Tiempo de espera

by Carme Riera

Temps d’una espera és el diari que Carme Riera va decidir escriure quan va saber, per segon cop a la seva vida, que estava embarassada. Com diu ella mateixa, “sembla que són les situacions extraordinàries les que tot sovint ens aboquen a escriure diaris. Un viatge, el patiment d’una malaltia o d’una guerra n’han generat diversos. Per això me pareix estrany que l’embaràs no hagi servit d’excusa per escriure’n alguns”.
Ara podem conèixer els pensaments, les sensacions, els sentiments que, dia rere dia, es desprenen d’una dona que espera un infant. I és a partir d’aquest fil conductor que assistim, no sols al testimoni íntim d’una mare, sinó també a una reflexió global sobre la condició femenina relacionada amb la maternitat al llarg de la història.
Es tracta, sens dubte, d’una aportació poc habitual, lluny de tòpics ensucrats i de tecnicismes mèdics: se’ns transmet una vivència en totes les seves dimensions, des de la més personal a la social, amb la sensibilitat d’una gran escriptora.

Genres: Fiction

190 pages, Hardcover

First published January 1, 2010

About the author

Carme Riera i Guilera (Palma, 12 de gener de 1948) és una catedràtica de literatura espanyola i escriptora mallorquina en llengua catalana. Es donà a conèixer l'any 1975 amb la publicació del llibre Te deix, amor, la mar com a penyora, considerat un best-seller de la literatura catalana.[1] Va ser escollida membre de la Real Academia Española a l'abril de 2012.

Reviews

[Roger Costa · Rating 5 out of 5]

Realment no s'entén com l'embaràs és una experiència vital tan poc present a la literatura, però aquest llibre tracta amb tendresa aquest procés que mai podré viure, encara que a través de les paraules de la Carme Riera sento que m'hi he pogut acostar i entendre'l més. També trobo que ha estat xulo llegir-lo quan "no em toca", la majoria de persones que el llegeixen són dones o parelles que esperen un fill, cosa que els connecta amb el moment present i futur, mentre que a mi m'ha fet mirar enrere al passat, recordar la infantesa i l'abraçada càlida de l'úter matern, que sempre intentem retrobar inútilment o en altres formes.

[Alax Rourera · Rating 5 out of 5]

És el primer llibre que llegeixo en veu alta (tècnicament només la meitat, ja que l'he llegit en tàndem) i l'he gaudit molt. L'espera de l'autora va ser molt diferent a la meva, la nostra (per sort, es noten els gairebé 40 anys que han passat) però hi he trobat bastants punts en comú.
Ja queda poc perquè aquesta espera arribi a la fi.

[Iris Sánchez Izquierdo · Rating 3 out of 5]

Una historia original y bella.
Me ha encantado que además de narrar su experiencia personal el libro esté repleto de historias y curiosidades culturales, algo que no esperaba encontrar y que me ha sorprendido gratamente.

[Mireia]

para matar el mono de estar embarazada... me encanta

[Laia Torras · Rating 5 out of 5]

Temps d’una espera de Carme Riera @edicions_62 m’ha acompanyat durant tot l’embaràs. He fet coincidir les seves setmanes amb les meves pàgina a pàgina, així quan ella es feia la primera ecografia, jo també.

Moltes coincidències: les referències literàries, l’illa de Mallorca i els nostres ancestres, l’escriure un diari, l’embaràs a una edat meditada i que ella va ser professora meva a la universitat de literatura espanyola.

Al pròleg escriu que va decidir publicar aquest llibre perquè li faltaven altres referències de dones que haguessin escrit un diari literari de l’embaràs, i quanta raó. L’escriptora @annapunsoda molt encertadament a l’epíleg ens diu que igualment li passava el mateix perquè també necessitava referents del temps d’espera i agraeix la reedició. I a mi em va arribar com un regal a les mans i m’ha acompanyat durant tot aquest temps, em falten les últimes pàgines perquè encara no he parit i el llegeixo temporitzant-lo.

Ella va tenir la seva filla gairebé a la mateixa època en què jo vaig néixer i jo tindré un fill a principis del 2025 però les pors, les il·lusions, les cabòries, la dolçor i la tendresa, les reflexions, els plors i les rialles i els pensaments són exactament els mateixos.

Si coneixeu alguna prenyada aquest és el regal ideal i no un pitet que no és ni per ella, la Riera no dona lliçons, no creu que sigui l’única que hagi parit i ho escriu sense hippisme, ni tòpics, ni mantres però lliga amb la tradició i amb tota la tendresa del món. A més la Carme Riera va publicar una recopilació de cançons de bressol dels països catalans per ajudar a dormir els nadons que és una delícia i un tresor de la nostra cultura. Gràcies per tot!

[evelyn · Rating 4 out of 5]

Este libro lo enganche de onda porque un flaco me lo ofreció en Parque Rivadavia,la mejor decisión del mundo aceptarlo.Ultimamente estoy medio obsesionada con los embarazos (el proceso de gestar algo adentro tuyo) y lo leí en el momento adecuado,además de ser super tierno me gusto mucho los datos de color que la autora cuenta y sus experiencias físicas y externas a lo largo de todo su embarazo siendo mujer en los 80s también. Nunca vi un libro así me encantó.

[Inma Vargas · Rating 5 out of 5]

Un libro precioso en el que una embarazada narra su día a día y las sensaciones y emociones que va sintiendo respecto al embarazo. Casi siento el embarazo como si hubiera sido mío. Claro que yo soy una intensa, eso hay que tenerlo en cuenta.

[Mireia · Rating 4 out of 5]

Un llibre de dones per a dones, super íntim i tendre, feminitat i cures a tope desprenent amor a cada línia

[Liz · Rating 4 out of 5]

"Ser dona no implica ser mare, això és ben clar. I, no obstant, és tanta la força de la tradició que ens vincula a la procreació i no a la creació, que resulta difícil dissociar-ho. (...) Ser home és diferent a ser pare. Els homes són, tant si tenen fills com si no en tenen".

"Supòs que exager, però de vegades pens que el primer amor no és el de l'adolescència, aquell descobriment enlluernador de la passió. El primer amor, la dependència, el fervor absolut, no poder restar l'un sense l'altre, és el de la criatura per la seva mare, i el de la mare per la criatura ".

"De vegades m'entretenc mirant una fotografia. Una al.lota dolça i prima, amb unes cames esplèndides, posa en banyador en una platja assolellada. Al fons una mar benigna. Somriu amb delicadesa a un ull enamoradís. És realment molt bella. Somriu des del 1947.
Em deman com devia ser aquesta desconeguda abans de convertir-se en la meva mare".

[Darío Luque Martínez · Rating 4 out of 5]

¡Me ha gustado mucho! El hecho de poder seguir su embarazo y los pensamientos que le van sucediendo durante esos nueves meses es alucinante. Tal vez esta novela carezca de la prosa cuidada y poética tan característica de Riera, pero tiene algo mucho mejor: un toque sentimental y optimista que a todos nos gusta.

[livros100fim · Rating 3 out of 5]

Está engraçado, mas falta-lhe uma entrada sobre o parte e os primeiros dias.