What do you think?
Rate this book
1969
«Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l'avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l'avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m'agradava moure'm. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»
Kindle Edition
Published November 3, 2022
7 people are currently reading
119 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 13 of 13 reviews
December 23, 2022
Estoy convencido que Eduard Márquez ha escrito la gran novela sobre el franquismo. Historia polifónica en la que se cruzan testimonios de vida de militantes, comunicados institucionales y eclesiásticos, atestados policiales, octavillas sindicales y declaraciones de afectos al régimen. Todo encaja como un puzzle según va avanzando el año 1969. Para mí, desde ya, libro de referencia.
December 14, 2022
El llibre d’avui no és una obra teòrica o un assaig, sinó una espècie d’història oral, una mena d’estudi sobre la societat catalana del tardofranquisme utilitzant totes les fonts a l’abast. 1969 narra el principi del final de la dictadura a Barcelona. Amb l’objectiu d’oferir un mosaic prou complet i plural d’aquell any, la proposta novel·lística es basa en la combinació d’una gran varietat de veus, de documents, de llocs, de gèneres i de registres. El camí per arribar a aquesta proposta ha durat vuit anys. Al principi, la intenció de l’autor era escriure una novel·la coral, però, un cop acumulats centenars de llibres i d’articles, centenars de dies als arxius i a les biblioteques, centenars d’hores d’entrevistes, centenars de fulls de notes, el procés creatiu es va convertir en un carreró sense sortida. No solament per la impossibilitat de controlar l’excés d’informació i de treure’n rendiment; d’establir els límits entre realitat i ficció, i de trobar les millors solucions tècniques que permetessin encabir en una novel·la un món tan polièdric com la Barcelona que pretenia transformar en protagonista, sinó per les conseqüències emocionals de sentir-se el dipositari d’un munt de vides que no volia decebre ni trair. L’autor d’aquest experiment, l’escriptor Eduard Márquez, va haver d’aturar l’escriptura de la novel·la, replantejar-se el projecte tot desfent-se de les pautes narratives i estilístiques tan estrictes que s’havia imposat i que se li van girar en contra. Després d’un primer intent de ficció (per conservar encara una certa aparença de novel·la convencional) a la qual s’hi afegeixen els testimonis en primera persona i els documents (per arribar allà on la ficció no podia arribar), va augmentar el nombre de punts de vista: testimonis, discursos, cartes, informes, sentències, decrets, sermons, permisos, manifestos, proclames, manuals, entrevistes, enquestes… Veus. Només veus.
La vida en tota la seva varietat d'aspiracions, de fracassos, de renúncies, de compromisos, de pors, de mentides, de sacrificis, de coratges, d'hipocresies, d'abusos, d'indignitats, de traïcions, de victòries... 1969 fou un any important. El 17 de gener els estudiants varen ocupar el paranimf de la Universitat de Barcelona i poca estona després un bust de Franco sortia volant per la finestra del despatx del rector, Manuel Albaladejo; el 20 de gener de 1969, la policia matava l'estudiant Enrique Ruano tot i que es va al·legar que s'havia suïcidat llançant-se per una finestra; quatre dies després, es decretaven tres mesos d'estat d'excepció a causa de l'agitació estudiantil derivada d'aquest cas; el 9 de juny, Raimon cantava per segona vegada a l'Olympia de París, un recital que el cantant de Xàtiva va obrir amb "Sobre la pau" ("De vegades la pau / no és més que por"), la seva resposta als "25 años de paz"; la primera setmana de juliol es posava a la venda el primer volum (A/Ami) de la Gran Enciclopèdia Catalana; el 24 de novembre, Duke Ellington i la seva orquestra van fer a Santa Maria del Mar un concret sacre, titulat "Freedom!", amb l'acompanyament de la Coral Sant Jordi dirigida per Oriol Martorell; el primer de desembre obria portes al carrer del Consell de Cent la històrica llibreria Pública, de Joan Ballester i Canals; i uns dies abans de Nadal, Òmnium Cultural va engegar dues campanyes que tindrien un recorregut important: "Català a l'escola" i "Llegiu llibres en català". El 1969 suposa el reflux, ací, de la ventada que havia bufat per París el mes de maig de l'any anterior i va ser, de fet, el moment a partir del qual es pot considerar que comença el deteriorament del règim franquista, la consolidació progressiva d'una resistència interior organitzada i l'aparició dels primers moviments de lluita armada. Aquest llibre recull aquesta història, explicada pels seus protagonistes.
