Jump to ratings and reviews
Rate this book

L'amo

Rate this book
«Però la pregunta correcta, en aquesta hora incerta, amb els ulls tancats a la meva ànima, dins d’aquest túnel, a l’espera del proper metro, amb l’aire propulsat bufetejant-me la cara, és què en faig, del meu ressentiment, del meu odi, de la meva ràbia».

Ludvik Slaby —«el que es lamenta, el que sospira, el que esbufega», «el que no aguanta la pressió»— és cap de premsa d’una prestigiosa editorial literària de la ciutat de Praga, però la seva vida laboral, lluny de satisfer-lo, el té angoixat i l’omple de rancúnia. La mecànica inflexible que regeix l’editorial i les particulars i complexes relacions amb els altres protagonistes de la història —K, el vell editor que tiranitza sense escrúpols els seus subordinats mentre espera ser reconegut per una societat literària que el menysprea, i el Primer Hàmster, el seu assistent submís— aniran destruint la moral de Slaby fins a portar-lo a una revisió dolorosa del seu amor incondicional pels llibres i la cultura, i a una lluita aferrissada per aconseguir la salvació.

Sempre lúcida i a estones esperpèntica, plena d’humor i escrita amb un ritme agilíssim, L’amo és una novel·la intel·ligent i amarga, un monument literari a la petitesa, la mediocritat moral d’un amo i la misèria vital de qui s’hi sotmet per guanyar-se les garrofes, i una dissecció implacable de la precarietat laboral en general i en el sector cultural en particular.

224 pages, Paperback

Published September 8, 2021

2 people are currently reading
63 people want to read

About the author

Miquel Adam Rubiralta

3 books77 followers
Miquel Adam Rubiralta (Barcelona, 1979) és editor. Va conèixer l’edat daurada dels blogs, i en va portar un parell: La Segona Perifèria i L’artista abans conegut com Subal Quinina. Ha col·laborat en diverses ocasions amb la revista Paper de Vidre. L’any 2015 va publicar el llibre de relats «Torero d’hivern» (Edicions de 1984). «L'amo» és la seva primera novel·la.

Ratings & Reviews

What do you think?
Rate this book

Friends & Following

Create a free account to discover what your friends think of this book!

Community Reviews

5 stars
8 (13%)
4 stars
31 (50%)
3 stars
18 (29%)
2 stars
3 (4%)
1 star
1 (1%)
Displaying 1 - 12 of 12 reviews
Profile Image for Antoni.
141 reviews26 followers
August 23, 2021
Va del particular al general, o sigui, de menys a més. Té la virtut de saber explicar la deshumanització en un entorn laboral, i la destrucció de la persona dins d'una organització jeràrquica. Es diu L'amo, però es podria dir El cap de servei, L'encarregat de torn o qualsevol altre càrrec que s'encarrega de somatitzar al treballador més que no fer que la feina surti.
Cinc estrelles sindicalistes perquè en literatura catala no recordo que s'hagi escrit res, des de Pedrolo, de problemàtica laboral.
2 reviews
January 25, 2026
Magnífic retrat d’un tipus de personatge que estic segur que molta gent ha hagut de patir a la seva feina. Una baixada als inferns que abasta uns quants tipus d’amos i un sol tipus de treballador: el que creu en la seva feina i s’hi deixa la pell, però que es veu abocat al desamor d’una cosa que no pot deixar perquè necessita els cèntims per viure. El llibre explica perfectament la lenta davallada en aquest desamor.
Profile Image for Carles.
88 reviews
October 2, 2022
L'amo de Miquel Adam ha sigut una lectura que m'ha sapigut captivar. El tema principal és la destrucció del jo sota les pressions de la societat moderna. Com un individu es pot desfer, perdent-se a si mateix pel camí i acabar caiguent en la insatisfacció més profunda possible.

Personalment, és un tema que fa temps que m'interessa. Tant la destrucció del jo, com el seu convers: l'empoderament de l'individu. El relat és esfereïdor per la cruessa i claredat de l'autor en relatar el procés del personatge desde ser un ésser complet, fins a ser un residu de si mateix.

Una part molt remarcable, per a mi, té a veure amb com les condicions externes al personatge, afecten les seves claudicacions. En la història de L'amo, aquestes condicions externes són les condicions econòmiques. Una experiència que la generació millenial té molt present, ja que en viu les seves conseqüències constantment. Pot ser que, el llibre, sigui un avís del cost que dues crisis i les seves polítiques han tingut en tota una generació?

