What do you think?
Rate this book
Sol, i de dol. Les irreals omegues. Onze Nadals i un Cap d'Any
176 pages, Mass Market Paperback
Published February 7, 2018
2 people are currently reading
4 people want to read
About the author
J.V. Foix
61 books11 followersJ.V. Foix (1893-1987). Neix a Sarrià. Comença la carrera de dret, però l'abandona per la seva vocació literària. El 1917, Joaquim Folguera l'incorpora a La Revista, i l'any següent és director de Trossos, que havia fundat J. M. Junoy.
El 1927 publica Gertrudis i el 1932 KRTU, dos llibres de prosa poemàtica que formen part integrant d'un extens diari que Foix data el 1918. Quan La Publicitat és catalanista, en dirigeix la secció literària i hi col·labora diàriament amb el pseudònim Focius.
Després d'un llarg període de silenci, l'any 1947 apareix la seva primera obra poètica Sol, i de dol, que havia estat impresa el 1936. Foix combina la tradició humanística catalana amb els corrents literaris més nous, que adapta amb una originalitat singular. S'autodefineix com "un investigador en poesia". La seva actitud la resumeix ell mateix amb el conegut vers "M'exalta el nou i m'enamora el vell".
Foix publica poesia molt tardanament. De fet, la difusió del poeta no comença fins a la dècada de 1950. Gimferrer considera Sol, i de dol (una col·lecció que consta de setanta sonets dividits en cinc seccions) "un dels grans llibres de la poesia catalana moderna". Combinació de poesia doctrinal, didàctica i de meditació sobre el món, l'autor hi presenta el seu ideal artístic: "L'equilibri, suprem, classicista".
El 1956 publica Del diari 1918, una continuació de Gertrudis o KRTU, però, al mateix temps, una evolució pel que fa a la concepció filosòfica del món o a les idees del poeta. A partir d'aquest moment comença a publicar amb regularitat poemes diversos i proses poètiques. El seu últim llibre és Cròniques d'ultrason, de poemes prosa, publicat el 1985. Mor a casa el 29 de gener de 1987, l'endemà del seu 94è aniversari.
El 1927 publica Gertrudis i el 1932 KRTU, dos llibres de prosa poemàtica que formen part integrant d'un extens diari que Foix data el 1918. Quan La Publicitat és catalanista, en dirigeix la secció literària i hi col·labora diàriament amb el pseudònim Focius.
Després d'un llarg període de silenci, l'any 1947 apareix la seva primera obra poètica Sol, i de dol, que havia estat impresa el 1936. Foix combina la tradició humanística catalana amb els corrents literaris més nous, que adapta amb una originalitat singular. S'autodefineix com "un investigador en poesia". La seva actitud la resumeix ell mateix amb el conegut vers "M'exalta el nou i m'enamora el vell".
Foix publica poesia molt tardanament. De fet, la difusió del poeta no comença fins a la dècada de 1950. Gimferrer considera Sol, i de dol (una col·lecció que consta de setanta sonets dividits en cinc seccions) "un dels grans llibres de la poesia catalana moderna". Combinació de poesia doctrinal, didàctica i de meditació sobre el món, l'autor hi presenta el seu ideal artístic: "L'equilibri, suprem, classicista".
El 1956 publica Del diari 1918, una continuació de Gertrudis o KRTU, però, al mateix temps, una evolució pel que fa a la concepció filosòfica del món o a les idees del poeta. A partir d'aquest moment comença a publicar amb regularitat poemes diversos i proses poètiques. El seu últim llibre és Cròniques d'ultrason, de poemes prosa, publicat el 1985. Mor a casa el 29 de gener de 1987, l'endemà del seu 94è aniversari.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
September 30, 2025
No encertaria a dir res de la críptica poesia de Foix que li fes justícia. Els seus versos necessiten més de cinc i de deu lectures, però cadascuna d’elles val la pena pel reguitzell de nous significats que hi podem trobar cada vegada. Aquest recull de ressonàncies trobadoresques i marchianes és la transcripció en lletra d’una visió del món mística i alhora senzilla, aterrada al sòl però sempre amb el cor desitjós d’espiritualitat, de transcendència.
“Dic:—La mar, és? I tu? ¿I la platjola
on fórem u? I el calabrot, i el bot?
Àvid de cants n’oblit el primer mot.
Sol entre tants i entre tants jo, tu, sola!
Orb entre llums, als segles só present;
sord entre sons, a l’hora d’ara absent.”
“Só, doncs, Adam; i ets Eva! I tenim set,
i allò que olor i palp qui sap si viu,
i ens banyarem tot temps al mateix riu.”
“Quatre colors aparien el món […]
Bru del teu nu i del teu ésser abscon,
Blau de la mar i dels ulls on em mir,
Blanc de l’hostal i, puix que em plau el gir,
L’ardent vermell que el teu llavi difon.
Altre deport no sé, ni vull per mi;
Bàrbars sé els temps i els anys que m’hi fa enclí,
La sang em bull, i el que vull és confús.”
“Amb la mà dins ta mà en tots ulls em mir.”
“En la sopor de l’alta coneixença
Veig Arbre i Fruit, Serpent i Paradís
A les cales secretes dels teus ulls.”
“Dic:—La mar, és? I tu? ¿I la platjola
on fórem u? I el calabrot, i el bot?
Àvid de cants n’oblit el primer mot.
Sol entre tants i entre tants jo, tu, sola!
Orb entre llums, als segles só present;
sord entre sons, a l’hora d’ara absent.”
“Só, doncs, Adam; i ets Eva! I tenim set,
i allò que olor i palp qui sap si viu,
i ens banyarem tot temps al mateix riu.”
“Quatre colors aparien el món […]
Bru del teu nu i del teu ésser abscon,
Blau de la mar i dels ulls on em mir,
Blanc de l’hostal i, puix que em plau el gir,
L’ardent vermell que el teu llavi difon.
Altre deport no sé, ni vull per mi;
Bàrbars sé els temps i els anys que m’hi fa enclí,
La sang em bull, i el que vull és confús.”
“Amb la mà dins ta mà en tots ulls em mir.”
“En la sopor de l’alta coneixença
Veig Arbre i Fruit, Serpent i Paradís
A les cales secretes dels teus ulls.”
Displaying 1 of 1 review