Joaquim Carbó va néixer el 1932 a Caldes de Malavella, el poble de la seva mare, però ha viscut sempre a Barcelona. Lector de qualsevol paper imprès, s'inicia com a narrador a finals dels anys cinquanta, a les acaballes del realisme social, i hi aporta certa dosi d'humor (Els orangutans, 1967). Vinculat a Cavall Fort des del primer número (1961), forma part del consell de redacció de la revista i desenvolupa una extensa dedicació als llibres per a infants i joves, que alterna amb narracions i novel·les per a adults (és a punt d'arribar al centenar de títols). És un històric del col·lectiu Ofèlia Dracs. Treballa en el moviment associatiu dels escriptors. Va coordinar el sector del llibre infantil del Congrés de Cultura Catalana. És soci del PEN i va formar part de les primeres juntes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). L'any 2002 va rebre el premi Memorial Jaume Fuster pel conjunt de la seva obra.
Amb un ritme trepidant ens duu del Raval a la vall del Nil amb un llenguatge precís i planer, uns personatges principals molt atractius, i un cosmopolitisme no gens apolític, com tampoc ho son la lluita per a l'alliberament dels pobles africans del jou colonitzador.
En soc gran fan, i me l'he llegit d'una tirada ja adult i miraré de recomanar-lo a tothom. Tanmateix, en acabar la lectura no he pogut evitar certa sensació de buidor, com si ser una novel·la "juvenil" justifiqui que tingui poc pes específic, poc trellat. I no és per falta d'idees. No sé què és. Si algú llegeix això i em pot ajudar, quedaré molt reconegut, gràcies.
Aquest llibre és una classe de llibre d'aventures emocionants i divertides. Resulta que el protagonista es un noi intel·ligent per que això de conèixer tantes llengües en tants pocs anys sembla imposible i a la vegada inhumà. A mi personalment m'agrada molt .
Cat: Típic llibre que trobes a la prestatgeria de casa. Li poso dues estrelles perquè és fàcil de llegir i, al principi, la història enganxa, però quan el personatge arriba a la ciutat sota la sorra, tot es torça i la fugida es fa molt monòtona.
Esp: Típico libro que encuentras en la estantería de casa. Le pongo dos estrellas porque es fácil de leer y al principio, la historia engancha, hasta que el personaje llega a la ciudad de debajo la arena, ahí todo se tuerce y la huida es muy monótona.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Un clàssic entre les novel·les d’aventures juvenils catalanes, que encara tenia pendent. Possiblement més famós —entre els de la meva generació— per les adaptacions al còmic que per la mateixa novel·la. Després d’haver-lo llegir, crec que les aventures de Pere Vidal serien una gran opció a recomanar, precisament entre aquest públic juvenil, com a motiu engrescador per fomentar la lectura.
Interessant presa de contacte amb el personatge d'en Pere Vidal i les seves aventures. Al principi descol·loca una mica tant anar amunt i avall, però una vegada arribem a l'entrellat de la història la trama resulta interessant. Sorprèn molt agradablement el missatge antiracista, sens dubte un element a tenir en compte per l'època en què va ser escrit.
Dios, que mal gusto tienen mis profesores xD Ni siquiera me lo leí entero, me salte un capitulo, pero saque buena nota en el examen xD (por cierto no me acuerdo cuando lo empece, solo sé que lo acabe por la mañana el día del examen y lo empecé el día anterior por la noche xD)