Totes les cançons parlen de tu

by Xavi Sarrià, Joan Negrescolor (Illustrator)

Quan l’Ivan torna a València per enfrontar-se a les seues ombres, recorda els dies d’aquell 1992 que li van canviar la vida. Els blocs de pisos entre descampats, recreatius i alqueries abandonades. Els amics del barri marcats per les frustracions de les seues biografies. L’estètica i el llenguatge que usaven com a cuirassa. Les cançons gravades en cassets on es refugiaven. L’espiral de violència que els arrossegava cap a un oceà d’incerteses. Les famílies que patien els seus propis naufragis. El fràgil equilibri que es va trencar amb la mort inesperada.

Després de la gran acollida d’"Històries del Paradís", Xavi Sarrià ens submergeix en la València dels anys noranta, una època en què es van viure les batalles socials, culturals i polítiques que en bona part expliquen la societat d’avui. Amb aquest teló de fons, "Totes les cançons parlen de tu" s’endinsa en les ferides que s’obren durant la vereda iniciàtica. Una novel·la emotiva que ens atrapa en la teranyina afectiva dels seus protagonistes per parlar-nos de les vivències i les absències que ens han fet qui som.

Genres: Fiction, Cats

192 pages, Paperback

First published March 14, 2014

Reviews

[Lucia · Rating 3 out of 5]

3'5, me ha parecido super bonito y la descripcion de Valencia de los años 90 me ha encantado y que este todo relacionado con la música💜 el final me ha roto un poquito el corazón,pero el mensaje del libro me ha llegado muy dentro: "Tots hem perdut trossos de nosaltres. Tots estem fets de vivències i absències que ens han fet créixer, d'empremptes que duem impresses a la pell. I saps què mare? Tu sempre estaràs amb mi. Però ara em cal seguir el meu camí, com la resta. Ser feliç com em vas demanar. Entendre que he d'aprende a viure la vida sense tu".

[Anesa · Rating 4 out of 5]

4.5 estic emotionally damaged. si bé és de veres que al principi em costà un poc connectar amb els personatges, la descripció de la valència dels anys 90 i, especialment, la del barri que ara duc ben endins del meu cor també, junt a la importància que té la música a la vida dels protagonistes m’ha deixat trencada però amb un abraç ben fort. tots estem fets de problemes, de vivències i persones que ens fan ser qui som però de les que de tant en tant volem fugir. tanmateix, són les nostres arrels al cap i a la fi, i m’ha semblat molt bonic com torna a explorar-les amb la narració de l’ivan adolescent.

“tots hem perdut trossos de nosaltres. tots estem fets de vivències i absències que ens han fet créixer, d’empremtes que duem impreses a la pell. i saps què, mare? tu sempre estaràs amb mi. però ara cal seguir el meu camí, com la resta. ser feliç, com em vas demanar. entendre que he d’aprendre a viure la vida sense tu.”

[Marta Cava]

És el segon cop que el llegeixo i celebro que em segueixi agradant. Un retrat de la València dels 80-90, però d'aquelles històries petites, de barri, humils, que han hagut de batallar per sobreviure. Un retrat de l'adolescència de l'època plena de cançons (i com agraeixo una història de joves obsessionats per la música, que a vegades només veig històries de joves que només llegeixen clàssics de la literatura, que sí, està bé, però no cal que totes siguin calcades)

[Victoria Bueno Ochoa · Rating 3 out of 5]

Tinc sentiments oposats amb aquest llibre, ja que ha ocorregut una cosa estranya mentre llegia, que cada vegada que avançava més li trobava més errors i fallades, però també m'agradava més.

Respecte a les coses males, la principal característica que menys m'ha agradat ha sigut totes les referències que tenia, tant històriques com musicals, de pel·lícules, etc. Havien tantes que et perdies, ja que no t'introdueix res de cap, llavors si no coneixes del tema et perds, com ha sigut el meu cas. Un altre dels punts negatius era que s'estenia molt descrivint, tant llocs com persones. I, finalment respecte als errors, crec que el final podria haver sigut millor; perquè no em sembla el més correcte dedicar-li tanta importància a la mort de la mare d'Ivan quan és un personatge que apareix quasi a la meitat del llibre i del qual no tenim pràcticament escenes amb el protagonista, pel qual no he pogut empatitzar amb el final sentimental d'Ivan dedicant-li totes les seues cançons a la seua mare, com diu el títol del llibre.

