Tot era el mateix forat

by Eider Rodríguez, Pau Joan Hernàndez (Translator)

D'Hendaia a Errenteria, de Sant Sebastià a Pha Ngan, les protagonistes d'aquests contes comparteixen la necessitat d'afrontar un conflicte íntim que les ofega en silenci. «Poques vegades m'he sentit tan contenta com la primera vegada que vaig entrar per la boca d'aquell forat», diu una d'elles, mentre recorda també les restes de terra que li van quedar enganxades sota les ungles després de cavar amb les seves pròpies mans: potser l'única manera que va trobar de desenterrar la veritat.

En aquests relats, Eider Rodriguez desplega tota la seva potència narrativa i ens mostra com, a vegades, un objecte quotidià o un petit gest ens poden despertat de la letargia. A Tot era el mateix forat hi ha frases que no es diuen mai, un furt menor, matins desmenjats al costat d'un amant i l'absència d'unes magdalenes.

Genres: Fiction

176 pages, Paperback

Published February 25, 2026

About the author

Eider Rodríguez Martín (Rentería, 1979) es periodista, editora, traductora y guionista. Ha publicado hasta el momento el volumen de relatos Y poco después ahora (Ttarttalo, 2007, publicado en versión original como Eta handik gutxira gaur, Susa, 2004). Carne es la versión castellana, realizada por la propia autora, de su segundo libro, Haragia (Susa,2007). En la actualidad vive en Hendaya.

Reviews

[Kenya Stéphanie · Rating 3 out of 5]

Una lectura súper ligera de seis relatos sobre los huecos en las vidas de: una pareja que se enfrenta al desamor en un verano caluroso, dos amigas adolescentes, una turista con el tobillo roto y su despertar de la tristeza, la última mañana de una pareja de mujeres que se aman enormemente........
Ojalá haberlo leído en verano, en la playa. Tiene esa ligereza cálida que solo casa con un helado fresquito, aunque sea a veces algo muy triste.

[Clara · Rating 2 out of 5]

me ha enganchado pero no he conectado con ninguna de las historias salvo la última, a esa le daría 5 estrellas

[Marta Clua · Rating 5 out of 5]

Fa uns anys, arran de la recomanació de la Fe d’@espolsada, vaig descobrir “Un cor massa gran” i amb aquest llibre, vaig descobrir també la veu única i brillant d’ @eiderrodriguetz . Després va arribar la seva novel·la “Materials de construcció”, que va reafirmar la seva capacitat d’atrapar-nos amb una història més personal i intimista.
Per tant, quan ha arribat el seu tercer llibre en català de la mà d’ @edicions_del_periscopi , ja sabia que seria un encert.

Us parlo de “Tot era el mateix forat”, amb traducció al català de Pau Joan Hernández. Es tracta d’un recull de sis històries sense connexió aparent entre elles, però travessades per un mateix fil invisible: la fragilitat dels vincles, el desig, el pas del temps i aquells moments en què la vida es desvia lleugerament del que esperàvem.
Les situacions que planteja podrien ser quotidianes, però l’autora les transforma en mirades úniques, poètiques .Hi trobem una dona que es deixa endur pel desig en un passeig solitari; dues amigues que es retroben quan la vida les ha començat a separar; una parella obsessionada a transformar casa seva excavant un forat sota els fonaments; un sopar que esdevé escenari de revelacions incòmodes; un viatge que es torça en un entorn idíl·lic, i l’acompanyament al final de la vida d’una dona que ha desafiat les normes.
Més enllà de les trames, el que realment colpeix és la manera com l’Eider construeix les atmosferes: amb una escriptura precisa, continguda i alhora carregada de tensió subterrània. Sovint el que no es diu pesa tant com el que s’explica, i és en aquests silencis on el lector acaba de completar el sentit.
Sis històries amb veu de dona , en situacions que no semblen excepcionals, i potser és aquí on rau la seva força: en fer-nos mirar allò quotidià amb una estranyesa nova, com si sota la superfície hi hagués sempre alguna cosa a punt d’esquerdar-se.
Un plaer llegir-la, un plaer gaudir-la en cada llibre. Tant de bo la puguem continuar llegint durant molt de temps més!

[Ane · Rating 4 out of 5]

«Amores los tienen todos,
pero ¿quién los sabe cuidar?»

[Miss Lo Flipo · Rating 5 out of 5]

¡Y guapa y guapa y reina y reina!

Qué maravilla de cuentos: leedlos.

[Alícia Lara · Rating 4 out of 5]

"Es va quedar mirant absorta la pila de samarretes. Les de sota estaven plegades amb una precisió millimètrica. Es podia veure tan clarament com en un flysch on acabava l'era en què la Fani s'havia encarregat de plegar-les i on començava la de la Nekane."

[june · Rating 5 out of 5]

azkeneko ipuinak k.o utzi dit

[Berta · Rating 4 out of 5]

són prou raros els contes, però tots tenen la seva gràcia! m'ha agradat!!

