Ernest Calvo, fill d'una família immigrant vinguda del sud d'Espanya, neix i creix en una ciutat industrial del Vallès Occidental, en la qual s'integra com el més català dels catalans. Mentre va relatant, amb nostàlgia i humor, la seva infantesa i la seva joventut —en què descobreix una cultura i una llengua que el fascinen i l'inquieten alhora—, es confessa autor d'una sèrie d'assassinats comesos entre el període que va del cop d'estat de febrer de 1981 fins als Jocs Olímpics de Barcelona del 92. A partir de la relació amb el seu millor amic, fill d'una família catalana de classe treballadora, humil i honesta, el protagonista s'enfronta a les contradiccions d'una societat en procés de canvi, que es busca a ella mateixa, com el mateix personatge, i que veu amenaçada la seva supervivència. Un relat confessional divertidíssim, audaç i ple de talent narratiu que ens posa davant d'un mirall.
Sergi Belbel i Coslado (Terrassa, Vallès Occidental, 29 de maig de 1963) és un autor, director i traductor teatral català, director del Teatre Nacional de Catalunya entre els anys 2006 i 2013, quan va ser substituït per Xavier Albertí i Gallart.
‘Morir-ne disset’ és una obra complexa que presenta un protagonista poc empàtic, l’Ernest Calvo, que decideix que hi ha gent en aquest món que és millor fer desaparèixer. S’erigeix com a justicier per deslliurar la humanitat d’aquests personatges execrables. Ho farà un total de disset vegades. Aquest antiheroi tan peculiar té uns diàlegs interiors molt reflexius en els quals la llengua catalana hi juga un paper fonamental. L’obsessió pel català genuí de l’Ernest, fill de pares andalusos, arriba a ser còmica. Sense pretendre-ho, el llibre fa riure i, a més, posa sobre la taula una colla de barbarismes d’ús molt comú que convindria conèixer per eradicar.
La memòria de les dècades dels 70 i 80 i una vessant molt crítica cap als estaments religiosos, la burgesia catalana i el maltractament de la llengua completen una proposta literària molt interessant que no es pot encabir en el gènere negre tot i els assassinats de l’Ernest, però sí que compta amb un humor negre d’allò més esmolat.
La novel•la m'ha semblat una oda al català! No he empatitzat amb l'Ernest (el protagonista), ni m'he sentit dins la història però la manera d'escriure tan cuidada m'ha fet gaudir moltíssim!!!
Vivíssima novel·la, molt recomanable! La narració és contínua metamorfosi sobre la mateixa premissa de psicosi idealitzada (del protagonista i de la cinefília omniscient). Passem d’una obertura policíaca, per una infància entre la dictadura i la transició, el despertar dels ideals, la maduració vital... tot un estudi vital del nostre protagonista irrepetible. Realment m’he sentit immers en el frenètic tarannà d’una ment de geni en mans d’un escriptor genial. Si bé reconec, sense vergonya, que no he seguit totes les complexes referències lingüístiques i culturals, crec intuir-hi l’eloqüència que m’ha fet treure grans somriures de gaudi.
Vaig començar aquest llibre amb certa prudència ja que, d’entrada, les originalitats sintàctiques i formals injustificades em tiren enrere. Un cop acabat, si bé no he entès el motiu d’aquestes alteracions, he de dir que no dificulten la lectura ni es fan pesades, sinó que t’hi acostumes i acabes per no notar-les.
El llibre és una exposició freda i racional dels motius que empenyen al protagonista a cometre una sèrie d’assassinats (o justícies, que en diu ell). L’estil de Sergi Belbel, directe i planer, fa que, com a lector, entris de ple en la mentalitat de l’assassí i acabis (sembla mentida dir-ho) desitjant la mort dels diferents personatges tant com ell. També hi ajuda el fet que el protagonista és un personatge molt carismàtic, tot i la seva pertorbació, i que la seva pulcritud lingüística enamora als potencials lectors d’aquest llibre.
