En aquest llibre trobareu les vint-i-vuit vinyetes de Ramon Casas, amb rodolins de Gabriel Alomar, que van acompanyar L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, una de les obres més importants del Modernisme català. Gràcies a la tasca de recerca i preservació de Marià Casas, que en conserva elsgravats originals, avui podem gaudir de les il·lustracions amb tota l'esplendor del dia que es van estampar per primera vegada. El llibre compta amb una introducció del Dr. Magí Sunyer, professor de literatura catalana a la URV.
Aquí Rusiñol ja s'havia deixat de prendre's a si mateix seriosament i es torna irònic amb aquells postulats que havia defensat tan estrictament a "L'alegria que passa" i altres obres. Després de parodiar a la burgesia menestral de Barcelona, tan prosaica, subratlla (fins a l'avorriment) la idea que traspassa tota l'obra: que sense els diners de la burgesia no existiria l'artista i que sense l'artista la vida del burgès (i la de tothom) seria molt ensopida. Des del meu punt de vista, és entretinguda, però un xic descompensada. L'aparició del Ramonet-artista és sobtada, amb l'únic objectiu de presentar-nos la tesi clarament quan està a punt d'acabar l'obra, no fos cas que ens n'anéssim sense entendre què volia dir amb tot plegat.
No m ha gustado mucho, la vda. También pq no le he prestado mucha atención, pero la verdad es q no sé ni pa q lo cogi d la biblioteca. Me creía única y diferente o algo ns q tonta.
procés conceptual una mica repetitiu al llarg de la història. es recalca molt el rol principal que prenen els comerciants de l'època com ara l'Estevet, entenc l'importància històrica pels fets que es reflexen, però no deixa de fer-se una mica pesat. descripcions molt riques en quant el llenguatge i escriptura emprades, vull fer menció a la bellesa del llenguatge col·loquial de l'època. final molt fluix, sento que en alguns tòpics de l'obra s'ha extès molt i en d'altres s'hi ha passejat per complet.
Exercici de lectura d'un dels clàssics de la literatura catalana. Lectura molt interessant pel context històric, en una Barcelona en transformació i on topen les visions burgesa i artística del món. Retrat sarcàstic del botiguer català ben aconseguit, particularment les seves topades amb un món canviant al qual no es pot acostumar ni adaptar-s'hi. Interessant també l'edició en català pre-fabrià, ple de castellanismes, el català que, en certa manera, es parla encara avui en dia.
Gran obra teatral, la verdad es que me ha sorprendido mucho y para bien. Me extraña que no la hubiera leído, pero es que ni tan siquiera la conocía, no se, la verdad es que es uno de esos libros que en teoría has de conocer desde el bachillerato, pero no, no lo conocía. Por eso quizás me ha gustado tanto. Sí, es un tema universal, sí, se habrá contado la misma historia cientos de veces, pero Rosiñol la cuenta de forma muy pragmática, sin vueltas, directo al contrapunto de las dos personalidades o las dos formas de entender la vida. Me gustará verla representada en el teatro.
Era l'home neutre, el senyor Esteve, el símbol de la classe neutra, la Classe. Conservador per intints, per educació i per fets, era l'home d'ordre en tot i per tot: ordre en el riure, ordre en el menjar, ordre en estimar els fills i la dona, ordre en el viure, en el morir, i fins ordre en l'altra vida. Era l'home del ben entès: ben entesa la llibertat, la família, la guerra, la pau, i fins i tot lo que no entenia ho volia ben entès; era l'home de la mida: goig amb mida, plors amb mida, amistat amb mida, fe amb mida, caritat amb mida, tot amb mida i amb mitja cana; amb la maleïda mitja cana que ha dignificat l'egoisme des que l'egoisme pren mides.
Obra de costums d'una Catalunya obrera i treballadora focalitzada en una familia de mitjans del s. XIX fins a principis del s.XX on el negoci familiar fa de timó i, sovint, d'ancla.
