Eden

by Auður Ava Ólafsdóttir, Tone Myklebost (Translator)

Møt Alba. Singel språkviter med fast jobb på universitetet. Bereist og belest med livet på stell. Eller? Da Alba brått befinner seg i en metoo-storm i Reykjavík, sier hun opp både jobben og leiligheten og flytter på landet. Her håper hun å gjøre bot for klimaavtrykket sitt ved å plante tusenvis av trær og etablere en paradisisk hage. På den nærmest treløse øya Island er dette ingen enkel sak, men Alba planter likevel trossig tre etter tre i den golde jorda. Samtidig dras hun, delvis mot sin vilje, inn i det lille lokalsamfunnet. Bøkene hennes om språkvitenskap selger som varmt hvetebrød på gjenbruksbutikken, og snart er Alba blitt islandsklærer for en gruppe flyktninger. Slik kommer unge Danyel inn i livet hennes.

Genres: Fiction, Roman, Novels, Ecology, Contemporary, Book Club, Narrative

208 pages, Hardcover

First published January 1, 2022

About the author

Auður Ava Ólafsdóttir was born in Iceland in 1958, studied art history in Paris and has lectured in History of Art at the University of Iceland. Her earlier novel, The Greenhouse (2007), won the DV Culture Award for literature and was nominated for the Nordic Council Literature Award. She currently lives and works in Reykjavik.

Reviews

[Synne Sylibris · Rating 5 out of 5]

4,5⭐️
Jeg begynte å lese denne boka i starten av februar, men ca en tredjedel inn i boka fikk jeg plutselig et akutt behov for å høre på lydbok i stedet, og «Eden» ble lagt til side til fordel for gud vet hva, og så ble den liggende urørt i 4 måneder. Men jeg visste at jeg likte den, og at jeg på et eller annet tidspunkt skulle lese videre. Og endelig fikk jeg gjort det!

Jeg koste meg faktisk veldig med denne boka – både i februar og i juni. Hver gang jeg plukket den opp gledet jeg meg over hovedpersonen Albas mange tanker rundt islandske ord og rundt språk generelt, og hennes konkrete – nærmest følelsesløse – iakttagelse av verden.

Språket i boka var enkelt og elegant, men samtidig proppfullt av humor. Beskrivelsene av konferansene for utrydningstruede språk var kostelige, og bygdefolkets besettelse av Alba ble jo bare mer og mer komisk. Også Albas måte å forholde seg til vanskelige ting på, ble artig lesning. Hvis noen for eksempel hintet til det problematiske kjærlighetsforholdet Alba tidligere hadde hatt til en student, begynte hun straks å tenke på hvor hun skulle plante gulrøtter eller hva hun skulle gjøre med all hvitkålen i hagen. Følte meg litt truffet, as.

En veldig fin bok❤️

[Pauline]

C’était vraiment super, j’ai adoré.

[Marta Cava]

Quin llibre més bonic i més lluminós (i això que passa en un dels països on menys hores de sol hi ha)

[Carolanne Foucher]

C'est mon troisième de Ólafsdóttir et je crois bien que c'est mon préféré. On fait la connaissance de Alba, une linguiste qui s'exile de Reykjavik de la ville pour aller planter des arbres.

L'écriture se déploie lentement, alors que le récit, lui, arrive à chaque page et nous happe plus fortement que la précédente. On visite l'Islande avec joie, comme d'habitude, et on se prends à rêver d'écrire aussi bien notre pays qu'Ólafsdóttir écrit le sien.

*Lu à Paris*

« – J'ai envie que quelqu'un s'inquiète pour moi. J'ai envie que quelqu'un ronchonne quand je sors sans mon anorak.
Il a appris un nouveau mot: nöldra – ronchonner. »

[Paula Cebollada Rica · Rating 4 out of 5]

M'ha anat agradant més i més progressivament. De cop he viscut durant uns dies a una caseta al mig d'un bosc islandès plantant bedolls i patateres. Ja només per això, val la pena llegir-lo. M'ha encantat com es cuiden els personatges i com posen (sense adonar-se'n) la importància del moment sempre al centre.

