Un d'aquests llibres que una es troba -fatalment- de tant en tant, que apilonen paraules, frases, paràgrafs i pàgines, cita rere cita, sense acabar de dir res. Si el títol era cridaner -què ens fan fer, les imatges?-, l'obra és molt sovint profundament avorrida, i els únics fulgors provenen de l'enunciació d'idees d'altres filòsofs, com Benjamin o Foucault. Aquest és, en qualsevol cas, d'aquell tipus de llibres que no desitjaria mai escriure, de la mateixa manera que avorreixo els best sellers romàntics.