Una novel·la addictiva, senzilla però profunda alhora. Diu la Clara que quan el Guim la va deixar, algunes setmanes abans de fer divuit anys, ho va fer perquè tenia ganes de fer coses, de viure la vida. Que no sabia, que no podia saber, que només sis mesos després es quedaria tetraplègic en un accident de moto i que seria ella qui viuria la vida que ell s'havia imaginat. Diu que la del Guim va acabar sent una vida totalment diferent. Una on tot allò que anhelava eren coses que no podria tornar a fer o a tenir mai. O això era el que els altres li deien. La llista de les coses impossibles és la història de la Clara i del Guim. Una història de somnis i de realitats, de desitjos i de ferides. Una història d'amor i de vida. PREMI CARLEMANY PER AL FOMENT DE LA LECTURA Votat per noies i nois d'entre catorze i setze anys
Sempre acabem tornant als llocs on hem estat feliços i també hi ha persones que son casa. Amics o amors “cactus” que no cal regar-los gaire, sempre aguanten. I la Clara i en Guim tenen això: un primer amor d’aquells que resisteixen a les coses més difícils. El llibre és una muntanya russa emocional, amb capítols curts i ideal per adolescents. No és el típic llibre “from friends to lovers” perquè la seva història està marcada per l’accident de moto que pateix en Guim. És un relat més intens, cru, escrit amb molta sensibilitat i que transmet de manera fàcil vivències molt difícils. Perquè la tetraplegia és la veritable protagonista del relat i la llista de les coses que semblaven impossibles, potser no ho seran tant. Us el recomano molt, és de lectura fàcil i un cop el comences no pots parar.
La llista de les coses impossibles • (Col·laboració) 4/5⭐
Quan la Laura Gonzalvo em va proposar establir una col·laboració em va fer molt contenta. M'havia mirat el llibre i me l'havia guardat a la llista de llibres que vull llegir. Per tant, em va ser un gran regal.
La portada és preciosa. El títol molt suggerent.
Aquesta novel·la ens parla del vincle de la Clara i en Guim, en Guim i la Clara.
A setze anys, amb els primers amors, la Clara i en Guim s'estrenen. Tot és perfecte fins que ell la deixa, perquè vol volar. Un accident de moto, però, capgirarà els plans d'en Guim, que queda tetraplègic. Durant anys aprenen a viure amb aquesta nova realitat. La Clara vola, aprèn, viatja, descobreix... I en Guim també, però sempre emmarcat per la seva nova realitat.
Una història d'amor i desamor. De sotracs i de vida. Molt ben escrita. Dura, però emocionant i tendre alhora. Lleugera, passa de pressa i és molt amena.
M'ha agradat molt. Considero que abans de llegir-la és important saber una mica d'història personal de l'escriptora. Que ha viscut la tetraplegia de prop i que -d'alguna manera- aquesta és també la seva història.
Punyent. D'aquelles històries que sacsegen. Però plena d'esperança i dolçor.
Primer de tot volia fer un disclaimer: no és un llibre juvenil, és un llibre sobre joves.
El Guim i la Clara són parella a l'institut, però ell la deixa abans de la universitat per poder conèixer noves coses. Mesos després el Guim pateix un accident de moto que el deixarà tetraplègic.
La novel·la acompanya la Clara i el Guim durant 6 anys, d'ençà que deixen l'institut. Són aquells anys els primers de 'llibertat' i responsabilitat, en el que experimenten i aprenen qui són i què volen. 6 anys en què van orbitant l'un al voltant de l'altre sense ajuntar-se ni separar-se mai del tot.
Vaig treballar amb la Laura gairebé 3 anys a Batec, una empresa de motocicletes per cadires de rodes. Així que ja tenia experiència amb el món de les lesions medul·lars. I aquest llibre m'ha semblat perfecte per endinsar-nos en aquest món, normalitzant la situació i explicant què passa quan una persona pateix una lesió medul·lar.
M'ha tingut amb la llàgrima a punt de caure tota l'estona (i alguna ha caigut). No per tristesa, sinó per la tendresa amb què la Laura ens explica aquesta història.
"Que hi havia la possibilitat, per remota que fos, que, qualsevol dia, en qualsevol moment, a qualsevol lloc, el destí fes que ens tornéssim a trobar."
Us imagineu d’un dia per l’altre quedar-vos tetraplègics i haver de passar tota la vostra vida en una cadira de rodes? Amb tots els límits que comporta i sense poder fer tot el que vulguis? Això és el que li succeeix al Guim amb un accident de moto.
Laura Gonzalvo ens endinsa en la història de la Clara i del Guim. Una història d’amor i d’amistat, una història fictícia, però que pot ser ben real actualment. Des de la veu de la Clara coneixerem tot el que viu el Guim: les conseqüències de ser tetraplègic que ha d’afrontar per poder fer les coses que vol i amb certa autonomia.
«La llista de les coses impossibles» és una novel·la sobre resiliència, valentia, coratge, adaptació, molta paciència i força de voluntat. Una d’aquelles novel·les que passa a formar part del teu cor i que no cau en l’oblit.
Admiro moltíssim a la Laura per ser capaç d’escriure aquesta novel·la d’autoficció, basada en fets reals, una novel·la que ens fa pensar i recapacitar sobre tot el que podem fer i, sobretot, que ens ensenya que sempre hi ha llum en la foscor i hem de trobar aquest raig de llum per aferrar-nos per aconseguir el que volem, com fa el Guim.
La llista de les coses impossibles és una novel·la que fa entrar la Laura Gonzalvo a la llista d'escriptores publicades i premiades per la porta grossa. És una obra teixida al detall. Cada paraula ha estat pensada i seleccionada, com els ingredients d'una recepta, perquè l'assaborim bocí a bocí. És addictiva i profunda. Una novel·la que parla de l'amor, però sobretot de la vida. Gràcies per compartir la teva història!
Em van encantar els personatges i el ritme de la novel.la. Amena, àgil i propera, és una història dura i tendra a parts iguals. L'autora te l'explica com si estéssiu prenent un cafè, amb les amigues de sempre... Un cop comences, no pots parar.
Records d'una època que marquen les persones que serem després. La història del Guim es corprenedora i inspiradora, la de la Clara real i honesta. Una lectura imprescindible per a totes les edats.
He anat llegint aquest llibre a estones passades en diferents biblioteques. Per això he trigat tant. Està escrit amb capítols molt curts i molt dinàmics i això permet aquesta manera de llegir-lo, sense perdre el fil del relat. Sense voler-ho, mentre el llegia m'anava posicionant en una part de la història que no ha coincidit amb la decisió de l'autora, però també m'està bé la seva tria, té tot el sentit i sens dubte és millor que la meva. Jo soc més egoista.