[Gerard Solé · Rating 5 out of 5]

Aquest llibre és un tros de terra, concretament, el petit tros de terra que descriu en què s'hi trasplanten arbres i s'hi enterren bulbs. L'he gaudit moltíssim.

[〰️ Alba 〰️ · Rating 4 out of 5]

A Islàndia -i a la resta del món- perilla el clima, les llengües minoritàries i els amors no convencionals. L’Alba, la protagonista de la novel·la, decideix fer un gir radical a la seva vida amb una casa en un indret remot i un hortet. Un canvi complet. Aquest llibre és una barreja de llenguatge i natura.

[Vala Run · Rating 4 out of 5]

elska ritstílinn hennar, personusköpunina, lúmsk á pólitík. alvöru bókmennt, annað en tiktok bækurnar sem ég elska líka 🫠 auðlesin og falleg

[Betty · Rating 4 out of 5]

ANCHE IN ISLANDA CI SONO I TESTIMONI DI GEOVA

Alba è una linguista islandese che si ritrova a fare i conti con la sua ecoansia.
Quanti alberi devo piantare per compensare la mia impronta di carbonio di quest'anno causata dai miei frequenti viaggi in aereo (d'altra parte, come ci esci dall'Islanda se non in aereo)?
Cinquemilaseicento. Detto fatto. Compra una proprietà fuori città e inizia il suo progetto di riforestazione che la porterà a rimettersi in gioco capovolgendo tutta la sua vita e le sue abitudini.
In questo romanzo si parla di natura, di parole, di amore, di rapporti genitori-figli, di maternità, di rifugiati e di religione (mi ha fatto sorridere la comparsa, verso la fine, del tassista-testimone di Geova). Tanti temi, ben trattati, che offrono spunti di riflessione e regalano prospettive per il futuro sia ad Alba che a noi lettori.

Auður Ava Ólafsdóttir, non imparerò mai a pronunciare il tuo nome ma leggerò sempre i tuoi nuovi libri.

«Solo il 15% dei rapporti fra gli esseri umani consiste di parole».

[Mélyssa · Rating 5 out of 5]

So, about that five-star book that started the hangover situation… First, the main character being a linguist, there is a lot of linguistic geekiness, and opportunities to learn about the Icelandic language, so that’s always a plus for a language nerd. In addition to the language, Icelandic nature is also lovingly showcased. And I really enjoyed the simplicity of the story and writing. Sometimes topics are thrown together in a seemingly random fashion, and yet it all makes sense. It just flows. I found the only other book I read by this author (Miss Iceland) just so-so, but now I definitely want to read more!

[Sílvia · Rating 4 out of 5]

És un llibre narrat en primera persona amb una protagonista que no comparteix amb tu ni el que sent ni el que pensa, pràcticament. Has d’anar coneixent i veient com interactua amb la curiosa xarxa de personatges que es va trobant per entendre-la. M’ha fascinat l’ambientació i la descripció del paisatge, i com troba la bellesa en el que d’entrada em semblaria desolador. Però desenganyem-nos, me’l vaig comprar perquè la protagonista és lingüista i ja sabia la mà de dades, curiositats de l’islandès i de les correccions editorials que m’hi trobaria! Un còctel que fa molt per mi, vaja.

[Inga · Rating 5 out of 5]

Solid 4.5. Skemmtileg og fallega skrifuð.

[Adèle · Rating 5 out of 5]

De la linguistique, des arbres et de la douceur. J'ai tellement aimé, on dirait que ce livre a été écrit spécifiquement pour moi. Tous les personnages sont vraiment intéressants et j'aime le petit ton toujours un peu décalé/distant d'Ólafsdóttir. Le "sense of place" est vraiment fort, le livre respire la nature islandaise. La façon dont la crise climatique est abordée est aussi très adroite, on est loin des clichés et de la simple catastrophe soulignée à gros trait. Bref, un roman qui fait assurément partie de mes livres préférés à vie!