Pel que fa al discurs lingüístic, m'han agradat les metàfores vers les fulles i com han anat pràcticament a la par amb l'evolució dels personatges. Tanmateix, no trobo que sigui una obra que guanyi gaire llegida. Si més no, és cert que es poden veure pincedalles d'en Santiago Rusiñol com a pintor (en comptes d'escenes, hi ha "quadres"; i, a més, la pintura cobra importància en un d'aquests quadres). Hagués agraït de cor que la portada d'aquesta obra fos il·lustrada pel propi pintor-dramaturg, però ja és bona la de Gustave Caillebotte.
No voldria ignorar el fet que els primers tres actes són molt semblants a la pel·lícula The Shop Around The Corner, protagonitzada pel Jimmy Stewart i la Margaret Sullavan... la qual recomano encaridament!
L'auca del senyor Esteve és una obra teatral emblemàtica del modernisme català que narra la història d'una família de botiguers barcelonins, centrant-se en la figura del senyor Esteve, representant de la burgesia tradicional. La trama explora el conflicte generacional entre el pragmatisme comercial del pare i les aspiracions artístiques del fill, Ramonet, qui rebutja seguir la tradició familiar. A través d'un estil irònic i alhora afectuós, Santiago Rusiñol critica les tensions entre els valors burgesos i l'art, tot retratant amb tendresa l'evolució de la societat catalana de principis del segle XX.
>> Lectura amena, àgil, propera, lògicament. Tots tenim Esteves a prop, i a vegades, fins i tot nosaltres mateixos tenim el perill de caure en la seva miopia.
Està molt bé, però me'l van vendre com un llibre que parlava de la lluita entre el negoci i l'art, la família i la vocació, i es parla durant dos minuts als últims capítols i no es dóna cap resultat a la discussió que l'Esteve mor. Rusiñol és el meu autor preferit i amb aquest llibre es confirma el meu amor per ell, però no crec realment que la baralla amb el fill pel que es vol dedicar sigui el gran missatge, sinó simplement un d'ells. La metàfora de la vida de l'Esteve amb el negoci de La Puntual i com la botiga evoluciona mentre l'Esteve creix i mor amb ell és per mi una de les coses que fa que aquesta sigui una de les millors obres mai escrites. Mereix ser realment un llibre amb tanta fama a la literatura catalana.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Obra brillant que narra la vida de la petita burgesia catalana a finals del segle XIX principis del XX. Comença de manera còmica, amb frases que m'han fet riure de veritat. Evoluciona presentant la contraposició dels botiguers que la seva única passió és la botiga amb la dels artistes que veuen la vida plena d'art i bellesa. Finalitza amb escenes molt teatrals pròpies d'una tragèdia. L'evolució de la història, que no dels personatges, reflecteix la Catalunya d'aquell moment i la vida de la classe neutre d'una manera magistral, deixant espai a la comèdia i la tragèdia.
El vaig llegir per primera vegada a l'institut i una segona vegada a la carrera. Aquesta tercera lectura encara m'ha fet gaudir-la més. Quines expressions que fa servir Rusiñol! Quin estil més treballat i planer alhora! I els tocs d'humor constants acaben d'arredonir una obra que és un dels nostres clàssics que més m'agraden.
Una història molt catalana i un caràcter molt reconeixible. Crec que la veu narrativa i el ritme ràpid de capítols breus són els seus encerts més grans.
El principi em va costar una mica, ja que semblava que no arrancaria mai, però la vida de l'Estevet comença molt lenta i acaba passant corrents, com la vida mateixa. M'agrada molt el fet de que en Ramonet és la biografia del jove Rusiñol. La vaig acabar gaudint molt, l'auca.
Bueno... lectura para el instituto, así que lo leído básicamente por obligación, lo cual ha causado que no lo disfrutase mucho ni me esfuerce en reflexionar sobre él. Podría decir que me ha aburrido, pero no ha resultado un sufrimiento y me ha gustado Ramonet.
Amb una escriptura simpatiquíssima i una trama transgeneracional bastant lleugera, en aquestes pàgines hi vaig trobar possiblement el que per mi son uns dels diàlegs més colpidors i profunds de la literatura catalana. Una apassionant reflexió sobre la relació entre pares i fills.