El Massagran és un noi eixerit i enginyós que, amb la col·laboració d'en Pum, el seu gos, planta cara a una bona colla de perills. No és pas un heroi violent, ni tampoc agressiu; sols lluita contra el mal a la seva manera. Té un gran sentit de l'humor i la sort de cara. Les aventures d'en Massagran sempre són exòtiques i plenes d'elements sorprenents que sovint es basen en la manera de parlar dels personatges. Els viatges també en són protagonistes, plens d'escenes fantàstiques i de situacions que permeten que en Massagran demostri el seu tarannà d'heroi positiu.
Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926-2019). Traductor, novel·lista i autor teatral. Novè fill del popular escriptor Josep Maria Folch i Torres, es llicencia en Dret però mai no exerceix d'advocat. Després de treballar per a l'editorial Janés, s'adona que es pot guanyar la vida amb l'ofici de traductor, i es consagra a reescriure llibres d'altri i a escriure'n de propis. La seva carrera malda per assolir un equilibri entre compromís estètic i social; s'adreça a un públic extens i divers, i inclou una obra literària de qualitat, amb prop d'una cinquantena de llibres publicats, especialment novel·les, però també poesia, narració i teatre. Així mateix, és autor de la versió catalana de més de cent cinquanta llibres. Moltes de les seves obres han estat guardonades amb alguns dels principals premis literaris, entre els quals destaquen el Joanot Martorell (La maroma, 1956), el Sant Jordi (La visita, 1964), el Ramon Llull (Sala de miralls, 1982) i el Sant Joan (Testa de vell en bronze, 1997), de novel·la; el Ciutat de Barcelona (Aquesta petita cosa, 1954) i el Joan Santamaria (Cap de setmana damunt l'herba, 1967), de teatre; el Víctor Català (La sala d’espera, 1960), de contes; i el Pere Quart (Manual del perfecte escriptor mediocre, 1991) i el Jaume Maspons (Manual de la perfecta parella mediocre, 2005), d'humor i sàtira. Entre els homenatges i distincions amb què ha estat reconeguda la seva obra, cal destacar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el Doctorat Honoris Causa que li ha atorgat la Universitat Autònoma de Barcelona pel seu treball ingent de traductor.
Introduint el Pablo al món del còmic, començant per un clàssic de la meva infància. No m’he oblidat de posar els llibres que he llegit últimament, es que simplement no he llegit ;(