Setè número de la revista col·laborativa de contes i relats il·lustrats Narranación. Històries, un article sobre l'estat del fantàstic en català, una entrevista al gran Antoni Garcés, passatemps, anuncis inventats, contactes i classificats,... ciència-ficció, fantasia, realisme màgic i molt més.
--------------
Séptimo número de la revista colaborativa de cuentos y relatos ilustrados Narranación. Historias, un artículo sobre el género fantástico en catalán, una entrevista al gran Antoni Garcés, pasatiempos, anuncios, contactos y clasificados,... ciéncia ficción, fantasías, realismo mágico y mucho más.
La meva tercera lectura de Narranación, el capítol set. Com sempre, aquesta revista sense grapes té molt bons relats i moltes il·lustracions fantàstiques. El relats que més m'ha agradat son primer "Malnoms" d'Edgar Cotes que té una il·lustració guai de Javi Remiseiro. És un bonic homenatge als “monstres” i un actor que fet molts rols com un “monstre.” I segon, “Esther” d’Alba Llobet amb una il·lustració molt bona de Fleia. “Em dic Esther, tinc 38 anys i soc una assassina.” M’ha atrapat i és un relat contundent contra el plaga de violència de gènere i el masclisme.
Però aquesta vegada, el que més m’ha agradat ha sigut un article. M’ha agradat molt l’article escrit per Eloi Puig sobre la literatura fantàstica en català que té unes il·lustracions súperes fetes per Vorja Sánchez. El disseny i maquetació d’article és de Teresa Suau. L’article tracta de què és la literatura fantàstica, la importància del gènere, el rebuig que ha generat en Catalunya històricament, el canvi recent en aquesta actitud amb un boom literatura fantàstica en català generat per friquis amb més diners, sèries de gènere per al públic popular com el joc dels trons (és interessant que pel·lícules i llibres com els senyors dels anells i Harry Potter no ha fet les mateixes), i els editorials independents collonuts que han apostat per publicar llibres de literatura fantàstica en català com Males Herbes, Voliana Edicions, Hermenaute, Edicions SECC, Chronos, Laertes, Obscura Editorial, Extinció Edicions, Mai Més Llibres, Spècula, Raig Verd i ara editorials més grans que també publicar alguns llibres de gènere com Empuries, Més Llibres i particularment Pagès Editors (crec que és un editorial més gran, però no sé exactament ha, ha, ha) qui ha estat publicant ciència-ficció en català. I també menciona les revistes que ha publicat relats de gènere com Catarsi, Freakcions i Narranación. L’autor pregunta si aquest boom pot continuar i té esperances que pot. Jo personalment tinc moltes esperances que els autors catalans pot continuar publicant llibres de gènere fantàstic en català perquè em sembla que vaig començar llegint-ho en un era d’or i ells/elles m’han fet molt feliç i seria una llastima si el boom no continuar fins al fi de l'univers. Com diu l’autor “L’única manera que podem acompanyar aquesta, per ara, petita revolució cultural, és llegint com mai, comprant com mai, recomanant com mai abans ho havíem fet… El futur de la literatura fantàstica en català passa per les nostres mans.”
Moltes gràcies i llarga vida a la nació de contes i relats il·lustrats!
Que coi! Li he estat donant voltes, i sí, es mereix un cinc de cinc, tot començant per la portada de l'Antoni Garcés. Que no tots els relats són de cinc? Doncs potser no. Tanmateix, el nivell de la revista es mereix i de lluny aquesta nota. Sols hi ha quatre relats de gènere en català, em diran els friquis de la cificat. Cert. Però també hi ha un article sobre el fantàstic signat pel president de la Sccff, l'Eloi Puig, i també hi ha una altra perla en forma d'article també sobre l'Antoni Garcés, que ja veurem qui és el bonic que no el posa en el sac del fantàstic. I ja entrant en el particular dels altres relats fantàstics, cap d'ells mereix ser ignorat, tots quatre tenen més coses positives que no pas negatives, i en especial "La paret" del Ricard Sayeres, el trobo un relat força ben lligat, i no puc ignorar "Malnons", que tot i no ser un relat dels més espectaculars d'Edgar Cotes, destil·la prou finesa literària per deixar-lo passar per alt. Tinc clar que Narranación és una revista que tots els aficionats al gènere hauríem de llegir un cop l'any, o dos. No publica més números, dos per any. No llegiu gènere, si no llegiu també Narranacion. Feu suport a les publicacions en català, que tampoc són tantes!