La vida en tota la seva varietat d'aspiracions, de fracassos, de renúncies, de compromisos, de pors, de mentides, de sacrificis, de coratges, d'hipocresies, d'abusos, d'indignitats, de traïcions, de victòries... 1969 fou un any important. El 17 de gener els estudiants varen ocupar el paranimf de la Universitat de Barcelona i poca estona després un bust de Franco sortia volant per la finestra del despatx del rector, Manuel Albaladejo; el 20 de gener de 1969, la policia matava l'estudiant Enrique Ruano tot i que es va al·legar que s'havia suïcidat llançant-se per una finestra; quatre dies després, es decretaven tres mesos d'estat d'excepció a causa de l'agitació estudiantil derivada d'aquest cas; el 9 de juny, Raimon cantava per segona vegada a l'Olympia de París, un recital que el cantant de Xàtiva va obrir amb "Sobre la pau" ("De vegades la pau / no és més que por"), la seva resposta als "25 años de paz"; la primera setmana de juliol es posava a la venda el primer volum (A/Ami) de la Gran Enciclopèdia Catalana; el 24 de novembre, Duke Ellington i la seva orquestra van fer a Santa Maria del Mar un concret sacre, titulat "Freedom!", amb l'acompanyament de la Coral Sant Jordi dirigida per Oriol Martorell; el primer de desembre obria portes al carrer del Consell de Cent la històrica llibreria Pública, de Joan Ballester i Canals; i uns dies abans de Nadal, Òmnium Cultural va engegar dues campanyes que tindrien un recorregut important: "Català a l'escola" i "Llegiu llibres en català". El 1969 suposa el reflux, ací, de la ventada que havia bufat per París el mes de maig de l'any anterior i va ser, de fet, el moment a partir del qual es pot considerar que comença el deteriorament del règim franquista, la consolidació progressiva d'una resistència interior organitzada i l'aparició dels primers moviments de lluita armada. Aquest llibre recull aquesta història, explicada pels seus protagonistes.
March 27, 2023
Al 1969 hi ha una nova generació de joves que, a diferència dels seus pares i avis, decideixen fer front al règim dictatorial i autoritari que es va imposar a les seves vides després de la Guerra civil espanyola.
“1969” és una memòria que fa homenatge als protagonistes d’aquelles protestes i revoltes que van deixar lloc al règim democràtic que es després es va instaurar a finals dels anys 70.
En aquest llibre es barregen testimonis reals amb documents oficials de l’època en els que es descriuen, amb tot tipus de detalls, els esdeveniments i fets que estaven penats durant el franquisme.
M’ha semblat un llibre molt interessant que relata molt bé aquesta història recent, i tot i que de vegades he tingut la sensació que hauria volgut llehir més testimonis en compte dels documents en sí, crec que l’autor ha sapigut complementar-los molt bé per donar-li coherència a allò que volia explicar.
“1969” és una memòria que fa homenatge als protagonistes d’aquelles protestes i revoltes que van deixar lloc al règim democràtic que es després es va instaurar a finals dels anys 70.
En aquest llibre es barregen testimonis reals amb documents oficials de l’època en els que es descriuen, amb tot tipus de detalls, els esdeveniments i fets que estaven penats durant el franquisme.