[Marta · Rating 4 out of 5]

Pues de eso iba todo esto.
Amores los tienen todos, pero, ¿quién los sabe cuidar?

[〰️ Alba 〰️ · Rating 4 out of 5]

Rodríguez té un estil que m'agrada molt. Parla del que els passa a persones variades, no perquè facin grans gestes, sinó per coses que els passen i potser en una altra història passarien desapercebudes. Treu a la llum les relacions, allò que a vegades ens incomoda i no veiem -o no volem veure-. Llegiu aquests contes!

[aitana :) · Rating 4 out of 5]

como es un libro de relatos he puesto una puntuación a cada!! el último relato me ha dejado destrozada…
mares y ruinas 3
el agujero 4
corazón de pato 4
lecciones de buceo 3,5
el cráter 5

[Pablo Reyes · Rating 5 out of 5]

Salvo a Federico Falco, no conozco a otro autor de cuentos en activo al nivel de Eider. En esta colección perfecta se incluye una secuela aventurera de 'Un corazón demasiado grande', una historia de amistad adolescente triste y profunda, un relato de pareja misterioso con una premisa genial, otro relato sobre clase y compromiso, otro genial construido sobre unas vacaciones en las que la protagonista se obliga a pensar, y un bellísimo cuento de enfermedad, amor y muerte.

[Cèlia · Rating 4 out of 5]

bfffffffff cada buit és un buit diferent però tots els podem entendre perquè no deixen de ser el mateix forat.
m’ha agradat molt el pretext i, tot i que no sóc gens de contes, el fil que els ha unit a tots m’ha semblat molt potent i ben executat en cadascuna de les protagonistes.
no m’ho esperava gens pero me l’enduc molt endins💔

[Júlia Mérida · Rating 5 out of 5]

perfecte si vols desembafar-te d'alguna cosa. quins contes més tendres i quins paisatges emocionals. m'ha arribat molt.

[Maria · Rating 3 out of 5]

Puedes saltarte las cinco primeras historias y leerte la sexta. Seis o quince veces.

[Ivan OftheRiver · Rating 4 out of 5]

Eiderrek irakurleari: tori istorio hauek eta egin haiekin nahi duzuna. Eta ez dakit nola, baina azkenean irakurlearekin egiten du Eiderrek nahi duena. Chapeau ❤️

[carlosnunez · Rating 2 out of 5]

uf no sé. el último cuento perfecto

[Irene · Rating 4 out of 5]

A quién no le va a gustar un librito de relatos?💌
Estilo original y fresquito y temáticas originales. Me guzta aunque creo que tenía muchísima expectativa, entonces me ha sabido a 3,5⭐️ bien

[Edurne · Rating 4 out of 5]

Definizio bat; Zuloa: amildegia, hutsunea, existitzen ez dena. Eskaintza bat liburuaren lehen orrialdean, Eiderrena: Gozatu zuloaren geruza ezberdinez, erorketa on! Amildegiak definitzen du ipuin bakoitzeko pertsonaien erlazioak. Bikote harremanak, heteroak gehientsuenak, lagun artekoak eta kakots artean “lagun” artekoak. Denen artean arrakala bat, distantzia bat eta isiltasuna, ekintza sotilekin betetzen dutena. Eiderrek ogi apurrak tentuz uzten ditu arrunt diruditen ipuinotan, ondo hausnartutakoak, beti iradokitzaile, loturak egitera garamatzatenak. Gorputzaren beharrak asetzera eramaten du Ixabel lehen ipuinean, abenturara irmoki bermatuz gorputzaren dekadentzia gaitzesezinari bidea malkortsu eginez. Limonada maitaleen mesanotxe ondoan ohiko ohetik kanpo esnatzen diren goiz horiek eta desintoxikazio tratamendu bat. Lagun arteko arrakalak beti bezain mingarri, oin-puntetan aldentzen direnak sarritan, adiorik gabe. Laguna berriro aurkitzen dugun arte… alferrik, mende bat bien artean. Zerk garamatza egoera hoietara? Non geratzen dira ametsak? Eta amesterik ez dutenak? Eta amestu ondoren nahi ez duzun bizitza batetara eramaten baldin bazaitu? Zuloek irentsi egiten gaituzte, batzuetan erortzera garamatzate bestetan salto egitera. Besteen zuloek aldiz, helburu ezjakinik gabe hasten direnak, helburu ezjakinik gabe amaitzen direnak bainan zulatzen ari diren bitartean bikoteak batzen dituena. Zentzugabekeriaren korapiloetan katramilatuta baina egiazko iruditzen zaizkigunak, gure eskuekin harramazka husten ditugunak. Eta itxurakeria, izatea nahi duguna eta garenaren artean, lotsak, besteengan perfekzioaren distira, gizarteratzeko prest. Guzti hori eta gehiago ipuin hauetan, maisuki adierazita Eiderren eguneroko kontakizunekin, xume baina sakon. Eta mikropoesia zatitxoak lantzean behin: “Eguzkiak trapezio bat marrazten zuen egongelako lurraren gainean… pasaera bakoitzean erreparatu zion edertasun printza hari, harik eta eskegitzeko arropak zeramatzan baldea albo batera utzi, oinetakoak erantzi eta argizko forma haren barruan kuzkurtu zen arte” (9or.) Edota, “Bainua hartu eta gero, hondar eskukadak ukabilaren zirrikitu batetik ahalik eta meheen isurtzera dedikatu zen, higaduraren edertasunean kontzentratuta, bukle atsegi hura honda zezakeen elementu bakarra bera zela onartuz.” (21.or).

