What do you think?
Rate this book
La dona invisible
La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decidix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb eixe pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana, els alts càrrecs que ens queden bastant a prop. També, sempre en clau irònica, convida a la reflexió sobre la soledat d’algunes persones majors. Una novel·la no depriment sobre la depressió.
160 pages, Paperback
First published January 1, 2022
35 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 17 of 17 reviews
October 31, 2023
«La dona invisible» és una novel·la escrita per Mònica Richart i publicada l’any 2022. Ha estat guanyadora del premi Soler i Estruch 2021 de Castelló. Narra la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que es troba un cadàver als lavabos de la Conselleria on treballa, i decideix investigar la mort pel seu compte.
Mònica Richart Garcia (1992) és graduada en Traducció i Interpretació. Actualment treballa de professora de valencià a l’Escola Oficial d’Idiomes. Ha publicat diversos relats en revistes com ara L’Illa o La Lloca, alguns d’aquests relats han sigut premiats. Amb la novel·la Violeta i el Llop va guanyar el guardó València Nova de la institució Alfons el Magnànim.
Mihaela, una dona major d’origen romanés, treballa de dona de la neteja a la Conselleria de Benestar Animal i Intel·ligència Artificial (COBAIA). Un dia troba el cadàver d’una funcionària als lavabos de la Conselleria. Aleshores decideix investigar, pel seu compte, la mort de la funcionaria fent valer la seua condició de dona invisible (perquè així és com se sent entre la resta de treballadors).
D’aquesta manera troba una comesa que la distrau de la depressió que pateix i que l’ha portat a planificar el seu suïcidi. Segons va avançant en la investigació va descobrint xicotets secrets de la gent que hi treballa i, alhora, anem coneguent els detalls de la vida de Mihaela així com els seus pensaments i sentiments.
La narració està feta en primera persona, d’aquesta manera, l’autora es posa en la pell de Mihaela i ens desvetlla els detalls de la vida feinera en un departament de l’administració valenciana, la COBAIA (Conselleria de Benestar Animal i Intel·ligència Artificial). El que, en primera instància, sembla ser una novel·la detectivesca, esdevé una obra que critica la societat individual i classista en la que vivim, aborda assumptes com l’arribisme polític, l’estigma de les malalties mentals; aprofundeix en les relacions intergeneracionals; es fa ressò de com està canviant el model tradicional de família, etc. I tot açò des de la ironia i amb un humor agredolç.
En definitiva, «La dona invisible» és un llibre de lectura fàcil i ràpida, només 152 pàgines, amb un estil fresc i àgil però que et fa reflexionar sobre assumptes ben actuals. Recomanable 100%.
Mònica Richart Garcia (1992) és graduada en Traducció i Interpretació. Actualment treballa de professora de valencià a l’Escola Oficial d’Idiomes. Ha publicat diversos relats en revistes com ara L’Illa o La Lloca, alguns d’aquests relats han sigut premiats. Amb la novel·la Violeta i el Llop va guanyar el guardó València Nova de la institució Alfons el Magnànim.
Mihaela, una dona major d’origen romanés, treballa de dona de la neteja a la Conselleria de Benestar Animal i Intel·ligència Artificial (COBAIA). Un dia troba el cadàver d’una funcionària als lavabos de la Conselleria. Aleshores decideix investigar, pel seu compte, la mort de la funcionaria fent valer la seua condició de dona invisible (perquè així és com se sent entre la resta de treballadors).
D’aquesta manera troba una comesa que la distrau de la depressió que pateix i que l’ha portat a planificar el seu suïcidi. Segons va avançant en la investigació va descobrint xicotets secrets de la gent que hi treballa i, alhora, anem coneguent els detalls de la vida de Mihaela així com els seus pensaments i sentiments.
