És una novel·la curta en què l'autor escriu sobre la seva mare arran del seu suïcidi. La història és molt trista, però no vol fer llàstima, és bastant contingut.
No he acabat de connectar amb l'estil de Handke. Em perdia entre subordinades i, a estones (principalment a la primera meitat del llibre), no sabia on em volia portar exactament entre divagacions. Però sí que és cert que pot ser per reflectir l'estat anímic d'un fill que ha perdut la seva mare, ja que està narrat en primera persona.