Dos desconocidos coinciden a la salida de un hospital y emprenden juntos un largo viaje que los llevará a conocerse con profundidad. Albert ha esperado durante días hasta que los médicos le han entregado a su hijo, inmóvil en una silla de ruedas a causa de un accidente. Martí es el taxista que debe conducirles desde Barcelona hasta Madrid –y por carreteras secundarias, ha indicado Albert—. A lo largo de este trayecto, la conversación que mantienen los dos hombres nos permite evocar su pasado: en el caso de Martí, el paso del tiempo ha reducido la pasión que una vez sintió por Teresa en el simple cariño que proporciona la proximidad; en el caso de Albert, tras su separación de Coloma, el accidente del hijo los ha distanciado aún más. Combinando sabiamente el retrato crudo con un particular lirismo, Maria de la Pau Janer advierte en el día a día de estas vidas aquellos pequeños acontecimientos que acaban marcando el destino de las personas.
«Ets la meva vida, ets la meva mort», de Maria de la Pau Janer és la inquietant i commovedora narració de les vides de dos homes i de les passions, il·lusions, felicitats i alegries que han viscut, però, també les penes, tiristors, desgràcies i desamors que s’han esdevingut al llarg de les seues vides.
La narració comença quan un dels protagonistes, a l'eixida d'un hospital, lloga un taxi per fer el viatge de Barcelona a Madrid amb el seu fill que ha patit un accident recentment. L'home demana al taxista, per motius personals, d'anar per carreteres secundàries i, aquest llarg viatge i la relació que s'entreteixeix entre l'home i el taxista durant el viatge serà l'eix principal sobre el qual es desenvoluparà la narració.
Al voltant d’aquest eix principal s’aniran entrellaçant diferents trames secundàries que no són més que diferents estadis i etapes de les vides de tots dos, així com de les persones que han estat més significatives en les seues vides.
Així, l’autora, amb un estil magistral, ric, expressiu, indagador, altament reflexiu, construeix un relat cru, introspectiu, commovedor, que es mou des de raonaments quasi assagístics fins a un peculiar lirisme, descrivint, en diferents etapes i amb profusió de salts en el temps, com s’han desenvolupat les vides dels diferents personatges sempre des d’un enfocament fonamentalment centrat en l’afecte i el desafecte, l’amor i el desamor, la presència i l’absència.
La construcció dels personatges és impecable, no sols ens els fa perfectament creïbles, a tots ells, sinó que ens endinsa en cadascun d’ells, en els seus pensaments i sentiments, en les seues penes i alegries, en els seus encants i desencants, fins a l’extrem que, en moltes ocasions, vivim els diversos esdeveniments des de dins dels mateixos personatges.
Al llarg de la novel·la hi ha poc diàleg, però la transició contínua d’una història a l’altra, d’un personatge a l’altre, fa que el relat es vaja construint en una impecable seqüència d’esdeveniments perfectament encadenada. El fet d’anar coneixent la història dels personatges a poc a poc crea avidesa per continuar llegint i arribar a conéixer el seu desenllaç.
Tot això comporta una exhaustiva anàlisi dels diversos vincles afectius entre els personatges, com en són de poderosos, aquests vincles i com arriben a ser el nucli central de les seues vides, el que els dóna sentit i energia, quan són presents, el buit i la devastació que provoquen quan no hi són.
Aquesta exhaustiva anàlisi i l’abundant reflexió poden resultar lleument excessius en la seua reiteració fent l’efecte d’alentir i allargar una mica innecessàriament la narració, tanmateix, la riquesa del llenguatge, l'exquisidesa i la pulcritud de l’exposició i el bon gust i la sensibilitat amb qué ho desenvolupa Maria de la Pau Janer fan que el resultat siga altament satisfactori, plaent i d’elevat interés.
M’ha agradat molt aquesta lectura i he gaudit molt d’ella, segur que no serà l’última que llisca d’aquesta gran autora. Per mi, amb «Ets la meva vida, ets la meva mort», na Maria de la Pau Janer s’ha guanyat les cinc estreles.
En aquest llibre, els diversos vincles afectius que s’estableixen entre els personatges són tan poderosos que constitueixen el nucli central de les seves vides, allò que els dóna sentit i ales. I quan aquests vincles, per una raó o altra, desapareixen, en resulta un dolor indescriptible i un buit impossible d’omplir.