La narració està feta en primera persona, d’aquesta manera, l’autora es posa en la pell de Mihaela i ens desvetlla els detalls de la vida feinera en un departament de l’administració valenciana, la COBAIA (Conselleria de Benestar Animal i Intel·ligència Artificial). El que, en primera instància, sembla ser una novel·la detectivesca, esdevé una obra que critica la societat individual i classista en la que vivim, aborda assumptes com l’arribisme polític, l’estigma de les malalties mentals; aprofundeix en les relacions intergeneracionals; es fa ressò de com està canviant el model tradicional de família, etc. I tot açò des de la ironia i amb un humor agredolç.
En definitiva, «La dona invisible» és un llibre de lectura fàcil i ràpida, només 152 pàgines, amb un estil fresc i àgil però que et fa reflexionar sobre assumptes ben actuals. Recomanable 100%.
December 31, 2025
“La dona invisible” de Mònica Richart. Publicat per Edicions del Bullent en gener 2022. Coberta d’Elga Fernández.
La Mihaela és una immigrant romanesa qui treballa com una dona de neteja a una conselleria de València. És molt prop de la jubilació, però és tan deprimida que vol suïcidar-se. Un dia, mentre es neteja un bany, troba una funcionària morta. I decideix que abans de suïcidar-se vol descobrir qui va matar-la.
Malgrat que el fil conductor de la trama de la novel·la són subjectes bastant dures, el suïcidi i la depressió, és una novel·la bastant divertida que és una lectura ràpida i enganxadora. Va sobre la depressió, el masclisme, la immigració, l’essència kafkiana i absurda de la burocràcia i l’amistat entre moltes altres coses. És una lectura que m’ha agradat molt malgrat que hi ha uns moments bastant durs. Però té un final bastant feliç i que potser podrà donar esperança a la gent, però no tanta esperança sobre les aptituds d’alguns polítics i funcionaris.
Vaig descobrir aquesta novel·la gràcies a un episodi de La Comoditat Valenciana on l’autora era la convidada per l'episodi. Moltes gràcies a ells per descobrir-me una autora qui escriu fabulosament i moltes gràcies a l’autora per haver escrit amb cura sobre aquest subjecte.
Moltes gràcies!
La Mihaela és una immigrant romanesa qui treballa com una dona de neteja a una conselleria de València. És molt prop de la jubilació, però és tan deprimida que vol suïcidar-se. Un dia, mentre es neteja un bany, troba una funcionària morta. I decideix que abans de suïcidar-se vol descobrir qui va matar-la.
Malgrat que el fil conductor de la trama de la novel·la són subjectes bastant dures, el suïcidi i la depressió, és una novel·la bastant divertida que és una lectura ràpida i enganxadora. Va sobre la depressió, el masclisme, la immigració, l’essència kafkiana i absurda de la burocràcia i l’amistat entre moltes altres coses. És una lectura que m’ha agradat molt malgrat que hi ha uns moments bastant durs. Però té un final bastant feliç i que potser podrà donar esperança a la gent, però no tanta esperança sobre les aptituds d’alguns polítics i funcionaris.
Vaig descobrir aquesta novel·la gràcies a un episodi de La Comoditat Valenciana on l’autora era la convidada per l'episodi. Moltes gràcies a ells per descobrir-me una autora qui escriu fabulosament i moltes gràcies a l’autora per haver escrit amb cura sobre aquest subjecte.
Moltes gràcies!
June 1, 2022
“La dona invisible" no és una novel·la negra a l'ús. Sí, comença amb una morta misteriosa a un lavabo; però la pobra no té cap protagonisme. En canvi, sí que el té la Michaela, la dona romanesa de la neteja que troba el cos. Al final el llibre parla d'ella, de la seva depressió i les seves ganes de desaparèixer. De fet, fa veure que no enten el valencià per passar desapercebuda i s’amaga darrere el vestit blau de netejar.
Quan troba l'Empar morta al lavabo i sent que ni ha patit en morir, veu la llum. Ella vol el mateix: vol morir, però li fa por no saber fer-ho i patir. Així que comença una investigació per esbrinar com ha mort aquesta funcionària de la Conselleria per emular el mateix. I s'aprofita del seu poder: la invisibilitat.