Però no tot són coses males, com he dit al principi hi ha moltes altres que m'han agradat. M'ha semblat una lectura fluida, fàcil de llegir i que no et fa tindre ganes de dormir com altres llibres obligatoris. Que una història d'adolescents amb ganes de fer coses i amb problemes enganxe té el seu mèrit, ja que amb pocs recursos t'entreté. També m'han agradat els personatges principals, crec que estan ben fets, tots amb problemes però seguint avant, molt realistes.

En conclusió, a pesar de tindre algunes fallades, m'ha agradat el llibre, la seua història, la seua relació amb la música, els seus personatges, etc. Espere que les pròximes lectures que trie el departament de valencià mantinguen el nivell.

[Anna · Rating 5 out of 5]

Me'l vaig comprar per Sant Jordi i amb un parell de dies ja el vaig tenir enllestit! Només hi ha hagut dos llibres que m'hagin fet emocionar fins al punt de plorar una mica i tot, i aquest n'és un. La història és molt propera, i l'estil d'escriptura de Xavi Sarrià enganxa molt. T'impliques totalment en la història i pots visualitzar molt els paisatges, els personatges i les situacions.

Lectura MOLT recomanada!

[Maies Llorca · Rating 3 out of 5]

Primera novel·la de l’autor que ens trasllada a la València dels anys noranta. Comparteix amb el públic lector una primera part de les vivències d’un grup d’amics que comencen a eixir junts i a relacionar-se, a formar grups de música, a barallar-se o a tenir els primers conflictes familiars i amorosos. Ja en la segona part, el protagonista recordarà el seu entorn familiar i com els agraeix l’herència cultural i ideològica rebuda.



Les persones contemporànies a l’autor que hagen viscut el moment sentiran que tot allò que s’hi esmenta forma part de la pròpia memòria col·lectiva. Tanmateix, el públic lector més jove s’hi perd. Ara bé, la progressiva emoció que aporta la lectura a mesura que avança la segona part, compensa aquesta desorientació inicial.

[Betllibres · Rating 4 out of 5]

[…]m’he adonat que totes les cançons parlen de l’Eskorbutín, del Guille, de la Cris, de la Marta, del Nelson. I de tu. Tots hem perdut trossos de nosaltres. Tots estem fets de vivències i absències que ens han fet créixer, d’empremtes que duem impreses a la pell. I saps què, mare? Tu sempre estaràs amb mi.[…]

📍Aquesta és la història de l’Ivan que torna a València per escriure una cançó. A través dels seus records tornarem als anys noranta i ens endinsarem en el barri i l’entorn on va créixer i va viure l’adolescència. Amics, amor, rivalitat, violència i una pèrdua que li va canviar la vida. Amb la música sempre com a refugi. Mentre al món l’evolució portava canvis socials, polítics i culturals que marcarien aquella època.

⭐️Una lectura que m’ha fet reviure molts moments personals, jo també vaig ser una adolescent als anys noranta. Anys de creixement i descobriment de bandes i grups, d’anar a molts concerts, la música sempre molt present. Trobo que és meravellós el fet de tornar a escoltar una cançó i que puguis associar-la amb un record especial.🔥

[aroa.library ⚓️ · Rating 2 out of 5]

2⭐️

[Silvia Magraner · Rating 3 out of 5]

No m’ha agradat massa. És un llibre que està ple de referencies musicals i culturals dels 90 en mes que no m’identifique i no m’enganxen. També pense que es una historia per a adolescents, perquè tracta el tema de l’antifeixisme però d’una manera molt juvenil, com per a tindre el primer contacte i començar a interessar-te en el tema. Pense que si l’havera llegit fa uns quants anys m’havera agradat prou més

[Bookgirl · Rating 1 out of 5]

Me resulta aburridisimo. ¿La muerte de la madre de Ivan? Venga ya, no es un personaje tan importante para tanto drama. ¿La historia de "amor" entre Ivan y Marta? Decepción, si hay historia la hay, si no, que no la haya.

Y lo peor de todo, hay tanto relleno que me he vuelto gorda leyéndolo.

[Terbal · Rating 4 out of 5]

Una novel·la sòlida, àgil i de molt bon llegir. Si a més vau néixer als 70 i sou una mica melòmans, té tots els ingredients perquè us agradi.

[Aure · Rating 3 out of 5]

"I a cada compàs destruiríem el vell món. I a cada vers en construiríem un de nou."

