En 1942, l’Italie est ruinée par le fascisme et la guerre. Gennaro, Amalia et leurs trois enfants habitent un quartier populaire de Naples. Comme tous les Napolitains, la famille Jovine tente de survivre à la disette qui sévit dans le pays. La mère fait du marché noir, sous le regard désapprobateur de son mari, un homme humble et juste qui cherche à protéger les siens de la corruption. Avec l’arrivée des Américains en 1943, le commerce d’Amalia s’intensifie et les Jovine s’enrichissent sur le dos des plus nécessiteux. Gennaro, constatant la perte de repères de son entourage, décide de les aider à prendre conscience de leur égarement.
Eduardo De Filippo was an Italian actor, playwright, screenwriter, author and poet, best known for his Neapolitan works Filumena Marturano and Napoli Milionaria.
De Filippo was born in Naples to playwright Eduardo Scarpetta and theatre seamstress and costumier Luisa De Filippo. He began acting at the age of five and in 1932 formed a theater company with his brother Peppino and sister Titina. Peppino left the troupe in 1944 and Titina departed by the early 1950s. De Filippo starred in De Sica's L'oro di Napoli with Totò and Sophia Loren in 1954. His translation of Shakespeare's The Tempest into Neapolitan was published in 1982.
In 1981, De Filippo was appointed life senator of the Italian Republic. He died four years later in Rome. His artistic legacy has been carried over by his son.
أجمل مسرحيات دي فيليبو وواحدة من أجمل المسرحيات الكوميدية الأوروبية. قرأتها للمرة الأولى في المرحلة الثانوية وكنت مغرم بها جداَ، ليس فقط للحس الكوميدي ولكن لجانبها الإنساني و بخاصة لبطلها. مشهد تفتيش المنزل ومحاولة البطل إدعاء الموت رغم بدء القصف وتعرض المنزل للإنهيار من أفضل المشاهد الكوميدية المكتوبة في تاريخ المسرح. مع قرأتي الثانية لها منذ عدة أعوام لم تعد بنفس قوتها عندما قرأتها للمرة الأولى و لكن تظل عمل مسرحي مميز.
مسرحيه من الادب الايطالى كتبت بعد الحرب العالميه الثانيه,وهى بمثابة أدانة بليغة للحرب ,حيث تلقى الضوء على أثر الحرب على الناس بتسلسل بديع فى الثلاث فصول 1.وقت الحرب والغارات الجويه على المدنيين وأنتشار امراء الحرب المكتسبين منها وبيع المنتجات اللأزمه للحياه فى السوق السوداء بأعلى ثمن 2.انتهاء الحرب وعلو طبقة جديده فاسده من المستفيدين منها 3.رجوع الأب بعد الحرب وعدم رضاه عن فساد أسرته ومحاولته تحسين الاوضاع قصة ذكية فى قالب كوميدى ذو رساله عالميه مسرحيه من الأدب العالمى
Questa commedia è l'emblema dell'arte dell'arrangiarsi, della resilienza e dell'astuzia, perché chi vuole la propria vita, se la salvi da solo. Questa è la storia della famiglia Jovine, una famiglia povera ma che ha saputo cogliere l'attimo ed è riuscita - nonostante tutto e a proprio modo - a sopravvivere alla rovina. E' una storia che fa riflettere, un quadro che mostra la società del secondo dopoguerra, fatta di ricchi e benestanti che non hanno problemi di alcuna sorta, e di poveri, costretti a bussare casa per casa alla ricerca di un pò di semolino per sfamare le bocche dei propri figli.
Un uomo, un capofamiglia, che ha lasciato i parenti in una condizione disagiata ma sommariamente virtuosa, e fa ritorno, dopo aver subìto i pericoli e gli orrori della guerra, a una famiglia ormai troppo cambiata. Una famiglia che non si è arricchita con il lavoro intenso e faticoso, ma che - macchiandosi di reati - ha perso ormai i valori etici e morali di cui un tempo poteva far sfoggio.
Mi è piaciuta molto questa commedia, ma do soltanto 3 stelline per via del linguaggio. Sebbene riuscissi a comprendere il napoletano, la lettura è stata sicuramente disturbata, appesantita e a tratti complessa.
Una obra de teatre que ens parla de la consciència humana i l'egoisme. Amb un començament pesat, s’alleugereix durant la meitat del segon acte per acabar esclatant al final.
L’acció es situa en la Primera Guerra Mundial i la seua postguerra a Itàlia, concretament a Nàpols, i ens presenta a una família que, gràcies a l’estraperlo, va guanyant-se la vida i fent-se un espai en la societat. Les primeres pàgines són carregoses i els personatges que hi apareixen resulten de vegades intranscendents. L’humor italià ompli les escenes facilitant la lectura, però no és una font de riure massa eficaç.
A partir de la meitat del segon acte, l’interés de la narració augmenta, destacant el personatge de Gennaro. La seua aparició es un punt d’inflexió i la presència de la veu de la realitat. El final et deixa un gust amarg que aconsegueix capsar l’atenció del lector amb situacions desesperades.
L’obra és una crida d’atenció a la humilitat i al perdó. Podríem considerar-la un senyal sobre la rellevància de la bondat, més enllà del context al qual ens trobem i, sobretot, una alabança al pensament en el proïsme.
Encara que a l’hora de llegir-lo pot resultar una mica lent, segurament es tracta d’un teatre que guanya molt al veure-lo representat en viu.
Vista la adaptación teatral de Antonio Simón en el Teatro Español.
Una obra sobre la degradación moral de una familia en una catástrofe. En este caso la Segunda Guerra Mundial aunque abundan las referencias a nuestro tiempo. La obra va de un padre de familia que ve como su familia va cayendo en la avaricia del estraperlo y la falta de humanidad. Como tragicomedia consigue entretener y como tragedia se vuelve moralizante.
Un'opera bellissima e piena d'umanità. Gennaro, un personaggio bellissimo pieno di una grande dignità. Se non l'avete ancora letta, leggetela. Se già l'avete letta, riscopritela.