No us penseu que és un llibre trist; al contrari, és irònic i sarcàstic i crític i divertit. Curt i directe, és perfecte per llegir quasi d'una seguda.
Quan troba l'Empar morta al lavabo i sent que ni ha patit en morir, veu la llum. Ella vol el mateix: vol morir, però li fa por no saber fer-ho i patir. Així que comença una investigació per esbrinar com ha mort aquesta funcionària de la Conselleria per emular el mateix. I s'aprofita del seu poder: la invisibilitat.
No us penseu que és un llibre trist; al contrari, és irònic i sarcàstic i crític i divertit. Curt i directe, és perfecte per llegir quasi d'una seguda.
March 15, 2023
Amazing, showstopping, spectacular, never done before...de veres, quin llibre més bo. És original, té una forma de presentar i tractar els temes interessant i que ens enganxa des del primer moment i, sobretot, és un dels llibres més divertits que he llegit mai. M'ha sorprés quant a la trama, quant als personatges i quant a l'estil de narració, i estic tot plegat molt contenta d'haver-ho llegit.
April 24, 2025
M'ha agradat MOLTISSIM!! llibre curtet pero intens per a practicar el valencià i recordar la importancia de la familia escollida, es a dir, de les persones aleatories q apareixen en la nostra vida de sobte i la canvien a millor ❤️🩹🏠mil gràcies a san (i Sergio) per deixarme-lo.
9,5/10
9,5/10
April 9, 2024
Una història solvent, homenatge a la literatura detectivesca amb un personatge que fa de l'anticlímax la seua particularitat. Ser una dona invisible és el que permet Mihaela de desenvolupar-se amb una llibertat que no és capaç de valorar, arma de doble fil d'una dona migrant amb depressió, allunyada del seu fill i amb un passat traumàtic encara massa present. La investigació de l'assassinat serveix de fil conductor per al desenvolupament personal de la protagonista, que navega per les vicissituds de la maduresa i la cerca d'un sentit vital quan pareix que ja està tot perdut. La dona invisible és un llibre que ens mostra que mai és tard per a la introspecció en un relat ple d'antiherois: Mònica Richart sembla haver fet seu aquell aforisme fusterià de «Entre el bé i el mal, hem d'aspirar a la felicitat». I si la felicitat no és possible, almenys ens hem de permetre el gaudi d'anar a buscar-la. Un llibre de lectura lleugera, en el bon sentit: Mònica ha sabut reproduir la pàtina de grisor constant de la depressió sense caure en un ritme anodí; si bé crec que de vegades l'expressió del llibre és a vegades poc polida (sense que vaja mai en detriment del plaer de lectura).
(També em crida l'atenció que una persona sense gens d'experiència ni idea en com emprar un ordinador siga capaç de saber com és una situació postmoderna: però el personatge de Mihaela em sembla tan interessant que aquest xicotet moment de caiguda de la suspensió de la incredulitat no m'ha fet desllorigar l'interessant caracterització feta de la lluita d'una persona major contra la depressió).
En general, ha sigut una de les lectures més agradables que he tingut darrerament. Crec que, a més, pot ser un punt d'entrada meravellós a la lectura en valencià per a totes les edats, cosa que segurament Mònica tenia en ment. Em va passar el mateix amb Junil a les terres dels bàrbars de Joan Lluís-Lluís: crec que té aquest format alhora clàssic i accessible, deliciós i lleuger.
(També em crida l'atenció que una persona sense gens d'experiència ni idea en com emprar un ordinador siga capaç de saber com és una situació postmoderna: però el personatge de Mihaela em sembla tan interessant que aquest xicotet moment de caiguda de la suspensió de la incredulitat no m'ha fet desllorigar l'interessant caracterització feta de la lluita d'una persona major contra la depressió).
En general, ha sigut una de les lectures més agradables que he tingut darrerament. Crec que, a més, pot ser un punt d'entrada meravellós a la lectura en valencià per a totes les edats, cosa que segurament Mònica tenia en ment. Em va passar el mateix amb Junil a les terres dels bàrbars de Joan Lluís-Lluís: crec que té aquest format alhora clàssic i accessible, deliciós i lleuger.