[Maria Sopena · Rating 4 out of 5]

Aquesta novel·la m'ha transmès molta pau enmig d'uns dies emocionalment convulsos. Tota ella està plena de costumisme i d'amor profund a una terra - la seva llengua, la seva natura, les seves arrels, la seva gent.

"[...] la vacil·lació que expressa una crossa lingüística ve del fet que el pensament lògic i les emocions han entrat en conflicte.”

[Ilenia · Rating 4 out of 5]

Dopo "Rosa Candida", "Hotel Silence" e "La vita degli animali", Olafsdóttir ha catturato la mia attenzione con "Eden".
Questa volta seguiamo Alba, una linguista specializzata in islandese e nella tutela di questa lingua minoritaria e in via d'estinzione. Alba è anche una correttrice di bozze, insomma, una donna che si occupa di lingua e di letteratura.

Fin dall'apertura del romanzo, Olafsdóttir stabilisce un legame tra l'islandese, lingua in via d'estinzione, e la crisi climatica.
Di fronte al senso di scoramento e di fine inevitabile che entrambe le questioni suscitano, la domanda è solo una: cosa fare?
Se a livello sistemico non c'è alcun piano d'azione significativo, ha senso l'impegno individuale? Qual è la ricetta per non farsi travolgere dall'ecoansia e per non arrendersi passivamente all'estinzione delle specie così come delle lingue?

La scrittrice islandese si dà due risposte.
La prima: bisogna allargare lo sguardo oltre qualsiasi confine. Ogni cosa perde d'importanza confine dopo confine e tutto perde definitivamente di senso oltre l'ultimo confine, quello terrestre. La Terra non è che un puntino azzurro pallido, delle dimensioni di una capocchia di spillo nel buio nero dello spazio. Ma questo si traduce forse in un atteggiamento di disinteresse? No. La seconda risposta che la scrittrice islandese si dà risiede nel collocarsi al centro della propria vita. Di fronte all'estinzione delle lingue o delle specie, si tende a rivolgersi al passato oppure al futuro. Invece, è al presente che bisogna guardare, perché è nel presente che ognuno di noi può creare il proprio Eden, il proprio Regno, è qui che ognuno può fare la propria parte. Anche se non sarà abbastanza.
La protagonista farà proprio questo, dedicandosi con caparbietà al rimboschimento in un territorio come l'Islanda e facendo tutto il possibile per la costruzione del suo paradiso.

Ci sarebbe molto da dire sul romanzo ma mi limito a segnalare alcuni temi che, secondo me, sono stati sviluppati molto bene.
In primis, la riflessione metaletteraria che Olafsdóttir sviluppa dal punto di vista ecocritico. In che modo la letteratura si sta occupando della crisi climatica?
Poi, il tema delle migrazioni (legato, a sua volta, a quell'idea di superamento del confine menzionata sopra).
Infine, la necessità di prendere coscienza del mondo fisico che viene resa esplicita nel parlare di contatto con la natura, respiro, contemplazione del paesaggio e anche nello sviluppo di una parte della trama legata al sesso.

Gli spunti di riflessione sono tanti.
Non è un romanzo perfetto. Come al solito, nelle opere di questa autrice ci sono elementi poco verosimili e, a mio avviso, di dubbio gusto, ma l'opera resta molto valida, soprattutto perché sì, offre il punto di vista specifico dell'autrice ma perlopiù pone domande e lascia al lettore le conclusioni. Se esistono.

[Sophie Booh · Rating 4 out of 5]

4.5! J’ai adoré ce livre! On se retrouve immergés dans la linguistique islandaise avec une personnage principale forte et douce. L’ensemble des personnages a des traits de caractères attachants! J’ai adoré commencer l’année avec autant de douceur et de sentiments de « safe place »!