Del llibre n'extrec la següent reflexió: cada petita concessió o cada petita defensa, acaba repercutint en com ens sentim al llarg del temps. Per mi, aquest llibre serveix com a testimoni de l'importància de valorar-se sempre a un mateix i intentar resistir totes aquelles pressions que ens anul·lin. Malgrat les circumstàncies ecònomiques.
Profile Image for Joan Rius.
79 reviews18 followers
Read
January 16, 2024
Fa poc us parlava d’un recull de contes de Miquel Adam, i us avançava que trauria novel·la a principis de setembre. Aquí la teniu: L’amo. És la història de Ludvik Slaby, un editor amb passió per la seva feina, que acaba treballant en una prestigiosa editorial praguesa, controlada de manera despòtica per K, un editor sense escrúpols ni talent, que tracta als treballadors com si fossin les peces de la seva joguina editorial; la Societat Limitada de K. ®
A la S.L. de K ® hi treballa el Primer Hamster; un treballador que fa anys que té el coll sota la bota de K, i que està disposat a perdre la dignitat i el que faci falta per tal d’obtenir el favor d’un cap que el menysprea olímpicament. A mans de K i el seu Hamster, i humiliació rere humiliació, Ludvik bastirà a dins seu una presó d’insignificança que acabarà substituint la seva pròpia ànima per l’ànima de K, que aspira a anul·lar a Ludvik i convertir-lo en el seu apèndix; entaforant-li a dins aquesta tènia llefiscosa d’explotació laboral i moral, tot aprofitant una crisi sistèmica que obliga als treballadors a acceptar la seva anihilació afectiva per tal de salvar el sou.
L’Amo conta el descens als inferns d’un treballador que lluita per seguir sent una persona enmig d’una «cultura de la cultura» que el vol convertir en un insecte. Adam abandona l’estil desimbolt i l’auto-ironia humorística de Torero d’hivern. Aquí l'humor és molt negre, i la prosa molt més consistent. Adam fa servir la 1ra persona; la veu d’un Ludvik que arriba al tou dels nostres éssers morals: el to és angoixant i un punt psicòtic, i s’aconsegueix una sensació de claustrofòbia mitjançant repeticions i leitmotivs que Ludvik invoca per tal de prendre consciència dels barrots de la seva cel·la.
La sensació angoixant que provoca l’anorreament d’un treballador assalariat com Ludvik és altament suggestiva; gràcies al talent d’Adam i a que la condició d’assalariat és compartida per quasi qualsevol lector, i aquesta ve amb el consubstancial pack d’humiliacions, repressions i micro-violències. Tots som o hem sigut Ludvik.
A tot això, Adam no recorre al neo-grotesc en voga; ni exagera res, ni fa que les situacions surtin de polleguera. Aquí no hi ha guinyols. El propi Ludvik avisa de que la seva història: «no ha estat un infortuni menor però tampoc de cap manera ha estat la pitjor de les malediccions». I penso que aquesta tria es conjura a favor de la connexió moral amb el lector: l’encert d’Adam és el plantejar una gota malaia de suposades insignificances que acaben bastant per destruir a una persona. Perquè, en realitat, si ens arriben a semblar insignificances és perquè ja les hem assumit, i perquè, com Ludvik, sabem que és resignar-se a vendre’s la vida, i a vendre-la barata!
Amb un lirisme greixós, burocràtic i claustrofòbic, Adam ens planta davant del mirall a través de l’in crescendo psicòtic de Ludvik. Si no m’erro, els lectors veurem en Ludvik un reflex desplaçat de la nostra condició de proletariat. Fa poc, una enquesta mostrava com a BCN, els treballadors joves, tot i cobrar de mitja 800 nyapus i no poder ni pagar-se ni un habitatge digne, es consideraven membres de la classe mitja alta. Si això no és un cocktail d’al·lucinació amb síndrome de Stockholm, ja em direu. Ens hem graduat a la uni, i molts només n’hem tret un fals prestigi i una vanitat que va a repèl de la pròpia lucidesa. Ludvik, ens parla del súmmum del prestigi social: la CULTURA (majúscules, aquí). Tanmateix, la cultura en la que treballa Ludvik és una immensa màquina d’hipocresia, cinisme i mutilats. Aquesta contradicció perversa entre el discurs i els fets, és només un exemple més de com la normalització de l’explotació passa per la incapacitat dels treballadors de percebre-la, per culpa de complexos aparells de legitimació discursiva.
Però Adam no aborda tot això des d’una destructiva i ressentidament irònica. Ludvik no és un cínic. Tampoc ens sermoneja. Ens parla de Ludvik a Ludvik. En altres paraules: potser no podem sortir del tot de la manera com funcionen les coses, però això és tan veritat com que no estem obligats a deixar que la inèrcia ens destrueixi.
Profile Image for Jordi Sellarès.
316 reviews29 followers
December 26, 2021
Un llibre ple d'ironia que esbudella totes les misèries del negoci editorial. A estones molt divertit, d'un humor negre i gairebé desesperat. Es nota que l'autor coneix bé el negoci i el mundillo. Em pregunto quantes de les escenes poden ser exageracions d'episodis viscuts realment per l'autor..
6 reviews
October 18, 2025
Intel•ligent, divertit, i el més important: tan real que fa estremir. I es que tots els que ens hem dedicat professionalment a la cultura sabem que, de vegades, estimar-la és la pitjor de les malediccions.
Profile Image for Dani Vilaró.
Author 3 books24 followers
March 10, 2024
Recomanable! He rigut fort amb aquest llibre, tot i la violència soterrada i quotidiana que descriu. És un món d'assetjament i maltracte laboral en una imaginària editorial que l'autor situa a Praga: hi surt el típic llepa que farà el que sigui per acontentar l'amo, i altres secundaris com ara poetes, traductors, llibreters, etc. Tota una fauna.