July 1, 2022
Mihaela Popescu treballa com a netejadora en la Conselleria de Benestar Animal i Intel·ligència Artificial (la COBAIA) de la Generalitat Valenciana. Amb el seu uniforme de treball, el cap cot i simulant que no entén ni parla valencià, és una dona invisible. Però pot ser aquesta situació la farà la persona més apta per a investigar dissimuladament l’estranya mort de la funcionaria Empar López…
Amb l’aparença de novel·la negra i amb un toc d’humor i paròdia del mon de la funció pública valenciana, l’autora tracta temes molt rellevants, com la soledat a la vellesa o la depressió, però també la solidaritat entre dones i entre generacions. I surten gatets.
Una lectura breu, fresca i ben escrita, amb un punt de mala llet, que tant et farà vindre un somriure com una reflexió sobre com ens relacionem els uns amb els altres i especialment amb les persones majors.
"Un dia creus que tens mitja vida per davant i planifiques menjar-te el món, i l'endema el món se't menja tu".
"Les expectatives són una drecera segura cap al fracàs".
La novel·la va guanyar el Premi Soler i Estruch de 2021.
Amb l’aparença de novel·la negra i amb un toc d’humor i paròdia del mon de la funció pública valenciana, l’autora tracta temes molt rellevants, com la soledat a la vellesa o la depressió, però també la solidaritat entre dones i entre generacions. I surten gatets.
Una lectura breu, fresca i ben escrita, amb un punt de mala llet, que tant et farà vindre un somriure com una reflexió sobre com ens relacionem els uns amb els altres i especialment amb les persones majors.
"Un dia creus que tens mitja vida per davant i planifiques menjar-te el món, i l'endema el món se't menja tu".
"Les expectatives són una drecera segura cap al fracàs".
La novel·la va guanyar el Premi Soler i Estruch de 2021.
July 29, 2022
4.5 ⭐️
És el primer llibre que llig en Valencià i de esta autora, i he de dir, que m'ha encantat.
Ja em feia gana llegir algun llibre en valencià i vaig trobar este llibre en un llibreria, al ser curtet i una trama bastant interessant le vaig donar una oportunitat i la veritat és que m'ha enganxat moltíssim.
És el primer llibre que llig en Valencià i de esta autora, i he de dir, que m'ha encantat.
Ja em feia gana llegir algun llibre en valencià i vaig trobar este llibre en un llibreria, al ser curtet i una trama bastant interessant le vaig donar una oportunitat i la veritat és que m'ha enganxat moltíssim.
March 26, 2023
Una novel•la curta molt entretinguda i divertida, plena de crítica mordaç i un colp de frescor sobre la societat en la qual vivim, d'injustícies, enveges, problemes de convivència i deficiències com a persones. Però que també conté una part d'amor, amistat i esperança.
Mònica ha construït una novel•la molt ben estructurada i que enganxa des de dos punts clau: resoldre un crim i la terrible decisió que ha pres la protagonista. I és ella i la resta de personatges els que serveixen a l'escriptora per a mostrar veritats que fan mal o ens han de fer mal com a societat. D'una banda està la invisibilitat que consumeix a les persones respecte a unes altres, per la seua condició, treball o origen (o totes!), i que en aquesta ocasió la protagonista aprofita per a poder dur a terme una investigació quasi policial. Però hi ha més temes: la supèrbia, les relacions humanes, el politiqueig darrere d'institucions que haurien d'estar al servei dels ciutadans i que amaguen moltes vegades persones vagues i amb manca de motivacions… Hi ha tants temes en aquesta novel•la, amb una bona dosi d'humor àcid, que la fan tremendament interessant per a tractar en instituts o clubs de lectura. És una obra perfecta per a obrir debat i compartir.
I és que, pese al crim sobre el qual gira la novel•la, l'altre punt clau és la soledat i la depressió. La salut mental es tracta de manera clara, senzilla i directa sense portar la trama a un declivi fosc i agònic. I això permet que la història mantinga aqueixa frescor que comentava.
