d'una època (l'Alemanya romàntica i la França post-revolució i post-napoleonica) en els personatges i les seves ambicions. Em deixa amb moltes ganes de llegir més Stendhal.
Charmant roman inachevé. Un texte plein d'humour et d'esprit sur la venue en France d'une riche héritière afin d'échapper à ses prétendants intéressés.