Una misteriosa travessia marítima, viscuda per dos humanistes llibertins i conjurats que tenen la intenció de conquerir el món, es trunca per culpa d’una alenada universal i acaba en un naufragi que portarà els protagonistes a un confí que no haurien somiat mai. En aquesta illa inhòspita i ufanosa, els supervivents s’enfrontaran a tota casta d’inclemències i dilemes teològics a través d’aventures i desventures gairebé geòrgiques. Aquest és el punt de partida d’un volum narratiu i filosòfic, escrit amb una prosa minuciosa, bellíssima i enigmàtica que arrossega talment una tempesta màgica i que el gran narrador Joan-Lluís Lluís ha traduït fidelment per presentar-nos un exquisit clàssic de la literatura occitana.
Robèrt August Cesar Lafont (Robert Lafont en francés) (Nimes, 16 de març de 1923 - Florença (Itàlia), 24 de junh de 2009) èra un intellectuau occitan e pus particularament un lingüista, un escrivan, un istorian, un especialista de la literatura e un teorician politic. Èra una dei pus grandei figuras istoricas de l’occitanisme.
Robèrt Lafont nasquèt a Nimes en 1923 dins una familha protestanta dau país de la Vaunaja dau costat de sa maire Alícia Virginia Noguièr. Après lo divòrci de sei parents anèt viure en cò de sos grands dins un vilatjon de l’èst de Nimes, Cauviçon. Partiguèt dins son adolescéncia en 1936 amb son paire, qu’èra foncionari de Finanças, a Lons-le-Saunier, e aquel exilh li faguèt recuperar mai fòrtament l’occitan.
Llibre genial. Molt bonic i interessant, per a pensar-hi. Hi he vist connexions amb: -Cartarescu, -Vian, -de Palol, -Moresco, -Mari, -Manganelli, -D’Arrigo. O potser ells han vist Robert Lafont?
Llibre breu però que fa reflexionar i plantejar-nos aspectes com la nostra existència o les nostres creences a través de temes com l'immortalitat de l'ànima.Trobo que la traducció de Joan Lluís Lluís està feta amb molta cura.