El passat de la llengua catalana mai s'havia revelat tan viu com ara. Qui més qui menys l'invoca per explicar el que, al seu parer, hauria de ser el present del país. Aquest llibre aprofita l'interès que suscita la història del català i repassa, del Cinc-cents al Vuit-cents, un període en què massa sovint s'ha confós -per mala fe o per ignorància- el silenciament amb el silenci. En aquest assaig d'història cultural, l'autor fa una síntesi àgil i documentada de tres-cents anys llargs i proposa de fer un reconeixement de l'ús del català més enllà dels tòpics que l'han silenciat o de les mixtificacions que se n'han servit sense coneixement de causa.
Breu, fàcil de llegir, però amb informació clara, històrica i remetent a les fonts originals. Bona lectura per ser conscients de com durant segles hi hagut (i encara hi ha) una voluntat marginalitzadora des dels centres de poder espanyols, intentant apartar la nostra llengua de qualsevol ús de prestigi. Malgrat tots aquests intents, ha sobreviscut sobretot gràcies a que la gent no ha deixat de parlar-lo. El català, tot i que ser bandejat de la cultura i el poder, continuava sent la llengua del poble de Catalunya. I això porta també a pensar que ara, tot i les crides a defensar la llengua, les iniciatives d'institucions i governs autonòmics, els incentius a crear cultura en català... el problema precisament està sent que la nostra llengua s'està deixant de parlar al carrer, que el català està deixant de ser la llengua del poble de Catalunya...