Aventurar-nos per aquests catorze contes és escalar un cim que ofereix al lector una panoràmica de 360 graus sobre els éssers humans, els seus recels i aliances, grandeses i contradiccions, objectius i objectes. Tots aquests accidents troben el seu lloc en un paisatge literari profund, amb orografia de subtils paradoxes i un ampli espectre de tonalitats, per a exigents expedicionaris de l’humor, la ironia, el suspens i l’agudesa psicològica.
Una petita delícia aquest recull de relats, que ningú s'hauria de deixar passar. Fa anys que vaig estar a punt de conèixer la Cèlia, en un taller de relats a l'Ateneu Barcelonès, i no va ser possible i malgrat que coneixia que tenia una obra de relats que calia visitar, mai no havia llegit res d'ella. I ara sento que he perdut vint anys de no llegir-la fins avui. Aquest seguit d'històries quotidianes, on m'ha semblat entrellucar pinzellades de fantasia en alguns d'ells, són una molt bona experiència lectora que recomano ferventment, ja que el seu nivell literari és de molt bona (alta) qualitat on fa servir referents molts subtilment i on tracta la quotidianitat social amb uns tocs d'absurd molt ben delimitats; sublims alguns. Un absurd molt propi de la seva veu narradora que no vol imitar cap altra veu literària de l'absurd, malgrat que el pensament et faci trampa i t'hi dugui. Fins i tot diria que té un punt de terapèutic llegir-les. No us ho repetiré, llegiu-la!