Que passaria si el suïcidi no només fos legal, sinó que estigues regulat pel govern? Imaginat una societat on, enlloc de dedicar els pressupostos sanitaris a prevenir el suïcidi mitjançant ajuda psicològica, fos promoguda i incentivada. Qui en trauria profit?
La Mariló Àlvarez ens parla d’una societat no tant futurista dividida en dos faccions: la que recolze i la que rebutja el suïcidi regulat per l’estat. Ho fa amb el seu estil característic d’humor negre i mala llet punyent. Com ja li hem vist fer en altres històries, domina aquest estil contradictori, polit i brut al mateix temps.
Amb Suïcidis S.A. ens adonem de l’increïble talent d’aquesta autora convertint una trama senzilla en una complexa obra especulativa de novel.la negre distòpica. Va deixant anar la informació que el lector necessita per lligar caps a un ritme meticulós, controlat, accelerant quan toca i sent introspectiu quan cal frenar. Sap donar aire al lector per assimilar el que acaba de llegir. Sap enganxar-lo de nou i arrossegar-lo pel fang per que s’impliqui o rebenti. M’encanta!
Els personatges són sòlids i conseqüents. La Queralt, la que recolze la política de suïcidis regulats per l’estat, cau malament des del principi, distant i condescendent, mentre que els personatges que el rebutgen, son idealistes i molt més empàtics. Però en cap moment son blancs o negres, els personatges que dibuixa l’autora tenen tonalitats multicolors i molt complexos. A més l’autora aconsegueix que el lector mantingui veritables discussions amb els personatges, que s’impliqui.
No deixa indiferent.
El sabor de boca que m’ha deixat Suïcidis, S.A. és de tristesa quan t’adones de la trama real, quan fa aquell gir que et fa adonar-te que t’han manipulat, que t’has volgut deixar manipular, en veritat. La Mariló Àlvarez et fa pensar que no valorem prou la vida. Ni la dels altres ni la nostra. Fins que la perds.
És una magnifica novel.la negra futurista o, millor dit, visionari dramàticament realista.