Escacs de mort

by Eduard Mira González

Felip March, fill bastard del gran poeta Ausiàs March, és el protagonista d'aquesta novel·la, que capbussa el lector en les intrigues de la cort del rei Alfons el Magnànim. A través de les vivències d'aquest personatge real, la trama barreja una potent història de ficció amb un context històric verídic. D'aquesta manera, l'autor ens trasllada al segle xv i construeix, pinzellada a pinzellada, un retaule de l'època més esplendorosa de la Corona d'Aragó. Escacs de mort és una obra coral que recorre València, Nàpols i Flandes, ciutats que van ser escenari de la influència de les societats secretes de l'època, dedicades fins i tot a conspirar contra el rei. Eduard Mira, coneixedor de la figura i el temps d'Ausiàs March, ens acosta a una època mítica del nostre passat a través d'aquesta novel·la que ha merescut el Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa 2009.

512 pages, Paperback

Published May 1, 2010

About the author

EDUARD MIRA (València, 1945), doctor en Geografia i Història i professor durant molts anys en el Departament de Sociologia de la Universitat d’Alacant. Formà part del Col·legi d’Experts en Patrimoni Cultural del Consell d’Europa i fou membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Exercí al llarg de prop de deu anys, com a director de l’Instituto Cervantes a Nàpols i a Brussel·les, i fou comissari de nombroses exposicions internacionals centrades, sobretot, en la tardor de l’Edat Mitjana. Ha publicat articles i capítols sobre arquitectura, geopolítica europea, història i identitat i diversos llibres d’assaig, com De Impura Natione, en col·laboració amb Damià Mollà (premi Joan Fuster 1986, 3i4) i Mediterrànies (premi Ciutat d’Alzira d’assaig 2013, Bromera). En el camp de la ficció, té publicats llibres de narracions i novel·les, com Les tribulacions d’un espia vell (Destino, 2006) i Escacs de mort (premi de narrativa 2010 de la Institució Alfons el Magnànim, Bromera).

Reviews

[Noe Clarx · Rating 5 out of 5]

No he llegit mai Ken Follet ni Ildefonso Falcone, però crec que puc ben afirmar que aquesta novel·la no té absolutament que envejar-los. Una prosa molt immersiva i un context hisòric meticulosament acurat i documentat, tan ben filat que sembla veritat. Una novel·lota ben nostrada.