M’ha semblat un llibre molt interessant que relata molt bé aquesta història recent, i tot i que de vegades he tingut la sensació que hauria volgut llehir més testimonis en compte dels documents en sí, crec que l’autor ha sapigut complementar-los molt bé per donar-li coherència a allò que volia explicar.
November 2, 2025
1969 és un llibre amb un interès doble. En primer lloc, i de manera molt evident, és un llibre d'un gran interès històric, que reuneix en 529 pàgines, incomptables fonts històriques provinents de l'any que el títol indica, i que constitueixen per tant un testimoni valuosíssim de la vida a la Barcelona durant el tardofranquisme. Aquests textos són d'una diversitat immensa, i inclouen, entre moltes altres coses, pamflets polítics, informes de la prefectura de policia, cartes al i del governador de Barcelona, textos de premsa, retalls "didàctics" de la Sección Femenina... i sobretot, moltes entrevistes: des d'activistes de l'extrema esquerra fins a terroristes d'extrema dreta, passant per diversos agents d'esdeveniments de l'època, artistes, futurs polítics... Les entrevistes apareixen sense mencionar el subjecte que parla, i amb prou feines sense editar, constituint una mena de relat oral i polifònic de l'època.
Això ens porta al segon interès del llibre, que és la reflexió que obre sobre la seva pròpia naturalesa. És 1969 una novel·la, o almenys un relat? Cal tenir en compte, en aquest sentit, que l'autor no ha intervingut en els textos (excepte transcrivint les entrevistes), i que de fet els ha deixat en la llengua original en què li han arribat. I si no és una novel·la, en quina categoria l'hauríem de situar? Tampoc es podria dir que el llibre sigui un assaig històric. És lògic que Eduard Márquez aparegui com a autor, i no com a editor, compilador, etc.?
Vaig assistir a la presentació del llibre, i el punt de vista de Márquez és que el llibre sí que és una novel·la –encara que penso que potser seria més precís "artefacte narratiu"–, perquè, encara, que ell no és l'autor dels textos, sí que ha triat disposar-los per crear en el lector un determinat efecte. Això és cert, i a vegades el contrast entre dos textos consecutius apunta clarament cap a la ironia, o la sorpresa i el descobriment, i l'ordenació dels textos també ens fa lliscar d'un bloc temàtic a un altre: de les revoltes estudiantils a la repressió policial; de la repressió policial a l'activitat clandestina; de l'activitat clandestina al rol de la dona; etc.
Aquest és el punt de vista de l'autor, i no ha de ser necessàriament l'únic vàlid. Es podria contraargumentar, per exemple, que disposar i ordenar per aconseguir un determinat efecte és, al cap i a la fi, l'objectiu de tot antòleg. Sí que és veritat que el fet de prescindir de tot paratext i explicació és un recurs estilístic molt potent i, fins on sé, molt original.
En tot cas, crec que no és tan interessant donar una resposta concreta a aquestes preguntes (definir si el llibre és o no és una novel·la), com constatar que 1969 genera aquest debat. Perquè aquest debat evoca, per simetria, el debat sobre la naturalesa de la història. A la pregunta: "és 1969 un relat?", s'hi pot respondre: "i la història, ho és?". Perquè el nostre coneixement de la història ens arriba sempre a través de testimonis que han sigut elegits i disposats de la manera adequada "per crear un determinat efecte". El que 1969 ens mostra, doncs, de manera voluntària o involuntària, és que, fins i tot quan decidim no intervenir en els materials històrics, la mera presentació que en fem ja és una intervenció. Ja ho deien Roland Barthes i Hayden White: la història, al capdavall, és un relat.
Això ens porta al segon interès del llibre, que és la reflexió que obre sobre la seva pròpia naturalesa. És 1969 una novel·la, o almenys un relat? Cal tenir en compte, en aquest sentit, que l'autor no ha intervingut en els textos (excepte transcrivint les entrevistes), i que de fet els ha deixat en la llengua original en què li han arribat. I si no és una novel·la, en quina categoria l'hauríem de situar? Tampoc es podria dir que el llibre sigui un assaig històric. És lògic que Eduard Márquez aparegui com a autor, i no com a editor, compilador, etc.?
