Nécessité de faire un bon accueil aux femmes étrangères

by Flora Tristan, Élodie Serna (Preface)

Flora Tristan, qui porte la voix des exclus du monde tant elle concentra sur elle tous les malheurs possibles, est l'une des mères du féminisme moderne. Un féminisme concret, pratique, comme en témoigne ce texte de 1835 qui prône l'entraide parmi les femmes.

96 pages, Paperback

Published October 5, 2022

About the author

Flore Celestine Thérèse Henriette Tristán y Moscoso better known as Flora Tristan was a French-Peruvian socialist writer and activist. She made important contributions to early feminist theory, and argued that the progress of women's rights was directly related with the progress of the working class. Her theories had a trong influence on Karl Marx, Friedrich Engels and Charles Fourier. She wrote several works, the best known of which are Peregrinations of a Pariah (1838), Promenades in London (1840), and The Workers' Union (1843).

Tristan was also the grandmother of the painter Paul Gauguin.

Reviews

[abril torrelles]

la flora tenia moltes ganes de canviar el món!
passatge que m'ha agradat. "en una paraula, seguirem amb l'ardor de l'esperit de la nostra Societat, que només tindrà una finalitat, un sol i únic objectiu: millorar la sort de les dones estrangeres.
ara podré respondre a totes les persones que objectaran que és impossible fer tot el que ens proposem, perquè per tot arreu, i principalment a parís, hi ha moltes dones soles i estrangeres que no són dones 'com cal', i ¿com preteneu, preguntaran, que la 'bona societat admdti aquestes dones'?
si no tinguéssim un marc mental tan estret, podríem discutir aquesta qüestió en la seva generalitat amb la seva dimensió física i moral. em resultaria fàcil demostrar que gairebé sempre la causa que produeix el mal es troba en la mateixa societat, més que en l'individu que el comet."
(...)
un altre passatge xulet. "siguem filàntrops i alleugerim les dones, perquè elles són la poesia, l'art dins el gènere humà, i sense poesia, sense art, res no pot ser perfecte. no és la nostra intenció, ni de lluny, somniar una vida purament metafísica; però l'home és un ésser a la vegada físic i moral, i només serà feliç su es comporta segons les necessitats que marca la seva doble natura."

[Anna Sugrañes Baget]

Nascuda a Paris el 1803 de mare francesa i pare peruà, va viatjar sola; primer a Anglaterra per fugir del marit, després al Perú per reclamar l'herència del seu pare. La seva experiència com a dona sola i pobra que es mou pel món , la va empènyer a escriure aquest llibre per denunciar la situació de les dones estrangeres i exposar la seva idea per a la creació d'un entramat d'associacions que vetlli per elles.
Divideix el llibre en dues parts, una per parlar de com és arribar a un país sent dona, pobra i estant sola. L'altra dedicada als estatuts i normes de funcionament de l'associació per a dones estrangeres. A més aquesta edició inclou una recomanació de títols per saber més coses sobre l'autora i la seva filosofia i un apartat on s'explica la història de l'editorial.
Pràcticament des del començament l'he imaginada pujada a una tarima exaltant les masses; a vegades apassionada, amb exclamacions, dramàtica i roçant l'histrionisme, a vegades, amb un to més calmat apel·lant a la solidaritat i generositat de la humanitat amb referències a la virtut i a fer el bé que em recordaven més a la tribuna d'un pastor. Però la intenció era la mateixa: conscienciar la societat sobre el mal tràngol cruel que suposa per a moltes dones viatjar soles.
És considerada una de les precursores del feminisme, una iniciació que es nota en algunes contradiccions en les que cau. Per una part, es queixa dels prejudicis que compliquen que una dona viatji sola i per l'altra es queixa de la falta de pariarcat quan arriba al Perú o comenta la possibilitat de que algunes dones es vulguin aprofitar dels beneficis de l'associació. Unes idees que al principi em van sobtar, però que després vaig veure més clares quan em va venir al cap la imatge d'una dona encorsetada que lluita per desfer-se d'aquest encotillament. S'ha adonat que no és just que s'enfrenti a judicis de valor continuats per haver decidit viatjar sola sent dona i amb pocs recursos, però encara arrossega costums i pensaments de la societat que condemna. S'està traient el corsé però encara la condiciona.
En quan al conjunt d' associacions per a dones estrangeres és un projecte enorme, ideal i utòpic. Crec que és més un reflexe del que a ella li hauria agradat trobar-se quan arribava a un país nou que un projecte amb una viabilitat possible. Ara, és increïble veure com ho tenia tot perfectament pensat des de la manera d'organitzar la junta, a les funcions de l'associació passant per l'eslògan de la mateixa: virtut, prudència i publicitat.
Un llibre petit, i curtet que desconeixia per complet, que he llegit a poc a poc, i tornant enrere, a vegades, d'una autora força desconeguda amb una vida complicada però fascinant. Totalment recomanable si et ve de gust anar coneixent dones rellevants pel feminisme, i per la història en general.
Flora Tristan va ser greument ferida pel dispar d'una pistola que empunyava el seu marit al mig del carrer. Però, va sobreviure, va seguir escrivint i lluitant pels drets de les dones i la gent de classe obrera, i va morir el 1944 de tifus.

[Alba Hzl]

Flora Tristan argumenta eminentment des de l'humanisme i la moral el deure de solidaritat amb les dones estrangeres. És interessant trobar en un text del s.XIX una proposta (amb estatuts i tot) d'organització per a l'ajut mutu entre i per a dones migrades.
No obstant, el breu text no et permet entendre l'abast de la situació de la dona estrangera a Europa en aquella època, tot i que s'intueix que dista bastant l'actual panorama derivat de la securitització-control, alterització, racisme-explotació en un context de capitalisme global.

[Esther Garrido]

Un referent feminista que desconeixia totalment. Ara estic desitjant llegir més sobre aquesta autora.

[Diana Salazar]

En utilisant la moralité et la doctrine chrétienne, elle lance une société pour aider les étrangers, les hommes et les femmes!

[T O]

Qu'on maudisse ces lourdes préfaces de presque la moitié du livre alors que l'ouvrage n'a même pas encore été lu.

[Àlex]

Flora Tristan escriu un llibre molt personal perquè bàsicament transforma la seva experiència com a dona viatgera solitària a mitjan segle XIX en un assaig. Ens diu que hi ha tres classes de dona que viatgen soles. Les de classe alta, per cultivar l'esperit. Les de classe treballadora. I les que fugen d'una situació deplorable. La diferència entre elles és de classe. Les riques no tenen tantes dificultats com les de classe treballadora, i les que fugen de situacions deplorables encara ho tenen més magre.

Considera que el que ens ha d'empènyer a ajudar les dones estrangeres és la caritat cristiana. De fet, defensa la regla d'or de Jesucrist: "Fes als altres el que voldries que els altres et fessin a tu". Aquesta és una mala justificació perquè un depravat farà als altres coses de depravat perquè així vol que li facin a ell. La regla d'or ha de ser invertida: "No facis als altres el que no voldries que els altres et fessin a tu".

També imagina una societat que ajudi a aquestes dones estrangeres i que està formada per paritat d'homes i dones. I un reglament que comença a dibuixar en aquest volum.