En el segle XIX, quan els ideals estaven per sobre de qualsevol cosa, va haver-hi, arreu, famílies senceres que es van abocar en la defensa de la causa a costa de tot allò que tenien i, en molts casos, fins i tot de la mateixa vida. Aquest llibre parla d'una d'aquestes famílies, tota una nissaga: Els Galceran de Prats de Lluçanès, una família benestant, herois per uns, bandolers pels altres, que en defensa de llurs ideals va perdre propietats, va ser perseguida i empresonada, i va acabar exiliant-se.
Llegint el llibre es pot restituir un moment històric d'una Catalunya convulsa, i on abans veiem ombres d'uns malfactors, ara trobem que la història narrada pels vencedors no s'ajusta mai a la realitat dels fets. De tot cal tenir-ne les dues visions, i normalment, els perdedors també tenien raons per ser-ne els vencedors. Quan era petit, a casa no se'n parlava dels carlins, i per tota reu teníem vestigis d'aquell passat, una tabaquera amb la tapa de l'escut carlí era el més notable. Geroni Galceran era l'avi de la meva mare, i fins avançada edat, obertament ella no se'n va sentir mai orgullosa, per allò que diran, per por, o per ves a saber que, però malgrat que ara ho veig molt trist, també m'alegra veure-la en alguna foto del llibre, orgullosa de les seves arrels. Potser va arribar tard el reconeixement, però havent viscut aquest silenci del passat, aquelles remors en veu baixa -que no et sentin parlar-ne-, veig clar i entenc que la història no ens la poden explicar sols els vencedors. Bona feina de l'autor que ha trigat vint anys a reunir tot el material que aboca en aquesta obra, esperem que sigui de referència per comprendre una part del nostre passat, encara avui amagat i per molts, rebutjat.