D’altra banda, el text és una crítica àcida, mordaç i divertida de la societat vallesana i barcelonina de la transició i de finals del S. XX que retrata moltes situacions que conec de prop i que m’han fet connectar encara més i empatitzar amb els personatges.
Crec que Belbel aconsegueix, mitjançant les seves argúcies literàries, que justifiquis i defensis una cosa horrible com són els crims d’un assassí en sèrie. En definitiva, un joc psicològic entre l’autor i el lector que m’ha captivat des de l’inici.
No coneixia Sergi Belbel, però el llibre m'ha entusiasmat. A banda de la fina ironia i la "familiaritat" amb la mort dels seus enemics, m'han agradat especialment els seus comentaris lingüístics, les observacions que fa tant del català com del seu context cultural.
El jove protagonista, a banda dels morts, és un noi normal i corrent que no podria explicar una història profunda ni original, donada l'edat i l'entorn. És un estudiant brillant que observa molt atentament la gent que té a l'abast (altres alumnes, professors....). Fill d'immigrants andalusos a Catalunya, va descobrint l'idioma i la càrrega cultural que això comporta. El xoc entre la seva família d'origen molt senzilla i l'experiència que va adquirint convivint amb els altres alumnes de l'escola, va fent-lo decantar inevitablement. Decideix ser plenament català i això el fa ser conseqüent, traient les millors notes de català, adoptant els mots i expressions més genuïnes i transformant la seva personalitat.
Però en mor disset amb una perfecció que no deixa cap imprevist a l'atzar. Un llibre per passar molt bona estona i aprendre algunes coses més de nosaltres.
Morir-ne disset és una hilarant crítica a uns moments socials així com a l'statu quo imperant o aquesta és la lectura que jo en faig. Ens trobem amb un "venjador" de la vida quotidiana, amb la història de la seva vida i dels seus impulsos. Aquest llibre està escrit d'una manera peculiar, representant el fluir d'un pensament. Per tant, si l'entomes amb la ment cansada, pot esgotar-te de seguida, però si l'agafes amb la ment viva i roent és un gaudi ple d'aprenentatges. Bona lectura
La historia no me ha convencido, quizá porque soy andaluza y vade un charnego renegado que critica durante gran parte del libro sus orígenes. Igual era la intención del autor hacernos odioso a este personaje principal... Quién sabe. Lo que si me ha gustado del libro ha sido su excelente uso del catalán, casi es como hacer un curso!
Entretingut, sense més ni més. Un Dexter catalanitzat que esbudella els barbarismes mentre descriu la transformació d'una ciutat? Guió original per un bon relat, però narrativament m'ha decebut. Sense ritme, pla.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Es deixa llegir, tot i que el monòleg interior de vegades es fa una mica pesat. Quant a l'argument, inversemblant, és l'excusa per posar en escena un personatge peculiar, obsessionat pel bon ús d'una llengua que no és la materna. Apareixen temes com ara el classisme de la societat catalana dels 80 o el dels vencedors i vençuts a la Guerra Civil Espanyola. Es veu l'evolució de la societat, l'alliberament sexual, el reconeixement de l'homosexualitat. Hi ha humor negre, però no he rigut gaire jo. No és el meu estil d'humor. La llengua és protagonista i l'autor ens dóna detall dels castellanismes amb els quals es parla habitualment. Les diferents morts ens plantegen situacions morals diferents. M'ha cridat l'atenció que la única víctima que pateix és la dona. No sé si això és un toc d'atenció cap a la violència contra les dones que encara avui es viu a la nostra societat (i a totes les societats).
This entire review has been hidden because of spoilers.
Una novel·la molt original, amb un ús del català esplèndid. Té moments de tot: fa riure, és cínic, mordaç i és intel·ligent. Una molt bona lectura. No és un thriller, però sí una oda al crim absurd i llunàtic. Se m'ha fet una mica llarg, tot i que no és difícil de llegir. No hi ha salts de línia, i els diàlegs estan impresos en el mateix paràgraf, un estil de lectura que et convida a no parar de llegir, no per la intriga, però pel format en si i la forma del text.
