A final de la dècada de 1950, la pretensió del règim franquista de traslladar al Valle de los Caídos –voluntàriament o a la força– nombroses víctimes dels dos bàndols de la Guerra Civil, soterrades fins a eixe moment en cementeris, cunetes i fosses comunes, serà vista per la família Senabre com una oportunitat per a guanyar-se la vida en uns temps miserables i una terra on les ferides de l’enfrontament bèl·lic no han cicatritzat.
Al volant del Plus Ultra, el seu vell camió de gasogen, pare i fill recorreran els camins d’un país encara devastat, moralment assolat, i la ruta serà tot un mostrari de gent estrambòtica, d’humiliats, vençuts i ofesos de tota espècie i condició, agermanats per la precarietat i la desesperança pròpies de qui ho ha perdut tot o de qui mai no va tindre res, però també units per un bri d’eixa alegria ingènua i necessària que la vida imposa.
A través dels ulls d’un jove que descobrix a colps de consciència que el món està ple de vida però sobretot de dificultats, Els inútils mostra la radiografia colossal d’un temps poblat per habitants tan miserables com commovedors, amb una prosa rotunda, feta d’un impactant realisme descarnat i uns diàlegs enlluernadors.
Autors i autores d'Alcàsser (1) Els inútils, d'Andreu Sevilla
Ens estrenem amb una obra de qui pot ser, hui dia, l’escriptor més important del nostre poble: Andreu Sevilla, nascut a Casas de Benítez, ensenyant apassionat de llengua valenciana, escriptor i poeta. L’any 2022 va guanyar el premi Lletraferit, amb la seua tercera novel·la, Els inútils. Aquest premi, organitzat per l’editorial Drassana, s’ha tornat en els últims anys tot un pilar de les nostres lletres.
Els inútils és una obra senzilla en aparença: els anys 50, Franco manarà traslladar al Valle de los Caídos les víctimes d’ambdós bàndols de la Guerra Civil. La família Senabre veurà aquesta situació com una possible font de diners, una forma de guanyar-se la vida en temps miserables, i amb un vell camió anomenat Plus Ultra, pare i fill recorreran una Espanya devastada i amb la moral perduda. El viatge dels Senabre serà estrambòtic, de vegades quasi surrealista, i pel camí es trobaran a tota classe de gent; tots, però, units per la precarietat i la desesperança.
Ací, però, és on trobarem la complexitat amagada de la novel·la: en els seus personatges. Es tracta de subjectes de vegades ridículs, de vegades massa seriosos, però tots conserven una personalitat característica, i unes inquietuds vertaderament profundes. Tant és així que de vegades fa l’efecte que llegim relats veritables, i no ficticis. Des dels ulls del jove Senabre, veurem com de tota desesperança encara poden sorgir espurnes d’alegria, d’ingenuïtat, i d’amor. Els personatges van eixint com d’un mostrari, ens conten i ens ensenyen les seues històries, totes diferents i totes interessants. Destaquen, per damunt de tot, les moltes històries de Quelo Moltó.
El llenguatge que fa servir Andreu Sevilla se sent molt proper: ens pareix que llegim una història viscuda i contada no més lluny que a l’Horta valenciana. L’ús dels malnoms dels personatges ens augmenta eixa sensació. Sembla una obra única entre les nostres lletres, però, perquè al mateix temps que ens resulta familiar, ens trobem davant d’una manera d’escriure molt diferent: centrada en les narracions que ocorren dins de la mateixa narració, en els esdeveniments dins els esdeveniments, en els diàlegs… és a dir, en les històries que ens conten els personatges. Es diria que, en algun punt, aquestes històries es feren amb Andreu Sevilla, i són elles les que vertaderament guien el camí d’Els inútils.
L’última novel·la d’Andreu Sevilla és tota una fita per a les lletres del nostre poble, i no es podria estrenar un projecte com aquest sense començar per ací. Els inútils ens deixa, per damunt de tot, amb ganes de saber quin camí seguirà l’autor a partir d’ara.
Una novel•la boníssima que t'engantxa en el primer capítol. Quel Senabre i son pare, buscant alguna cosa en la qual treballar, acaben fent un viatge de carretera on coneixeran molts personatge que no tenen desperdici per a intentar arribar a El Valle de los Caídos. Té un poc de tot, drama, comèdia i una forma de narrar simplement genial. Vos el recomane.
No m'ha agradat. No he connectat ni amb els personatges ni amb la trama de cadascun d'ells. De fet, la major part del temps no entenia que estava passant ni perquè actuaven així el personatges ni res. Si que m'ha agradat el context, el nivell d'excentricitat d'algunes històries i algun moment que m'ha paregut ressenyable.