Fede, de professió cambrer, mai no havia robat res. Però quan el seu germà, un esquizofrènic de gairebé dos metres, li va exigir que volia un aparell de vídeo, Fede va intuir que s’havia d’espavilar i aconseguir diners com fos. Per això es va atrevir a penetrar en una luxosa casa i robar un secreter ple de joies. L’únic error de l’inexpert lladre va ser entrar al domicili del comissari Garcia, un policia digne de l’antic règim. El comissari, humiliat davant l’opinió pública, decideix encarregar el cas a un personatge que el treu de polleguera però d’eficàcia Toni Butxana, un detectiu al·lèrgic a la policia i a la moral establerta.
Una història ambientada en la València de la transició a la democràcia, en què la línia entre el bé i el mal no coincideix precisament amb la línia que separa la llei de la delinqüència.
D'una petita trama senzilla en surt una de més complexa. Entretingut i retrat de la València dels 80 amb els personatges característics del món de carrer.
Un buen ejemplo de novela negra valenciana de principios de los ochenta. Un ritmo agil y una escritura ágil y sin muchos subterfugios nos mete en aquellos años de democracia aun incpiente y transición en la que un robo en la casa del comisario se mezcla con un ssecuestro, la insrtlaación de una central nuclear, las maniobras de Terra Lliure y otros grupos ...
Entranable el personaje de toni Butxana, un detective que no venderá a los rateros o ladrones de poca monta, pero resolverá los casos. Los trapicheos en la comisaria y la visita a saunas para hombres y algun personaje gay dan una nota de color y mostraba la regularizacion de muchas personas que en el anterior regimen estaban consideradas como peligrosas sociales.
Una novel para recordar aquellos años, o tener una muestra de como era a los que no los vivieron.
Simpàtic i irònic embolic amb forma de novela negra localitzat a la ciutat de València a l'inici de la transició. Història molt ben incrustada a la realitat política de llavors i personatges un pel irregulars i caricaturitzats. És precisament aixó lo que converteix aquesta novel·la en una comèdia negre en lloc d'una novel·la negra més clàsica.
Divertida, àgil i original, una autèntica delícia que es llegeix sola i que presenta un personatge, Butxana, d'allò més interessant en la seva construcció i en el seu tractament.
Reconec que la literatura contemporània valenciana no és lo meu. No arribe a connectar ni amb els personatges ni amb el que es conta. És una llàstima. D'aquesta novel·la he gaudit amb els protagonsites, que entenc que són Fede i Butxana. Sí m'ha agradat con les subtrames convergien en el personatge del detectiu i tot tenia sentit. Però crec que no he arribat a entendre la crítica que fa l'autor de la societat, o sí, però no hi estic massa d'acord. De tota manera, per a mi simplement ha sigut una història entretinguda, divertida en alguns punts, però prou passada de moda; sort que jo entenc que les novel·les s'han d'analitzar tenint en compte l'època en que es varen crear.
Un libro "livianito", entretenido, pero que no aporta mucho más. Bueno para pasar una tarde relajada. Una trama poco creíble con personajes que, siendo simpáticos, me parece muy poco probable encontrarlos en la vida real. Igual creo que leería otro libro de la saga pues... entretiene (y no es necesario ser tonto grave tampoco)
La València dels vuitanta. No sé perquè, però em temo que en allò que és essencial, no ha canviat tant. Veient els líders polítics que han vingut després, es pot afirmar, una vegada més, que la realitat supera la ficció. L'ofici de l'autor és innegable i és per això que ha tingut una vida dedicada a la creació literària. Un dels clàssics per mèrits propis de la literatura catalana.
Després de 'Gràcies per la propina', tenia els meus dubtes sobre si llegir un altre llibre de Torrent. Ara bé, sembla que la sèrie de Butxana no decep. És un relat policíac entretingut i divertit amb una gran representació del llenguatge i de la vida quotidiana a València (amb una crítica directa al període de la transició).
El Torrent més divertit i entretingut, un bon exemple de novel·la negra i crítica social. Recordo quan Butxana deixa el cotxe al carrer un parell de dies i quan torna no el pot treure perquè li han plantat una palmera al davant i una altra al darrera. La febre planta palmeres que va envair Barcelona i València aquells anys vas ser èpica.
Me lo leí en verano, no hice reseña y ya no me acuerdo qué me pareció 😖. Supongo que bien porque le di 4 estrellas. ¡Si me acuerdo de algo editaré la reseña!