Vaig assistir a la presentació del llibre, i el punt de vista de Márquez és que el llibre sí que és una novel·la –encara que penso que potser seria més precís "artefacte narratiu"–, perquè, encara, que ell no és l'autor dels textos, sí que ha triat disposar-los per crear en el lector un determinat efecte. Això és cert, i a vegades el contrast entre dos textos consecutius apunta clarament cap a la ironia, o la sorpresa i el descobriment, i l'ordenació dels textos també ens fa lliscar d'un bloc temàtic a un altre: de les revoltes estudiantils a la repressió policial; de la repressió policial a l'activitat clandestina; de l'activitat clandestina al rol de la dona; etc.
Aquest és el punt de vista de l'autor, i no ha de ser necessàriament l'únic vàlid. Es podria contraargumentar, per exemple, que disposar i ordenar per aconseguir un determinat efecte és, al cap i a la fi, l'objectiu de tot antòleg. Sí que és veritat que el fet de prescindir de tot paratext i explicació és un recurs estilístic molt potent i, fins on sé, molt original.
En tot cas, crec que no és tan interessant donar una resposta concreta a aquestes preguntes (definir si el llibre és o no és una novel·la), com constatar que 1969 genera aquest debat. Perquè aquest debat evoca, per simetria, el debat sobre la naturalesa de la història. A la pregunta: "és 1969 un relat?", s'hi pot respondre: "i la història, ho és?". Perquè el nostre coneixement de la història ens arriba sempre a través de testimonis que han sigut elegits i disposats de la manera adequada "per crear un determinat efecte". El que 1969 ens mostra, doncs, de manera voluntària o involuntària, és que, fins i tot quan decidim no intervenir en els materials històrics, la mera presentació que en fem ja és una intervenció. Ja ho deien Roland Barthes i Hayden White: la història, al capdavall, és un relat.
December 15, 2023
No hi ha narrador
L'autor no jutja, compon.
Novel.la documentada.
Notes informatives : Guardia civil, Secretaria general Jefatura de policia, Direcció general de seguretat, Decret llei, Carta al ministre de governació, Govern civil, convocatoria del batle,
Es combinen amb relats dels testimonis
Ús de la parla de les veus.
Català, castellà i la prosa del franquisme.
Fa fotos des d'un forat del macuto.
Estudiant de classe obrera: comunistes fills de rics.
El cap de personal de la fàbrica.
El que li és igual.
El noi de cabells llargs a la mani de desagravi a la bandera.
La noia va a la mani per estar amb el novio.
"Una catalana que ama España en paz"
" Luchando contra el franquismo se ayud ara al Vietnam."
L' Ana semiburguesa repartint octavetes i anant de porta en porta.
Un pare denuncia el que explica el sacerdot a classe a les nines. Deliciòs
Pag 168 boda:...alto contenido catalanista"
Col.laboradors i confidents...les dones esporàdiques no mantenen la discreció.
Pàg 178 Edicions 62 "explotadores de obreros"
Pàg 199 petardos a les vies del tramvia.
Pàg 212 "Desaparezca de nuestras calles esa clase de mujeres"
Pàg 232 Intercanviant versos de Miguel Hernandez a les cigarretes.
Pàg 238: "...las porterias son concedidas como un favor a gente que demuestran su adhesión al Régimen"
Pàg 277 balls, platja, piscina i seat 600. Tot deshonest.
Pàg 280 prohibició de llibres. Pierre Vilar.
Pàg 292: Noces, "...cantar cançons revolucionàries - No serem moguts -..."
Pàg 298: "...normas de moralidad y buenas costumbres..."
Pàg 320" Ley de 22 de julio por la que se provee lo concerniente a la sucesión en la Jefatura del Estado"
Corrupció franquista: Matesa i Salvat
Pàg 351: Detenció a Menorca per absndonament de la llar. Denuncia dels pares. Convent amb moltes noies embarassades.
