Lectura àgil i entretinguda. M'agrada com parla i com escriu l'Empar Moliner. Encara que no hi estiguis d'acord, és un gaudi llegir-la o escoltar-la, la seva inteligència em diverteix.
Llàstima que la protagonista és alcohòlica i drogaddicta i, com que hi empatitzes tant i és tan eloqüent i atraient, normalitzes el consum...
L'Empar Moliner abusa de les comparacions, abusa del gir de l'estil "com quan et trobes blabla", o "com si ell hagués blabla"... Sovint és un recurs encertat, però de vegades és excessiu.
La novela està molt ben escrita, molt ben estructurada, ben explicada, sense complicacions artificials, t'expliquen la història i l'entens bé, i és molt entretinguda.