[CLAUDIA SANABRIA · Rating 3 out of 5]

"Contemplaba el cielo mientras las noche se disipaba, y veía como iban desapareciendo los últimos hilos de oscuridad. Después, el océano. Me quedaba esperando un rato hasta confirmar que el océano seguía palpitando, atenta a todo aquello, testigo de todo aquello, parte de todo aquello".

[David Villar Cembellín · Rating 4 out of 5]

Colección de relatos sobre el “hueco” que todos sentimos, bien solos, bien en compañía. Me ha gustado la capacidad de Eider Rodríguez de cerrar las historias con finales que caen como puntos suspensivos, si bien todos los relatos no me han parecido igual de conseguidos.

Por partes:

> Canícula: este relato sobre una infidelidad contiene en mi opinión la mejor frase del libro («Isabel sabía que el enamoramiento se derrite en seguida, basta un pequeño cambio de viento para que se transforme en un charco gris»). Todo en este relato me gusta mucho, excepto el dibujo del hombre objeto de deseo. ¿Un hippie narcisista con la polla gorda? ¿Eso es todo?

> Mares y ruinas: historia de amistad y crecimiento entre dos muchachas de clase baja (una más que otra). Sabe transmitir nostalgia y posee un dejo adolescente muy chulo.

> El agujero: evidentemente el agujero es una metáfora del propio vacío de la protagonista, pero me ha parecido un recurso un tanto burdo. La construcción somera de la pareja masculina, otra gran nada desdibujada, tampoco ayuda. Sin más.

> Corazón de pato: en este relato asistiremos a una comida en un ambiente esnob donde irán cayendo los caretas de los convencionalismos sociales. En conjunto, un relato que podría componer una escena de cine francés.

> Lecciones de buceo: una mujer lesionada y que experimenta soledad realizará examen de conciencia durante unas vacaciones en el extranjero. El relato va de la mano del rescate de los niños tailandeses que se quedaron atrapados en la cueva, un paralelismo que funciona muy bien. Me gustó.

> El cráter: relato de duelo, quizá el más emocional de todos, donde asistiremos a una despedida. El cierre es sencillamente magnífico.

En resumen, “Era todo el mismo hueco” constituye una buena colección de relatos de mujeres donde tal vez he echado de menos una mejor construcción de los personajes masculinos. La mayoría de las veces los varones acontecen una difusa sombra, un foco de insatisfacción, y poco más.

[lei · Rating 4 out of 5]

Asko gustatu zaixkit Eider Rodriguezek liburu hontan osatzeitun sei relatok. Sentsibilitate berezi batekin idatzitako ipuinak dia, pertsonen arteko erlaziyotan sortzean beste pertsonai hori sentitu ahal da bere hitzetatik ta hitzak jartzeixkiyo askotan esan ezin dian sentimendu hoiei. Bere hitzetatik sortzeitun irudik benetan xamurrak ta berezik intzaixkit. Azpimarratueten zatitxo bat ustet hemendik: "Denborarekin ikasi zuen: ez zekien gauza handirik desioaz, baina desioak dena zekien berari buruz".

[Akibsi · Rating 5 out of 5]

¡Que fuerte! Estas historias cortas son estupendas. La traducción del Euskara es muy buena. Rodriguez despierta emociones con ingenio y una prosa limpia y clara.

Alguna historia me ha marcado más que otra, pero las seis son un mundo en sí mismas. Y al terminar cada una de ellas tuve que hacer una pausa para procesar la emoción que me provocaron.

[Mariona Teruel Roger · Rating 5 out of 5]

Lhe gaudit tant com també mha faltat l’aire. La lluita interna i sovint inconscient de voler sortir del forat, cotidià, però al cap i a la fi forat. En molts moments mha semblat que el llibre em llegia la ment.

[Ainhoa Kerobia · Rating 4 out of 5]

Oso politta.
Azken ipuinak ikutu nau gehien baino denak gustatu zaizkit

[Maddi · Rating 5 out of 5]

Merezi du!

[Mariona · Rating 4 out of 5]

molt recomanable!!!!!! llegiu-lo

[José Hernández · Rating 5 out of 5]

La última historia es la que más tocado te deja. Las demás están muy bien escritas, aunque algunas parece que se quedan sin contar el final.

[Genís Plaja i Roglans · Rating 5 out of 5]

no estava apunt per l'últim capítol però ha sigut una molt bona lectura :)

[Uxue Yuste · Rating 4 out of 5]

kolpetik guztiak zentzua hartu izan balu bezela - Kraterra