Defunció Ho Txi Minh president Vietnam, polític revolucionari.
Pàg 357:
"...Sexe, droga i rock and roll. Una iniciació inoblidable amb el patrocini de l'angel de la guarda".
Pàg 369 L'onze de setembre. Xiruqueros.
Pàg 426 El manicomi de Sta Coloma. Els tractaments i les pallisses als pacients.
Pàg 450 Els sous del "Jefe del Estado y Ministerios... no figuran los gastos o ingresos del Principe don Juan Carlos, Palacio de la Zarzuela Ayudantes civiles i militares, etc..."
Al teatre Romea l'autor reuneix els amics amb un dossier per cada un per ajudar-lo a finalitzar la novel.la.
L'autor no jutja, compon.
Novel.la documentada.
Notes informatives : Guardia civil, Secretaria general Jefatura de policia, Direcció general de seguretat, Decret llei, Carta al ministre de governació, Govern civil, convocatoria del batle,
Es combinen amb relats dels testimonis
Ús de la parla de les veus.
Català, castellà i la prosa del franquisme.
Fa fotos des d'un forat del macuto.
Estudiant de classe obrera: comunistes fills de rics.
El cap de personal de la fàbrica.
El que li és igual.
El noi de cabells llargs a la mani de desagravi a la bandera.
La noia va a la mani per estar amb el novio.
"Una catalana que ama España en paz"
" Luchando contra el franquismo se ayud ara al Vietnam."
L' Ana semiburguesa repartint octavetes i anant de porta en porta.
Un pare denuncia el que explica el sacerdot a classe a les nines. Deliciòs
Pag 168 boda:...alto contenido catalanista"
Col.laboradors i confidents...les dones esporàdiques no mantenen la discreció.
Pàg 178 Edicions 62 "explotadores de obreros"
Pàg 199 petardos a les vies del tramvia.
Pàg 212 "Desaparezca de nuestras calles esa clase de mujeres"
Pàg 232 Intercanviant versos de Miguel Hernandez a les cigarretes.
Pàg 238: "...las porterias son concedidas como un favor a gente que demuestran su adhesión al Régimen"
Pàg 277 balls, platja, piscina i seat 600. Tot deshonest.
Pàg 280 prohibició de llibres. Pierre Vilar.
Pàg 292: Noces, "...cantar cançons revolucionàries - No serem moguts -..."
Pàg 298: "...normas de moralidad y buenas costumbres..."
Pàg 320" Ley de 22 de julio por la que se provee lo concerniente a la sucesión en la Jefatura del Estado"
Corrupció franquista: Matesa i Salvat
Pàg 351: Detenció a Menorca per absndonament de la llar. Denuncia dels pares. Convent amb moltes noies embarassades.
Defunció Ho Txi Minh president Vietnam, polític revolucionari.
Pàg 357:
"...Sexe, droga i rock and roll. Una iniciació inoblidable amb el patrocini de l'angel de la guarda".
Pàg 369 L'onze de setembre. Xiruqueros.
Pàg 426 El manicomi de Sta Coloma. Els tractaments i les pallisses als pacients.
Pàg 450 Els sous del "Jefe del Estado y Ministerios... no figuran los gastos o ingresos del Principe don Juan Carlos, Palacio de la Zarzuela Ayudantes civiles i militares, etc..."
Al teatre Romea l'autor reuneix els amics amb un dossier per cada un per ajudar-lo a finalitzar la novel.la.
January 4, 2024
1969 fue un año inflexivo en el régimen franquista, marca el inicio del declive y la efervescencia de la reacción social a la represión del estado dictatorial que cumplía 30 años en el gobierno.
Esta novela narra a través de documentos oficiales (cartas al gobernador civil, atestados policiales o meros testimonios de protagonistas) los sucesos que marcaron ese inicio del final de la dictadura en la ciudad de Barcelona.
