Marines i boscatges.: Aplec de narracions

by Joaquim Ruyra

Marines i boscatges aplega quinze narracions de diversa vuit impressions basades en records de l`autor, tres fantasies protagonitzades per personatges de llegenda i quatre novel·letes extraordinà "En Garet en l`enramada", "La Fineta", "El rem de trenta-quatre" i "Jacobé". Tot al llarg del volum es deixa sentir el pes de l`experiència personal de l`autor i, sobretot, la presència palpable del paisatge i la vida marinera de Blanes; però, més enllà d`això, el que hi dóna unitat és, sens dubte, la capacitat suggestiva d`un estil de qualitat distingidíssima i sostinguda. Això és el que va convertir Marines i boscatges en un èxit esclatant en el moment de la seva aparició, el 1903, i en va fer el model de prosa literària unànimement reconegut per les primeres generacions d`escriptors del segle xx. El de mar i el de muntanya, es manifesten clarament en el títol i en el contingut de Marines i boscatges, apareguda el 1903 (i convertida, el 1920, en Pinya de rosa).

400 pages, Paperback

First published September 1, 2005

About the author

Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Narrador i prosista. La seva obra cabdal està constituïda per tres reculls de relats: Marines i boscatges (1903), La parada (1919) i Entre flames (1928). També va conrear la poesia, el teatre i la crítica literària. El seu univers literari se centra en el mar i la costa; en concret a Blanes d'on provenia la seva família. Va estudiar a Barcelona la carrera de Dret, que no va arribar a exercir perquè, segons declarava, "exercir la carrera m'hagués impedit d'escriure". Al llarg de 1903 publica els quinze relats de Marines i boscatges en forma de fulletó a la revista Joventut i a partir d'aquell moment es converteix en model narratiu per a les noves generacions. Marines i boscatges va ser reeditada el 1920 amb el títol Pinya de rosa, tot afegint un relat llarg. Conté la novel·la breu "El rem de trenta-quatre", on descriu el naufragi d'una barca de mitjana i on es troben algunes de les descripcions més belles de la natura, comparables a J. Conrad o R. Stevenson. Ruyra és un dels grans contistes moderns del segle XX, també en la línia d'Edgar A. Poe, el seu autor preferit. Destaca per la psicologia de personatges en relats com "La Fineta" i "Jacobé", on revela la visió fatalista del món. També destaca la seva font folklòrica i popular amb relats com "La vetlla dels morts" o "El malcontent".

Reviews

[Alba Romanyà · Rating 5 out of 5]

Fantàstic, en Ruyra. Era el preferit de la iaia.

[Alícia · Rating 4 out of 5]

És preciós, entres tant dins ses narracions que les vius i veus. Un gran descobriment, en Ruyra.

[Alcedo atthis · Rating 2 out of 5]

Llegeixo Ruyra amb la voluntat de fer un recorregut per algunes obres antològiques de la literatura catalana contemporània, una mica inspirat pel Club Tàndem. És el primer. Ho faig a través d’una edició estranya de “Marines i boscatges” del Grup 62, dins la col·lecció Nova Biblioteca Selecta. És avorrit i feixuc pel to i el llenguatge arcaic (Ruyra és un home antic) i alhora interessant i desitjable per la profunditat de les descripcions i la capacitat d’evocació del paisatge marítim i la vida costanera. Em fatiga enfrontar-me a un altre recull de textos curts. M’ha complagut descobrir l’origen de la frase “Però l'encís ja s'és realitzat. Ja ni temporals ni penalitats de cap mena podran destruir en el seu cor l'afició a la vida marinera”. També en la lectura paral•lela amb “El quadern gris” de Pla ha sigut bona casualitat descobrir-lo comentant a Ruyra mentre el llegia. M’interessa l’admiració de Pla i de Ferrater cap a ell. Els capítols que més m’han interessat són “Mar de llamp”, “Les Senyoretes del Mar”, “La Xucladora” i “La Fineta”. He abandonat abans d’arribar al final, fart de la literatura fragmentària que recopila relats independents. Deixo a la meitat la novel·leta “El rem de trenta-quatre” i queda pendent també “Jacobé”. Massa feixuga la vibra antiquada.

[Neus Urpí · Rating 4 out of 5]

«I torna a riure i a mirar-me amb una berganteria trastornadora. He reparat que té els ullals fins i punxeguts, però li escauen [...] Sembla mentida que un ser tan hermós pugui tenir el cor de fera. Ah!, ja fan bé d’enramar amb llor beneït les proes dels llaguts!»