Una novel•la intel•ligent i assequible per a lectors de tots els nivells, la qual cosa és fabulosa. Molt recomanada. La veritat és que Edicions del Bullent està publicant autèntiques joies.
Mònica ha construït una novel•la molt ben estructurada i que enganxa des de dos punts clau: resoldre un crim i la terrible decisió que ha pres la protagonista. I és ella i la resta de personatges els que serveixen a l'escriptora per a mostrar veritats que fan mal o ens han de fer mal com a societat. D'una banda està la invisibilitat que consumeix a les persones respecte a unes altres, per la seua condició, treball o origen (o totes!), i que en aquesta ocasió la protagonista aprofita per a poder dur a terme una investigació quasi policial. Però hi ha més temes: la supèrbia, les relacions humanes, el politiqueig darrere d'institucions que haurien d'estar al servei dels ciutadans i que amaguen moltes vegades persones vagues i amb manca de motivacions… Hi ha tants temes en aquesta novel•la, amb una bona dosi d'humor àcid, que la fan tremendament interessant per a tractar en instituts o clubs de lectura. És una obra perfecta per a obrir debat i compartir.
I és que, pese al crim sobre el qual gira la novel•la, l'altre punt clau és la soledat i la depressió. La salut mental es tracta de manera clara, senzilla i directa sense portar la trama a un declivi fosc i agònic. I això permet que la història mantinga aqueixa frescor que comentava.
Una novel•la intel•ligent i assequible per a lectors de tots els nivells, la qual cosa és fabulosa. Molt recomanada. La veritat és que Edicions del Bullent està publicant autèntiques joies.
June 19, 2023
I read this mainly to try to improve my understanding of Valencià, but ended up really enjoying it in its own right. It's the story of a Romanian woman in her 60s who works as a cleaner in a set of offices in Valencia. Because she has come to the conclusion that her life is a failure she's decided to commit suicide, but there's one last challenge to meet before she does. There's a mysterious death of one of the workers in the office block, and Mihaela is determined to work out who the murderer is before she kills herself. Mihaela's interior world is simply and tenderly sketched, as are her developing relationships with other workers in the block. And then there's her son, who she believes she has failed as well. But not everything is quite as it seems, as Mònica Richart shows as she engagingly brings to life the Invisible Woman of her novel's title.
January 18, 2025
En general es un libro bueno. Sin embargo los primeros 5 capítulos a veces me hicieron querer abandonar la lectura, perooo compensando esos 5, los 5 restantes (los últimos), han sido más entretenidos, ya que es donde ocurría el desenlace.
en conclusión tengo que decir que es un libro interesante y que la autora tiene razón diciendo que es un libro que habla de la depresión sin deprimir.
Que paga la pena prendre riscos per les persones que estimem i que ens estimen- Bel
en conclusión tengo que decir que es un libro interesante y que la autora tiene razón diciendo que es un libro que habla de la depresión sin deprimir.
Que paga la pena prendre riscos per les persones que estimem i que ens estimen- Bel
May 25, 2024
M’ha agradat pel seu estil àgil i fresc, perquè és divertida, crua i àcida i en alguns moments emotiva i sobretot perquè transmet d’una manera aparentment senzilla la soledat, les frustracions i la falta d’autoestima d’una persona anònima com qualsevol de nosaltres en determinats moments de la nostra vida.
November 13, 2022
El relat perd interés de vegades, però el final m'ha captivat.
June 12, 2023
Un llibre curtet sobre la vida de una dona de la neteja depressiva. Molt xulo. No és dels que t'enganxa, però un llibre lleugeret, que no molesta.
October 1, 2024
Me ha gustado mucho! Ha sido muy fácil de leer. Divertido e irónico con un toque de suspense que me enganchó rápido.
February 26, 2025
La activació conductual per a tratar la depresió feta novel•la
January 7, 2026
entretingudet, bona descripció dels valencians
Displaying 1 - 17 of 17 reviews