El silenci de l'angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo

by Teresa Ibars Chimeno

Guillem Viladot, l’escriptor, l’apotecari, l’indisciplinat urgellenc, des del seu Agramunt natal va ser un home de ruptura i d’avantguarda. Més enllà de les etiquetes de poeta i de narrador amb les quals se l’ha acostumat a classificar, Teresa Ibars ens n’ofereix un retrat des de la seva vessant més psicològica i des del descobriment de l’home que, des de Temps d’Estrena fins al seu darrer alè, va centrar-se, de manera una mica obsessiva, en la recerca del Jo i en la pacificació dels que ell considerava els seus fantasmes.

I això, l’autora ho fa a través de dos canals que corren entremesclant-se entre ells. El primer és el de la correspondència, els originals de narrativa i de poesia, els articles de premsa, les gravacions d’entrevistes, les fotografies i molts altres retalls de la vida de Viladot i que estan recollits en el seu arxiu personal. I el segon és el d’un planter de personatges viladotians i de records de l’autora que mentre juguen entre ells ens permeten passejar per més de quaranta anys de cultura i contracultura.

El llibre es complementa amb fotografies, un llistat de personatges, la descripció de les localitzacions i, fins i tot, una banda sonora per acompanyar-ne la lectura. I per arrodonir-ho, l’autora ens ofereix uns relats que anomena “Distopies viladotianes”, que neixen de la necessitat de posar-se dins la pell de Viladot.

288 pages, Paperback

Published March 17, 2022

About the author

Teresa Ibars Chimeno (Aitona, 1962) és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i especialista en història moderna. Inicialment, la seva investigació es va encaminar cap als diferents aspectes de la marginalitat a la ciutat de Lleida al segle XVII. La delinqüència a la Lleida del Barroc és el seu primer llibre. Posteriorment, com a conseqüència del seu ofici, ha treballat diferents aspectes de la història contemporània.

Reviews

[Joan Roure]

En la commemoració del centenari del naixement de Guillem Viladot, l'escriptora i arxivera Teresa Ibars ens presenta aquesta biografia del geni d'Agramunt que trenca amb els habituals esquemes del gènere. Una gran ocasió d'acostar-nos a l'obra de Viladot d'una manera original. Ibars ens dona a conèixer la seva trajectòria al mateix temps que ens mostra les seves connexions amb personatges pintorescs de la societat cultural de l'època. La d'Aitona ha estat molt temps treballant amb el profús arxiu de Viladot i ara ens lliura aquest llibre que en poc temps ja ha esdevingut imprescindible en l'ambit del coneixement d'un dels autors més importants que ha donat la literatura catalana. Cal destacar també la part final amb les "distopies viladotianes", on la Ibars fa un exercici literari força original i molt ben trobat tot especulant sobre com hagués vist i viscut el d'Agramunt el confinament i de quina manera ho hagués escrit, una petita joia per culminar un molt bona obra.

[Montse]

La primera part del llibre és una genial presentació a Viladot i la seva obra. Encavalcant una cosa amb l'altra magistralment. En canvi, la segona part, a desgrat meu, es presenta uns personatges estrambòtics de Lleida i uns contes de l'autora. Què en una altra obra els hauria trobat una meravella, però potser esperava una biografia de Viladot més acadèmica.

He gaudit la cita: "mai van competir literàriament perquè Vallverdú era el seny i l'ordre i Viladot era un provocador nat. Arribava, opinava i segons com deixava a tothom esventat". Ja que presenta grans mestres de la literatura ponentina. Més anècdotes d'aquestes m'esperava trobar per descobrir el personatge i la intenció de Viladot. En què la seva posició econòmicament benestant li permetia fer el què li donés la gana i omplir-ne tres edificis a Agramunt. Llegir els seus textos, en canvi, el destaca per una sensibilitat i una emoció profunda i contrasta especialment amb les seves escultures mancades de significació. L'autora, a alguna presentació on he anat, comentava que Viladot es negava a anomenar les seves obres perquè així deixava a cadascú inventar-se'n l'explicació, fruint de cada història, perquè llavors sentia l'obra més completa. Com si es tractés de taques de Rorschach. M'entusiasma que no volgués fantasiejar més enllà, que l'obra s'expliqués per si i no per manifestos.

Crec que aquest llibre descriu prou la característica de: Polièdric pel que fa a tots els àmbits que Viladot va tocar, des de farmacèutic a editor, passant per celebrar convencions, poeta, escriptor, lletraferit, escultor, dissenyador... I la de ser perifèric respecte a no casar-se amb cap grupet d'autors, sinó anar tastant de tot per enfortir la curiositat artística com a art per se.