A pesar de que en algunos momentos se hace repetitivo al tirar del mismo tipo de documento que, básicamente, anuncia lo mismo que el anterior (no sé cuántas veces en los informes policiales sobre el estado de la situación se dice que se prevé tranquilidad hasta octubre), resulta una lectura sencilla y curiosa a la vez. Saber qué cómo era aquella Barcelona de hace más de medio siglo, cómo reaccionaba a la represión, cómo las primeras generaciones que no habían vivido la guerra civil reclamaban un sitio a través de la contestación y la demanda de la libertad.
Un mosaico de voces para mostrar la "historia" de un año 1969, coordinadas por una voz narrativa inexistente, la del escritor que parece no mostrarse en ningún momento como haría cualquier buen director de cine que no guste de los cameos.
Desde estudiantes que invaden el despacho del rector de la universidad para defenestrar el busto de Franco, pasando por anarquistas que incendian tranvías con cócteles molotov o excursionistas que a través del conocimiento del territorio reclaman su identidad nacional y llegando hasta jóvenes falangistas que no comulgan con un régimen que consideran blando en su inmovilismo.
Como decía un mosaico que da una buena medida de lo que debió ser aquel año, de cómo era aquella Barcelona gris del final del franquismo.
Esta novela narra a través de documentos oficiales (cartas al gobernador civil, atestados policiales o meros testimonios de protagonistas) los sucesos que marcaron ese inicio del final de la dictadura en la ciudad de Barcelona.
A pesar de que en algunos momentos se hace repetitivo al tirar del mismo tipo de documento que, básicamente, anuncia lo mismo que el anterior (no sé cuántas veces en los informes policiales sobre el estado de la situación se dice que se prevé tranquilidad hasta octubre), resulta una lectura sencilla y curiosa a la vez. Saber qué cómo era aquella Barcelona de hace más de medio siglo, cómo reaccionaba a la represión, cómo las primeras generaciones que no habían vivido la guerra civil reclamaban un sitio a través de la contestación y la demanda de la libertad.
Un mosaico de voces para mostrar la "historia" de un año 1969, coordinadas por una voz narrativa inexistente, la del escritor que parece no mostrarse en ningún momento como haría cualquier buen director de cine que no guste de los cameos.
Desde estudiantes que invaden el despacho del rector de la universidad para defenestrar el busto de Franco, pasando por anarquistas que incendian tranvías con cócteles molotov o excursionistas que a través del conocimiento del territorio reclaman su identidad nacional y llegando hasta jóvenes falangistas que no comulgan con un régimen que consideran blando en su inmovilismo.
Como decía un mosaico que da una buena medida de lo que debió ser aquel año, de cómo era aquella Barcelona gris del final del franquismo.
April 18, 2023
Després de diversos anys sense publicar res, Eduard Márquez torna al panorama literari amb una proposta ben interessant: s'ha proposat novel·lar tota la Transició espanyola i ha decidit començar per l'any 1969. Un any marcat per diversos esdeveniments i atacs contra el règim franquista i un any que esdevé el principi del final de Franco.
El llibre està compost pel testimoni de diversos personatges que provenen d'àmbits i d'ideologies diverses: alguns són favorables al règim, però també hi ha obrers, personatges marxistes-leninistes, militants del PSUC, de comissions obreres, etc. Els seus testimonis, al seu torn, s'alternen amb una gran varietat de documents de l'època, des d'octavetes sindicals i atestats policials a comunicats eclesiàstics. D'entrada tot plegat pot semblar una mica confús i desconcertant, però a poc a poc tot es va posant a lloc i totes les peces van encaixant. Se nota que l'autor ha duit a terme una gran tasca de documentació.
