Després d'anys d'escriure poesia, l'autora rep l'encàrrec d'escriure, en prosa, un text autobiogràfic. Però què podia explicar, ella, de la seva vida, mancada de fets espectaculars i experiències dramàtiques? I des de quina perspectiva podia parlar-ne als 35 anys? Una lectura casual va donar-li la idea d'estructurar el llibre a partir del seu alfabet matern, el ciríl·lic, que té trenta-tres lletres. Cada lletra del ciríl·lic, doncs, representaria una paraula —una paraula russa, escrita en original i en transcripció—, i cada paraula seria un punt de partida per parlar d'un fenomen, un element o una personalitat de la cultura russa. La tria de paraules, deliberadament arbitrària, obeiria només als desitjos de la memòria i la imaginació. Les anècdotes personals hi serien, però només per donar més vida i color a les entrades del diccionari. A poc a poc es va adonar que, si bé no li interessava gaire parlar d'ella, sí que volia fer un homenatge als seus avantpassats i mirar d'entreteixir, d'una manera fragmentària, les seves petites històries particulars amb la història gran del segle XX rus.
Ksénia Diàkonova, rus: Ксения Дьяконова, coneguda habitualment en català com a Xènia Dyakonova (Leningrad, actual Sant Petersburg, 1985) és poeta, traductora, crítica literària i professora d'escriptura. Dyakonova va néixer a Leningrad l'any 1985. L'any 1999 es trasllada a Barcelona, on estudia Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona.
Preciós i interessantíssim aquest recull d'artícles de la Xènia Dyakonova, que serveix per aproximar-se a una cultura esplendorosa i generosa i vital. Estic agraït per aquesta mica de llum en mig del desastre.
Deliciosos relats que et transporten al seu món molt ric en experiències; sembla talment que sentis parlar a l'autora. Jo, que tant sols la conec per les seves classes fora del món acadèmic, continuo seduida per la literatura russa a la qual cosa ella hi ha contribuït amb escreix.
A partir del significat de determinades paraules i d'anècdotes familiars, la Xènia ens ofereix unes pizellades del recorregut vital dels russos durant els darrers 100 anys.
Lletra a lletra de l'alfabet ciríl·lic, va introduint-te dins l'experiència que et vol compartir. Desperta la teva curiositat i l'interés de saber-ne més.
El llibre és un recull d'articles seguint les 33 lletres de l'alfabet cirilic. Cada lletra representa una paraula i cada paraula un punt de partida. N'hi ha de més ben trobats i de menys, però tots són una pinzellada sobre la cultura, les tradicions i la manera de fer russes molt, molt, interessants. A més d'un homenatge a moltes personalitats russes desconegudes al món occidental, als paisatges i ciutats, a la història recent i a la resistència i adaptabilitat del poble rus .
A partir de les lletres de l'alfabet ciríl·lic, que relaciona amb paraules, conceptes, noms... Construeix aquesta sèrie de micro relats/assaigs/cròniques/estampes... que van ser articles per a l'Avenç. Hi ha biografia, molta Rússia i molta literatura, russa. El motiu i estructura em fan pensar en "La Maleta" de Dovlatov. En part i indirectament, són memòries i a vegades la lletra proposada porta a un episodi vital i històric, a un familiar, a un tret cultural rus, a un escriptor, a una lectura, a un music ...Pot funcionar com a esquer per a atraure cap a la immensa literatura russa i obrir portes a moltes altres lectures.
Me ha gustado mucho que vaya mencionando conceptos que ya había explicado anteriormente y viceversa. Se evidencia la pasión de la escritora por la poesía/traducción en la presencia e importancia que le otorga a la fonética/etimología en cada uno de los capítulos. Sobre todo me ha parecido muy interesante (aunque en general no consiga conectar con la poesía demasiado).
Tot i que alguns articles són interessants, la majoria destil·len un fort classisme i intel·lectualisme ranci. Fora de l'exotisme de referències polítiques i artístiques russes, l'estil de l'autora no acaba de ser divulgatiu ni tampoc genuí. Un vull però no puc.
Llibre entretingut si estàs mínimament interessat en la cultura russa de les últimes dècades, més enllà de la política. El punt autobiogràfic enganxa, i el format d'articles curts permet que la lectura sigui ràpida.
A novel idea. The author picked up the letters from the Russian alphabet, chose a word beginning with that letter, and wrote about it. She interspersed family tales, and personal memories with bits of Russian culture and literature in an informative way (I now have some new Russian writers that I absolutely have to try), entertaining, and just a touch bittersweet. Kudos to her!