He simpatitzat molt amb aquest llibre al trobar-me en una situació similar, cosa que m'ha fet recordar molts moments que l'autor descriu amb precisió.
La manera d'escriure és, des del meu punt de vista, impecable. Fa que el llibre no es quedi estancat en cap moment, així com el fet de poder llegir-lo com si fossin els teus propis pensaments.
Des de la meva opinió, una de les obres narratives millor fetes últimament, amb un tema original i poc tractat fins ara.
EL DEXTER DE LA LLENGUA CATALANA Bastant curiós i entretingut. A estones una mica espès, però l'humor negre que desprès és excel·lent. Fa la sensació que de vegades es centra massa en records o pensaments del protagonista i a la vegada alguna acció de la trama s'explica per sobre de manera ràpida. Dels Premis Sant Jordi més interessants i originals dels últims anys.
Només per s’increïble final que té ja val la pena llegir-lo. Però a més a més, un llibre en general sorprenent, sa combinació entre lo quotidià i lo extraordinari és precisament això, extraordinària! També és genial sa manera de captar sa locura d’una persona que deixa una sensació d’estar totalment sana.
Lo leí en español. Las primeras escenas estaban metidísima y luego ya por la 5ta era un mood repetitivo hasta la 2da parte. Es interesante como el autor banaliza la muerte. Pero, me parece importante prestarle la atención al rol de las mujeres que es desde la inacción y la pérdida de estribos. Seguro un texto hijo de su tiempo.
Començat i acabat avui mateix. M'ha enganxat. Sergi Belbel fa cara de bon noi (potser com l'Ernest Calvo), però és capaç de "morir" disset personatges amb un cert sadisme! M 'han encantat les referències lingüístiques i culturals i està ben escrit (tot i la tendència a les oracions llarguíssimes amb parèntesis, etc., que de vegades has de rellegir per retrobar l'oració principal). Està bé.
Una novela surrealista amb un protagonista que es pren la justícia pel seu compte i va cometent crims de maneres poc ordinàries, a banda de ser un amant i defensor de la llengua catalana que el fa embogir. M'ha agradat la història tan estrambòtica i l'humor negre en què està narrada, tot i que a moments se m'ha fet una mica feixuga la lectura.
És un libre entretingut amb humor negre subtil però hi ha parts que se m’han fet pesades. Sobretot les part on és descriu mots o accepcions de la llengua catalana. M’ha agradat la descripció del canvi de la Catalunya dels 80s fins als jocs olímpics del 92.
Una novel·la molt entretinguda i lleugera de llegir. Et fa passar una bona estona i, a la vegada, reflecteix tot de canvis socials que s’han produït durant la segona meitat del s. XX amb un toc de crítica. Jo l’he devorada en 4 dies! La recomano molt
El Dexter del Vallès. Después de una racha de leer menos de lo habitual, encuentro este libro divertido, bien formado y con un protagonismo del catalán nada pedante sino más bien ingenioso y fresco. Final super top.
Llibre entretingut i de lectura fàcil, al meu parer.
L’humor negre amb el que el protagonista descriu els successos barrejat amb l’admiració que té per la llengua catalana, han estat una bona i divertida combinació.
Morir-ne disset és un relat de novela negra amb un tó còmic que realment he disfrutat. El protagonista descriu els seus pensaments tal com raja, amb el ritme i la foscor que amaguen i desprenen i amb un ritme lingüístic que fa fàcil el llibre.
Un relat ràpid i sorprenent, amb un final inesperat!
L’he gaudit des de la primera a la darrera plana. Humor intel·ligent, domini de la llengua i del fet narratiu.
Hauria de ser lectura obligatòria als instituts. Els alumnes gaudirien llegint-lo i aprendrien vocubulari i gramàtica catalana sense ser-ne conscients.
L’he acabat perquè no m’agrada deixar llibres a mitges. M’ha resultat molt feixuc, especialment a cada moment que desgranava paraules i expressions en català. Només en alguns moments hibha algunes picades d’ullet a moments històrics de acatalunya que fan certa gràcia.