What do you think?
Rate this book
Llibre dels desheretats
Sempre hi ha persones que no ho tenen gens fàcil, que queden al marge dels grans esdeveniments o que els protagonitzen de manera tràgica per a, després, caure en l’oblit. Això és el que va passar a la població morisca del Regne de València entre la revolta de les Germanies i la seua expulsió definitiva a primeries del segle XVII. En aquesta novel·la històrica, Enric Lluch imagina la vida dels Beni Palau, una família morisca de la Ribera que experimenta al llarg de tres generacions la persecució religiosa i cultural. I, així, ajuda a restaurar la memòria i la paraula dels desheretats.
160 pages, Paperback
Published April 1, 2022
About the author
Enric Lluch
192 booksEnric Lluch i Girbés es un profesor, historiador y escritor español. Nacido en Algemesí, Ribera Alta, Comunid ad Valenciana. Profesor e historiador por la Universidad de Valencia
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
November 28, 2025
Regal d'una bona amiga, més encertada del que es pensarà, el Llibre dels desheretats és una novel·la històrica recent d'Enric Lluch, autor del meu poble, Algemesí; qui casualment toca, amb un gènere favorit, una temàtica també favorita: l'expulsió dels moriscos valencians.
La premisa és ben coneguda si has estudiat la història moderna del País Valencià, per tant, com més base tingues en aquest sentit, millor. El relat segueix les peripècies i desventures de tres generacions de moriscos habitants d'un llogaret proper a Algemesí, els Ben Palau, que a través de tres personatges, el iaio (Iussuf), el pare (Mulei) i el fill (Abú-al-tayyib) recullen la sèrie de desgràcies sofertes per la població morisca valenciana des de la Germania fins la seua definitiva expulsió de les terres que portaven habitant durant segles. En aquest sentit, és un llibre trist, que només recull infortunis i injustícies, però precisament és l'objectiu de la història; conscienciar al lector de la barbaritat que es féu amb bona part de la població valenciana originària per causa dels seus orígens ètnics, religió i llengua materna.
Gent que sempre havia viscut ací, sempre havia treballat la terra i sempre havia sobreviscut a base de pagaments als senyors i que només volia que la deixaren en pau, que es veié de la nit al matí forçada a batejar-se en un ritual que no comprenien, una religió que no sentien, adoptar uns noms que no els deien res de res i una vestimenta que no els definia. Gent perseguida, amenaçada i massacrada tant per senyors com per agermanats, per inquisidors com per cristians vells, i que feren el que feren, sempre acabaven perjudicats; no hi havia resposta correcta, ni normes que seguir per romandre vius i en pau. Després de ser expulsats dels regnes hispànics, ni tan sols trobaren lloc i acollida allà on presumptament deurien haver-la trobat.
Una lectura minuciosa però al mateix temps àgil per posar-se en la pell dels perseguits i els desheretats. A qui des de fa ja prou de temps pertany la veu que m'agrada escoltar, ja cansada de llegir sobre poderosos i famosos i celebritats i monarques. La veu dels que no tingueren veu.
La premisa és ben coneguda si has estudiat la història moderna del País Valencià, per tant, com més base tingues en aquest sentit, millor. El relat segueix les peripècies i desventures de tres generacions de moriscos habitants d'un llogaret proper a Algemesí, els Ben Palau, que a través de tres personatges, el iaio (Iussuf), el pare (Mulei) i el fill (Abú-al-tayyib) recullen la sèrie de desgràcies sofertes per la població morisca valenciana des de la Germania fins la seua definitiva expulsió de les terres que portaven habitant durant segles. En aquest sentit, és un llibre trist, que només recull infortunis i injustícies, però precisament és l'objectiu de la història; conscienciar al lector de la barbaritat que es féu amb bona part de la població valenciana originària per causa dels seus orígens ètnics, religió i llengua materna.
Gent que sempre havia viscut ací, sempre havia treballat la terra i sempre havia sobreviscut a base de pagaments als senyors i que només volia que la deixaren en pau, que es veié de la nit al matí forçada a batejar-se en un ritual que no comprenien, una religió que no sentien, adoptar uns noms que no els deien res de res i una vestimenta que no els definia. Gent perseguida, amenaçada i massacrada tant per senyors com per agermanats, per inquisidors com per cristians vells, i que feren el que feren, sempre acabaven perjudicats; no hi havia resposta correcta, ni normes que seguir per romandre vius i en pau. Després de ser expulsats dels regnes hispànics, ni tan sols trobaren lloc i acollida allà on presumptament deurien haver-la trobat.
Una lectura minuciosa però al mateix temps àgil per posar-se en la pell dels perseguits i els desheretats. A qui des de fa ja prou de temps pertany la veu que m'agrada escoltar, ja cansada de llegir sobre poderosos i famosos i celebritats i monarques. La veu dels que no tingueren veu.
Displaying 1 of 1 review