Aquesta és la història d’en Daniel, un adolescent “normal” sense idees clares, que es deixa embolicar per unes amistats perilloses, l’Andreu i el Soren, aquest últim un noi simpatitzant d’extrema dreta. Una nit decideixen portar a terme la que havia de ser una bretolada però acaba malament: van a prendre foc al centre de menors no acompanyats (MENA) però l’Andreu mor en l’incendi i el Soren queda greument ferit i es salvat per un jove del poble, d’origen marroquí, en Munir. En Daniel aconsegueix fugir i queda impune, però el sentiment de culpabilitat fa que acabi ajudant la família d’en Munir i fer-se amic de la seva germana, Amina, de la qui acaba enamorant-se, qüestionant-se moltes de les seves creences. Quan l’Amina descobreix que en Daniel havia sigut un dels provocadors de l’incendi, tot sembla saltar pels aires i en Daniel haurà de redimir-se.
David Cirici i Alomar (Barcelona, 11 de febrer de 1954) és un escriptor català. Llicenciat en filologia catalana, és membre del PEN català i de l'AELC. Ha estat professor de llengua i literatura catalanes. Ha treballat com guionista i locutor de ràdio (Ràdio 4) i com a guionista d'humor en televisió, molt especialment amb La Trinca i amb Rosa Maria Sardà. Des de 1987 s'ha dedicat a la publicitat. Ha treballat com a creatiu a la multinacional Saachi & Saachi i des del 1990, a la seva pròpia agència, IMAGINA. El 2000 funda Cirici Comunicació, activa fins al 2016. Des d'aleshores es dedica a escriure.
Aquest llibre m'ha fet sentir moltes coses diferents. He sentit un rebuig molt intens des d'un principi: em queien malament tots els personatges, no m'agradava la manera de parlar que utilitzaven, les seves accions... M'ha costat enganxar-me al llibre i m'ha generat molt rebuig. A més que la dona no tenia cap paper en la història i només acompanyava com si fos un suplement. Però a mesura que avançaven les pàgines, just a la meitat del llibre, al mig de la segona part, m'ha començat a agradar. Sabia cap a on volia arribar l'autor, encara que tot era força imprevisible. A la tercera part, tot m'ha sorprès positivament. Crec que el tema que tracta al final del llibre l'hauria d'aprofitar més i allargar aquesta part més emocionant i profunda. Però el final és molt xulo i ha valgut la pena arribar fins a les últimes pàgines. :)
El vaig escollir per dos motius, per veure què es publica en la literatura juvenil en català i per poder-lo recomanar als adolescents de casa. Com a adulta, l'he trobat interessant, ben escrit, intrigant i pled'idees per anar-los donant voltes. Ara tinc ganes de veure què en pensen els fills. Crec que és el primer llibre de David Cirici que llegeixo i en llegiré més.
Horrible, tant la història com la manera el la que està escrit i tot. No he aconseguit empatitzar gens, l'he trobat precipitat i incoherent. Només es salva l'última part, que ens parla d'una bonica història d'amor, plena d'estereotips, per cert, però que és prou bonica i està escrit d'una manera correcta, no vulgar com la resta el llibre.