Les hòsties que Adam propina al món editorial i a la precarietat de la "cultura" volen amb la mà oberta i aquest K., l'editor pagat d'ell mateix, cap omnipresent i intervencionista fins a l'exasperació, és una autèntica rata, un psicòpata de malson que Adam dibuixa molt i molt bé, de manera gairebé obsessiva.

M'han agradat especialment els passatges més bojos, gairebé delirants, en què Slaby, el protagonista, sembla que estigui a punt de perdre la xaveta: hi ha humor negre i mala bava. Però en altres trams del llibre, justament també amb alguns dels pensaments recargolats i reiteratius d'Slaby, el llibre se m'ha fet una mica massa dens i penso que li hauria anat bé una esporgada. Entenc, però, que aquesta manera de descabdellar la història és la que potser tocava per arrodonir el retrat del protagonista en el seu camí de xoc, caiguda, acceptació i alliberament.
Profile Image for LIBRETADELECTURAS.
250 reviews5 followers
September 24, 2024
L'amo és K, cap de l'editorial on treballa el Ludvik Slaby, un pobre home –víctima de "la pluja seca de la crisi del sistema" - a qui farà parar boig amb el seu despotisme cruel i arbitrari capaç de frustrar la vocació més entusiasta. Qualsevol brot de creativitat o inventiva serà sistemàticament reprimit al marge de la seva viabilitat comercial o artística. El sotmetiment a la voluntat de K és el Primer Manament i única directriu, i aquesta és la lliçó pel Slaby, qui aprendrà a renunciar a les seves aspiracions laborals i fins i tot a la seva dignitat en un procés de domesticació abjecte i absurd, que té una part de simbòlic (el món capitalista empresarial) i una altra de ben concreta (el negoci editorial).

Un llibre estimulant i diferent. Malintencionat, pervers; una sàtira tragicòmica ferotge i amarga, desesperant, kafkiana a tope, curulla d'humor negre. Em sembla molt graciós, tot i que en realitat és força depriment. És un llibre per llegir en silenci, amb certa concentració a fi de connectar amb el seu estil obsessiu, musical, repetitiu, exagerat, ple d'imatges diabòliques de malson, de connotacions de tota mena –polítiques, literàries, sexuals-, al voltant de l'anihilament progressiu i sembla que irrevocable del nostre protagonista i la descomposició dels seus ideals.

Un bany de realitat i de frustració molt divertit.

Malauradament, crec que encara no hi ha traducció al castellà.
Profile Image for Nelet.
438 reviews19 followers
November 24, 2022
He estat dubtant si posar-li 3 o 4 estrelles... La novel·la m'ha sorprès. Com que sabia que tractava amb humor el tema de l'àmbit laboral, no esperava una literatura tan elaborada. I vaja si ho és. Molt elevada. Havia d'estar molt concentrat per entendre bé les oracions infinites, l'ús de la ironia i el sarcasme extrems i les reflexions existencials. He de dir que en molts casos, fer aquest esforç valia molt la pena.
Hi ha capítols i fragments de capítols que m'han agradat molt, però també he de dir que a vegades se'm feia pesat que li pegara voltes al mateix assumpte. També arribant al final, se m'ha fet una mica monòtona l'acció... Per això finalment li poso tres estrelles. Però s'ha de dir que Miquel Adam té un domini de la llengua admirable.
Profile Image for Ferran Guallar.
Author 1 book54 followers
July 12, 2025
Amb bisturí fi i mala llet dosificada, @miquel_adam_ despulla les misèries del món editorial i clava el punyal en un arquetip universal: el cap narcisista que exerceix el poder humiliant sempre que pot, alimentat per adulacions, egos inflats i cinisme cultural. També brilla l'autoretrat del seu subordinat, el narrador, un escriptor dòcil i resignat, atrapat en la seva pròpia covardia. L’editorial deixa de ser espai de llibres per esdevenir un ecosistema de jerarquies, favors i silencis. Adam incomoda i fa gaudir amb una prosa tan obsessiva i hipnòtica com precisa i lúcida. Molt recomanable.
Profile Image for Adriana.
4 reviews
December 1, 2021
L' inici és brillant. L'expressió del que sent també, és rica, però m'he embafat de sentir parlar de K. Tant, que he estat a punt d'abandonar la lectura en diverses ocasions. Pot ser és el que pretenia l'autor, traslladar al lector l'angoixa, l'agonia... L'obsessió i indefensió creades per la impotència. Ho desconec... Però ha estat esgotador.
Displaying 1 - 12 of 12 reviews

Can't find what you're looking for?

Get help and learn more about the design.