Un grup d'amics es reuneix a Can Pagès de Dalt, un mas antic i carregat de mites, per celebrar una edició més del que ells anomenen el Joc de la Fragmentació. De forma inesperada, un fet tràgic proporciona al Joc un objectiu excepcional i clar, i els actors principals hi dedicaran tots els seus coneixements. La superba narració desplega un fresc sobre el drama de la bondat que entre la dimensió llegendària i l'humor més càustic enllaça intrigues empresarials, conflictes psicològics, complots criminals, sentimentalismes exagerats i aventures sexuals, tot confluent en la resolució final del Joc. Culminació del corpus literari de Miquel de Palol, àgil i llegidora, El Testament d'Alcestis és autosuficient com a història, però també revelador de moltes claus per entendre els llibres més complexos de l'autor.
Miquel de Palol i Muntanyola va néixer a Barcelona el dia 2 d'abril de l'any 1953, en una casa del carrer Aragó, tot i que visqué a Valladolid fins als 17 anys, on el seu pare, Pere de Palol i Salellas, era catedràtic d'arqueologia i prehistòria a la universitat de la mateixa ciutat. Miquel de Palol tornà a la seva ciutat natal per estudiar arquitectura. Als 19 anys inicià la seva carrera literària com a poeta. En aquest camp, destaca El porxo de les mirades, obra amb la qual obtingué el premi Carles Riba 1982 i el premi Crítica de Serra d'Or.[2]
L'any 1989, Miquel de Palol s'estrenà com a narrador i publicà la seva primera novel·la: El jardí dels set crepuscles, obra amb la qual guanyà cinc premis: Crexells 1989, Premi Crítica Serra d'Or 1990, Premio Nacional de Crítica 1990, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 1990, Premio Ojo Crítico II Milenio de Radio de España. Segons l'autor, El porxo de les mirades i Indiferència són els antecedents naturals d'El jardí dels set crepuscles. El jardí dels set crepuscles està traduït a l'italià, l'alemany, l'holandès i el castellà.
L'any 1994, guanyà el premi Ciutat de Barcelona amb la novel·la Ígur Neblí. L'any 1997, gràcies a El Legislador, obtingué el premi Josep Pla. L'any 1998, guanyà el premi Sant Jordi amb El Quincorn: una història romàntica. El 2006, Palol fou guardonat amb el Premi Joanot Martorell per la novel·la Un home vulgar. L'any 2008 guanya el Premi Mallorca de Narrativa per la novel·la El Testament d'Alcestis i és nomenat Premi Nacional de Literatura el 2010 per la mateixa obra.
L'any 1991, Miquel de Palol deixà de fer d'arquitecte per dedicar-se exclusivament a la literatura i la poesia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals com Tarotdequinze, Serra d'Or, El Pont, Avui, El Triangle, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El País, ABC, El Mundo, Interviú, El Urogallo, entre d'altres. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català.