What do you think?
Rate this book
Els marginats socials en la literatura del grup modernista de Reus
Els marginats socials en la literatura del grup modernista de Reus, constituí originàriament la tesi de llicenciatura de l'autor; va merèixer la màxima qualificació acadèmica d'excel·lent per unanimitat. Magí Sunyer ofereix en el seu estudi una magnífica anàlisi de la ideologia i de les actituds vitals del denominat "grup de ca l'Aladern", de les seves realitzacions i de les seves propostes. El llibre es basa en la lectura, atenta i critica, dels diversos volums publicats pels modernistes reusencs, així com de les seves col·laboracions a la premsa. L'interès del llibre va reblat per la publicació, un forma d'apèndix, d'un exhaustiu repertori dels llibres i articles publicats pels components del grup en la seva etapa reusenca. Tot plegat fa d'aquest treball, com diu el professor Vidal Alcover en el pròleg, "un punt de referència i consulta necessàries a l'hora d'encarar-se amb aquest moment de la història cultural de Catalunya que designam amb el nom de Modernisme."
217 pages, Paperback
Published January 1, 1984
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 of 1 review
May 27, 2024
Vaig llegir aquest llibre perquè el grup del Reus té un rol important en un llibre molt bo "Benvolgut Jaume" d'Enric Herce publicat per Spècula aquest any. Primer vaig buscar en Viquipèdia sobre aquest grup dels autors de Reus perquè no vaig creure que ells van ser reals. Però sí, van existir... Aquest llibre és un dels llibres citat en l'article, però no el vaig agafar en préstec a la biblioteca fins que vaig veure la presentació del llibre a Gigamesh fa unes setmanes passades en YouTube. Enric va mencionar aquest llibre en particular i vaig decidir a llegir-ho.
Un llibre sobre el grup modernista de Reus amb el centre neurològic en una tertúlia de llibreria-impremta "La Regional." El llibre és una mena de reivindicació d'aquests autors i és una obra que intentar fer veure que ells tenen una importància que no ha tingut en compte per no ser ubicat en Barcelona i per la seva ideologia progressista que va contra el conservadorisme del noucentisme, la literatura oficial de La Lliga Regionalista amb autors que són suposadament més fàcils de manar i dominar. L'obre és delimitat per part major en 1890-1911, però té alguns detalls d'abans i després aquests anys. El grup en particular solament van ser junts per uns pocs temps, 1897-1899, però l'autor pensa què pot parlar del grup en un període dels temps més llarg fins a aproximadament el fi del modernisme que l'autor delimitar en 1911 amb la Setmana Tràgica. L'autor considera que són deu autors que tenen una ideologia i estil conjunt: Josep Aladern com el líder i Màrius Ferré, Hortensi Güell, Miquel Ventura, Pere Cavallé, Ròmul Salleres, Joan Puig i Ferreter, Xavier Gambús i Antoni Isern. Van ser de la classe treballadora, i per això són marginats en aquest sentit també. Van ser catalanistes d'esquerra, una mica anarquista i va escriure obres sobre els marginats socials i sobre la classe treballadora amb algunes toques revolucionaris. Van tenir una mena de fascinació amb la mort i un parell van suïcidar. Van tenir alguns plans molts grans per fer una ortografia pròpia, un diari molt gran, un diccionari, uns museus, i grans col·leccions dels llibres en català. Són molt interessants, però és trist que van estar misògins malgrat ser de l'esquerra.
És un llibre amb tres parts i uns apendicles. El primer part del llibre és sobre modernisme en general, la segona sobre els autors en particular i les seves biografies, i la tercera sobre marginats socials en la literatura del grup. Els apendicles són una bibliografia dels articles i llibres del grup que potser són d'interès sobre qui vol llegir les seves obres i tenen accés a aquests llibres i diaris.
El llibre va ser originalment una tesi de llicenciatura de l'autor que va guanyar el segon Premi Xamfrà en 1983 amb la qual era publicat en la col·lecció Escaire de Publicacions del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona [ara és Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona (COAATT)]. No tinc ningú idea si aquest premi existeix ara mateix, però no sembla que sí. No sé quant durava però almenys fins a 1988. Crec dotze llibres es van publicar en la col·lecció Escaire basant en el catàleg del web de COAATT.
Un llibre sobre el grup modernista de Reus amb el centre neurològic en una tertúlia de llibreria-impremta "La Regional." El llibre és una mena de reivindicació d'aquests autors i és una obra que intentar fer veure que ells tenen una importància que no ha tingut en compte per no ser ubicat en Barcelona i per la seva ideologia progressista que va contra el conservadorisme del noucentisme, la literatura oficial de La Lliga Regionalista amb autors que són suposadament més fàcils de manar i dominar. L'obre és delimitat per part major en 1890-1911, però té alguns detalls d'abans i després aquests anys. El grup en particular solament van ser junts per uns pocs temps, 1897-1899, però l'autor pensa què pot parlar del grup en un període dels temps més llarg fins a aproximadament el fi del modernisme que l'autor delimitar en 1911 amb la Setmana Tràgica. L'autor considera que són deu autors que tenen una ideologia i estil conjunt: Josep Aladern com el líder i Màrius Ferré, Hortensi Güell, Miquel Ventura, Pere Cavallé, Ròmul Salleres, Joan Puig i Ferreter, Xavier Gambús i Antoni Isern. Van ser de la classe treballadora, i per això són marginats en aquest sentit també. Van ser catalanistes d'esquerra, una mica anarquista i va escriure obres sobre els marginats socials i sobre la classe treballadora amb algunes toques revolucionaris. Van tenir una mena de fascinació amb la mort i un parell van suïcidar. Van tenir alguns plans molts grans per fer una ortografia pròpia, un diari molt gran, un diccionari, uns museus, i grans col·leccions dels llibres en català. Són molt interessants, però és trist que van estar misògins malgrat ser de l'esquerra.
És un llibre amb tres parts i uns apendicles. El primer part del llibre és sobre modernisme en general, la segona sobre els autors en particular i les seves biografies, i la tercera sobre marginats socials en la literatura del grup. Els apendicles són una bibliografia dels articles i llibres del grup que potser són d'interès sobre qui vol llegir les seves obres i tenen accés a aquests llibres i diaris.
El llibre va ser originalment una tesi de llicenciatura de l'autor que va guanyar el segon Premi Xamfrà en 1983 amb la qual era publicat en la col·lecció Escaire de Publicacions del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona [ara és Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona (COAATT)]. No tinc ningú idea si aquest premi existeix ara mateix, però no sembla que sí. No sé quant durava però almenys fins a 1988. Crec dotze llibres es van publicar en la col·lecció Escaire basant en el catàleg del web de COAATT.
Displaying 1 of 1 review