Totes les cançons parlen de tu és un retrat de la València dels anys 90, marcada per conflictes socials i una violència sempre present.
Si bé és cert que en línies generals m'ha agradat, especialment les reflexions sobre el créixer i el saber deixar marxar, així com algunes de les seves referències culturals, com l'escena amb Jesucristo García, que m'ha semblat fantàstica, hi ha algunes coses que, per mi, han fet que la història balli una mica massa.
Considero que és un llibre que tira més a la banda juvenil, pels seus protagonistes i pel seu tractament de l'antifeixisme i les tribus urbanes, que m'ha semblat una mica superficial. Tot i així, trobo que el retrat de certs grups és bastant encertat, i que Xavi Sarrià evita caure en els maniqueïsmes que un retrat d'aquest estil podria generar.
Trobo que el llibre és una oda a la València treballadora que evita caure en romantitzacions i no té cap problema en mostrar la part més fosca de la vida que celebra.

[Aniol Guillamon · Rating 4 out of 5]

M'ha sorprès, no n'esperava res, el vaig agafar de la taula de ma mare, que li van regalar aquest nadal i només n'esperava una transició ràpida entre dos altres llibres. Quan vaig veure que era d'en Xavi Sarrià em va fer por, nose, no sabia que escrivia. Però és això, m'ha sorprès molt, és un retrat magnífic, és àgil de llegir i molt tendre, m'ha agradat el ritme i com juga amb la música, nose, jo no en sé de llibres, però aquesta m'ha agradat. No m'ha canviat la vida, però no tots els llibres ho han de fer, aquest és tendre maco i es nota que està fet amb molt d'amor, per una gent, un lloc i un futur millor.

[Natalia · Rating 4 out of 5]

M'agradà que utilitzara un lleguatge col·loquial perquè fa que la lectura siga més ràpida i agradable. A més, al posar el nom dels grups i de les cançons per a que pugues escoltar-les tu també ajuda a que t'agrade aquest llibre i més si les bandes són las que tu escoltes tots el dies. Sense oblidar el temes "principals" que són la violencia als carrers, l'enfermetat de la mare i l'amor.
En conclusió, recomane llegir aquest llibre.

[Marta T · Rating 3 out of 5]

"La música té aquest poder. Pot explicar els estats d'ànim que ens donen forma, que ens fan ser qui som. (...) Tots estem fets de melodies d'altres, d'imatges d'altres, de paraules d'altres. Tots formem part de la biblioteca col·lectiva que s'ha anat forjant als nostres cervells de generació en generació."

[maguri · Rating 4 out of 5]

M’ha agradat molt. L’ambientació en aquesta València i la familiaritat amb qui coneixes els personatges em fascinen.

És una història completament humana que representa la realitat.

Com ho relaciona tot amb la música de l’època, fent créixer als protagonistes.

No esperava molt d’aquest llibre però m’ha sorprés per a bé.

[Daniel Recasens Salvador · Rating 3 out of 5]

La mateixa tendresa, el compromís i l’esperança de la música d’en Sarrià és en aquesta novel·la-crònica que encetava, en el seu moment, el camí dels llibres de l‘editorial Sembra. No entenc com és que he tardat tant.

[Víctor · Rating 2 out of 5]

No m'ha agradat gaire. Conjunt de referències culturals i de la València dels 90 amb les quals no m'identifique. El ritme de la narració és massa canviant i moltes vegades no hi ha història. Altrament, m'han agradat les refexions de créixer i el pas del temps.

[Judit Pitarch · Rating 3 out of 5]

No m’havie enganxat gens i vaja que he acabat plorant i no poc… Quin final xiquet, no m’ho esperava.
Se note que l’autor és un músic i compositor en la manera que està escrit: molt detallada, poètica i en moltes referències a cançons.

[Aurora Serrano · Rating 3 out of 5]

Una historia re-bonica.

[Nelet · Rating 3 out of 5]

2,5.

[Carme · Rating 5 out of 5]

un llibre dolç amb una història captivadora, una manera d’escriure que dona gust llegir

[Jc · Rating 4 out of 5]

Biased porque va de Valencia

[Oleguer Martí]

Abandonat a les )0 pàgines. Sensació de que es llibre d’una generació posterior. Ben escrit no aconsegueix despertar interès.

[Miquel · Rating 4 out of 5]

Un final precipitat però bonic

[Albert Erra · Rating 5 out of 5]

Imprescindible.

[Vicent Bou · Rating 5 out of 5]

Gran llibre!

[Arián · Rating 2 out of 5]

2,5⭐️

[Abel · Rating 1 out of 5]

Este libro me ha aburrido tanto que no se lo regalaria ni a mí peor enemigo

Pd. Me obligaron a leerlo en clase y no es de un género que me guste. Si a ti te gusta, respeto tu opinión pero no la comparto

[OngoingRain · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat bastant la veritat, esperava un llibre més "infantil-juvenil" i té alguns valors molt bonics i fets molt tristos però no com me'ls esperava.
És un llibre que espera que tu cresques amb l'Ivan mentre el lliges.