[Birta B. Kjerúlf · Rating 4 out of 5]

4,5 stjörnur! Auður Ava á hjarta mitt. Eden er svo falleg saga, dásamleg. En kápan er svo ljót, það er miður.

[Hólmfríður Bjarnardóttir · Rating 5 out of 5]

Solid 4.5 Er að lesa mig í gegnum allar bækurnar hennar Auðar og ég er að dýrka það.

[Ingvar Steinn Ingólfsson · Rating 5 out of 5]

Mjög gott konsept og fílaði endinn í botn.

[Enric Bassegoda Pineda · Rating 4 out of 5]

Ha estat un autèntic plaer llegir aquesta novel·la per diverses raons: l'ambientació a Islàndia, el conflicte que planteja sobre la identificació entre vida, país i llengua (en aquest cas, l'islandès) i també de voler canviar la fesomia de l'illa, com a reflex a iniciar una nova etapa vital per a la protagonista, i també per tot de reflexions sobre lingüística en general i de l'islandès en concret.

[Ulla Walter · Rating 5 out of 5]

Jeg blev fuldstændig fanget ind af skrivestilen og historien.
Jo længere jeg kom ind i den, jo mere rørt blev jeg af de små følsomme beskrivelser af liv. En meget smuk bog, jeg er glad for at have læst.

[Juliet Bv · Rating 2 out of 5]

J'ai eu beaucoup de mal à rentrer dans l'histoire, presque jusqu'à la moitié du livre. J'ai été perturbée par le style d'écriture avec l'absence quasi-totale de description des pensées du personnage principal. Et plusieurs débuts d'intrigues restent sans conclusion...
Mais par d'autres aspects, au bout d'un moment, on se prend au jeu de cette histoire par ses aspects reposants, et la mise en valeur de la nature.
Déconcertant !

[Michela · Rating 5 out of 5]

2 things make me immediately rate a book 5 stars: it has no plot whatsoever and it’s not a tearjerker.

I was fully engrossed in this unique and atmospheric Icelandic story, especially because literally nothing happened. I would particularly recommend it to linguistics nerds like me!

Loved every second of it and will read more by the author!

[zoe arenós · Rating 3 out of 5]

crec que les meves expectatives han afectat moltíssim la manera en què l’he llegit, i em sap greu! m’esperava una cosa totalment diferent i més gran (d’alguna manera) del que és la novel·la. així i tot, m’ha agradat moltíssim i és ràpid i l’autora fa això tan xulo d’anar donant informació sobre el seu camp d’especialitat, que resulta ser la lingüística, i està molt i molt bé.

és a dir, si no fós per les expectatives li hauria posat quatre estrelles, però ho haurem de deixar en tres…

[Lynn · Rating 5 out of 5]

C’est toujours la fête pour moi de découvrir un nouveau roman de cette auteure - un cadeau qu’on déballe et savoure en douceur.

J’adore la littérature nordique et cet hommage aux forces de la nature, à l’immensité des lieux, aux soins précieux à y apporter et à tout ce qu’il est louable de préserver. Un roman lumineux!

[Janne Toftgaard · Rating 4 out of 5]

Åh, jeg ville så gerne bedre kunne lide den… Elsker bogens setting med den rå natur, hvor Alba forsøger at opdyrke en skov. Jeg elsker den fine fortælling om flygtningedrengen Danyel, der finder et sted at føle sig tryg og jeg er vild med alle de lingvistiske overvejelser. Jeg er ikke så vild med at bogen vil så meget og måske ikke får gjort det hele helt færdigt: hvad med byens optagethed af sprog, hvor fører den hen? Hvad med det uforløste forhold mellem Alba og hendes elev?

[ganxeta_lectora · Rating 5 out of 5]

“El món s’acaba, sí, d’acord —em va dir la meva germana—És molt probable que s’acabi ¿I això és el que penses fer mentrestant? ¿Plantar bedolls?.”