A grans trets puc dir que m'ha agradat força la proposta. No obstant això, no puc estar-me de comentar-vos dos aspectes que m'han molestat molt:
1. Quasi tres quartes part del llibre són en castellà. Puc entendre que quan reprodueix documents de l'època sigui així per tal de fer-ho més fidel, però tenint en compte que es tracta d'un llibre en català publicat per una editorial catalana és massa. Si volgués llegir el llibre en castellà, agafaria aquesta versió. Encara més, dubt que en la versió en castellà hi hagi els testimonis catalans, per tant, és un punt negatiu.
2. Algunes parts en català són aberrants, plenes de castellanismes i de faltes ortogràfiques (Exemples: tinc que, donar-lis, abucheos, etc.). Se suposa que és per reflectir la parla, però això es pot fer d'altres maneres sense caure en tot això.
El llibre està compost pel testimoni de diversos personatges que provenen d'àmbits i d'ideologies diverses: alguns són favorables al règim, però també hi ha obrers, personatges marxistes-leninistes, militants del PSUC, de comissions obreres, etc. Els seus testimonis, al seu torn, s'alternen amb una gran varietat de documents de l'època, des d'octavetes sindicals i atestats policials a comunicats eclesiàstics. D'entrada tot plegat pot semblar una mica confús i desconcertant, però a poc a poc tot es va posant a lloc i totes les peces van encaixant. Se nota que l'autor ha duit a terme una gran tasca de documentació.
A grans trets puc dir que m'ha agradat força la proposta. No obstant això, no puc estar-me de comentar-vos dos aspectes que m'han molestat molt:
1. Quasi tres quartes part del llibre són en castellà. Puc entendre que quan reprodueix documents de l'època sigui així per tal de fer-ho més fidel, però tenint en compte que es tracta d'un llibre en català publicat per una editorial catalana és massa. Si volgués llegir el llibre en castellà, agafaria aquesta versió. Encara més, dubt que en la versió en castellà hi hagi els testimonis catalans, per tant, és un punt negatiu.
2. Algunes parts en català són aberrants, plenes de castellanismes i de faltes ortogràfiques (Exemples: tinc que, donar-lis, abucheos, etc.). Se suposa que és per reflectir la parla, però això es pot fer d'altres maneres sense caure en tot això.
June 22, 2024
L'he acabat ara mateix. És un treball espectacular, d'una enorme magnitud. No hi ha relat. És un mosaic de testimonis i documents de diversa mena que, al final, permeten tenir la imatge completa de 1969, des de la lluita antifranquista i alguns antisistema, i de l'ofec del règim. Va fluint, a poc a poc, com el naixement d'un torrent amb múltiples sorgències, i cadascuna contribueix al cabal final. Es llegeix bé, però a voltes és durillo comprovar fins a quin punt el franquisme era a tot arreu i fins on arribava. Es Alexièvitx evolucionat en narrador mediterrani. Si ella és un dens pa de màquina, Márquez és un flonjo i esponjós pa de pessic. Amb històries equivalents, de bèsties. Brutal! Molt recomanable.
September 6, 2025
És el llibre més autèntic que he llegit sobre el final del franquisme. És el primer llibre on em sento identificada i on s'exposen idees, sentiments, confusions, il.lusions, lluita, equivocacions, valentia, etc. tot un garbell de sentiments i d'accions que han conformat la nostra vida. Gràcies Eduard.
November 2, 2023
No us espanteu davant la gosadia formal de '1969', d'Eduard Màrquez (L'Altra Editorial): una impressionant novel·la documental sobre la Barcelona de la transició, a partir d'un recull de textos i veus reals sense narrador) és llegeix bé i és molt interessant... i reveladora!
December 19, 2022
llibre curiós. En l'edició en català hi ha més de mig llibre escrit en castellà. Pensava que em cansaria de seguida i he llegit més enllà de les 3/4 parts. No és una novel·la.
December 2, 2023
Treball molt interessant i detallat, no havia llegit res d'aquest autor i m'ha sorprès.
March 27, 2024
Un llibre d’obligar a lectura
Displaying 1 - 13 of 13 reviews