En aquesta novel·la l’autora ens torna a portar a Islàndia, a la seva orografia, a la meteorologia, al canvi climàtic, a un món en perill de desaparèixer i la responsabilitat de la raça humana. Tornarem a la llengua, l’islandès, la fonètica, morfologia, l’etimologia, tan presents en el llibre “La veritat sobre la llum”, que també ens va dur el @elclubeditor .

Acompanyarem a l’Alba en aquest viatge de presa de consciència, d’acció i de canvi. Una dona que va de congrés en congrés per “parlar” de les llengües en extinció.

Un somni enmig d’un bancal de patates amb la seva mare la interpel·la, i aleshores decideix abandonar les converses i el viatges en avió. per tal de contrarestar la petjada del carboni, plantant bedolls en una finca de terra erma i volcànica.

L’autora parla dels moviments migratoris, de refugiats, de destrucció, de guerres, d’humans, de papallones, d’espècies invasives, de balenes, d’aus.

Una novel·la una mica desendreçada i estructurada en espais curts i farcida d’amors, dels vincles (la mare, del pare, la germana, els amics, els veïns) de les relacions, de la cura familiar de menors, de la voluntat de formar part del país que t’acull en tota la seva singularitat.

Transitarem el dol amb naturalitat, sense sentimentalismes gratuits, copsarem els desitjos no complerts i el significat i la fi de la vida, la solidaritat, l’altruisme, les donacions de sang. Tot plegat assaonat amb un missatge d’esperança.

Amb una prosa austera, colpidora i de vegades poètica i uns personatges propers, l’autora presenta un llibre honest i avesat a construir. El canvi de vida de l’Alba, no esdevé catarsi sinó el compromís individual, per gestar un nou edèn.

Molt recomanable. L’heu llegida?

“És molt possible que el temps s’estigui acabant, que aquests siguin els darrers dies de l’ésser humà, però sé del cert que la fi no serà aquest vespre…”

Amb aquesta lectura faig una petita contribució al #junynòrdic proposat per @elsbookhunters

[Hákon Gunnarsson · Rating 5 out of 5]

Það er alltaf gaman að lesa Auði Övu, höfundarrödd hennar er svo skemmtilega hófstillt. Það gerist ýmislegt, en það er samt alltaf einhver ró yfir sögunum.

Eden snýst um málvísindakonu sem ákveður að gera breytingar í lífi sínu, flytja í sveit og fara að rækta tré. Að rækta sér sinn Edensreit. Að einhverju leiti gerir hún þetta vegna nemanda sem hún hefur átt í stuttu sambandi við, en það hefur haft svo mikil áhrif á hann að fyrst ljóðabók hans fjallar um sambandið og sambandsslitin. Dramatíkin virðist samt alltaf hjá honum, utan sögunnar.

Auður kemur inn á margt sem snýr að náttúruvernd í Eden, en samt er það gert á þann hátt að hún er ekki að predika, bara velta hlutunum fyrir sér. Virkilegur yndislestur, eins og maður er farinn að búast við af Auði.

[Nila NU · Rating 4 out of 5]

Un llibre bonic de llegir. M'han entrat moltes ganes d'anar a Islàndia.

[Katrine · Rating 4 out of 5]

Eden er en filosofisk bok som har fine naturbeskrivelser og filosoferer over ordenes betydning. Romanen har lavt tempo og en karakter som ikke viser så mye følelser. Selv om hun står midt i en skandale er det ingen store reaksjoner, men heller en stillferdig jobbing med trær, hage og hus. Det er mye humor i boka på bekostning av bygdedyret og om Island og dets folk og natur.

Denne boka likte jeg bare mer og mer jo mer jeg las. Det blir mer og mer morsomt hvordan bygda Alba flytter til blir helt besatt av henne. Veldig fascinerende også å lese en karakter som ikke viser mye følelser.